He llegit aquest llibre perquè vaig trobar un piulada accidental de @hatsuan (que realment no sé qui és) on afirmava que li faltaven pocs exemplars per acabar-se la col·lecció de Llibres del Delicte (em sembla un projecte de futur engrescador). Un d'ells, Els morts no parlen, de Miquel Aguirre, va caure a les meves mans també de forma accidental. Tantes casualitats accidentals no podien ser més que un bon senyal, així que, endavant les atxes! La persona de nom @hatsuan afirmava alguna cosa així com que calia apostar per gent de casa nostra, un fet que comparteixo totalment i que agraeixo a editors tan valents com en Marc Moreno de Llibres del Delicte. Resulta que jo tenia el llibre a casa i em vaig animar a llegir-lo, aparcant la meva pila cada dia més alta...
Aquesta és una història divertida i fresca que barreja la novel·la negra amb tocs d'humor i que et fa passar una bona estona. Els personatges m'han semblat gent propera, una banda de perdedors locals que s'emboliquen en un afer de mafiosos i que ensopeguen un cop i un altre amb errors i pífies. M'ha sorprès la presència de l'humor en el pretès ambient sòrdid que es respira habitualment en la novel·la negra i, per moments, em pensava que llegia una novel·la juvenil. Això no vol dir que no m'hagi agradat, al contrari, el contrapunt em divertia i m'entretenia alhora, potser el principal motiu pel qual jo llegeixo. El cas és que un pobre home descobreix un cadàver al seu terreny i decideix associar-se amb el seu cosí (mafiós de pacotilla) per tal demanar un rescat a la família del mort. Això no podia acabar gaire bé, i les defuncions dels protagonistes van encadenant-se una rera l'altra. M'ho he passat bé, no ho puc negar, encara que m'ha agafat en uns dies especialment carregats de feina i no he pogut dedicar gaire temps a la lectura. Gràcies doncs @hatsuan i Marc Moreno per ajudar-me a triar aquest llibre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada