Feia massa temps que no llegia un llibre de Pedrolo. He estat llegint de tot darrerament i tenia descuidat al nostre Premi Nobel. Quan vaig veure que es tractava de contes vaig pensar que era compatible amb les lectures que porto aquests dies. Així doncs, som-hi amb la meva particular ressenya del 19è llibre del meu autor de capçalera!Només llegir el primer conte ja vaig entrar en la dimensió pedroliana i ràpidament vaig començar a sorprendre'm amb una nova dosi d'ironia i crítica social. L'autoritarisme es fa present de seguida amb la caricatura del carceller que viu en connivència amb la injustícia i la fa seva. Una noia doblement detinguda per les forces de l'ordre sense motiu aparent, un presoner que aconsegueix treure la mà a través de la paret de la cel·la i la presència del "bon ciutadà" que és còmplice de les injustícies... tot plegat és un no parar de retrats reals salpebrats amb ironia i un estil propi. Memorable sempre i en tot moment.
He trobat algun conte que voreja l'absurd, altres on realitats superen ficcions, i força imatges d'erotisme suau completen els temes del recull. Potser ha estat el recull on he trobat més escenes pujadetes de to, sense passar-se de cap manera, és clar. Després hi ha els tocs d'humor on s'ataca la hipocresia del capellans (confessors a sou en un bordell), un home que s'enamora d'un embaràs, divorciats que s'autoenganyen mútuament... és un no parar de descobrir episodis genials sorgits de la brutal imaginació de l'autor. Hi ha una història que sembla el guió perfecte d'una pel·lícula del gènere B nord-americana. Em faria gràcia sumar més Pedrolos, mínim assolir la xifra de 30 i així empatar amb en Cussler, el meu ídol de les llargues passejades de l'estiu. Fent recompte observo que tinc 40 llibres de Pedrolo a les meves estanteries. Aviat designaré un espai més digne per a totes elles.
I ho deixo aquí, perquè acabo de saber que ha mort la Laura del Lluís Llach...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada