278. Cels taronges, de Jordi de Manuel

Primeríssima i curta (molt curta) lectura de les vacances d'estiu 2019. Cels taronges de Jordi de Manuel és el segon títol que llegeixo d'aquest autor i que m'ha aportat diverses sensacions. En primer lloc una petita decepció, ja que vaig interpretar que entrava en una saga concreta, la de l'inspector Marc Sergiot, i per aquí ha passat l'home de forma bastant ràpida i superficial. Suposo que encara no he trobat la novel·la on figura com a protagonista principal. Ja arribarà. 

Comento que malgrat la brevetat de la història la intensitat de la trama no baixa, al contrari, et manté amb certa tensió. Un jove ha estat segrestat i el lector viu l'angoixant situació amb manifesta preocupació. Els mossos investiguen les últimes activitats del noi i les darreres companyies que l'envoltaven abans dels segrest. Entren diverses peces al tauler, diferents vides, diverses personalitats i un vincle comú universitari que conforma el cercle d'íntims del noi. Un segrest orquestrat per uns sinistres personatges que demanen un rescat i amenacen el pare del jove amb la destrucció d'unes suposades rondes aèries ubicades a la ciutat de Barcelona. Tot plegat una amalgama d'interrogatoris policials, sospitosos i desenllaç fugaç per part d'un subestimat inspector dels Mossos encarregat del cas. Una novel·la breu i molt útil per passar una bona estona d'intriga. De vegades hi ha gent que pensa que aquest format breu queda curt. No és el meu cas, a mi ja em va bé aclarir el misteri sense donar massa voltes a l'assumpte. Una bona lectura estival sense cap mena de dubte.
Ja en l'anterior novel·la com en aquesta noto com si l'autor volgués fer una contundent crítica a determinats "invents" arquitectònics de les grans ciutats. No ho fa directament, vaja, penso que és com si volgués provocar un anunci preventiu de l'estil: "compte que aquí hi ha gent que vol fer rondes aèries". Això seria intolerable, cal prevenir el ciutadà abans... no seria d'estranyar que algú ho fes volar pels aires...seria fatal...