dissabte, 23 de febrer de 2019

243. La guerra dels xiclets, de Jordi Folck

Tinc una història personal amb La guerra dels xiclets de Jordi Folck que va començar el primer trimestre de 2011. En aquell temps impartia una matèria a cinquè de Primària de Dominiques Tarragona que es deia Taller de Llengua, on entre d'altres paràmetres acadèmics promocionàvem la lectura. Aquell trimestre vàrem fer lectura en veu alta, compartida, dirigida, teatralitzada, comprensiva... amb el llibre del bo del Folck. El millor de tot és que l'activitat culminava amb la visita i xerrada del reusenc a la nostra escola. Una xerrada que va ser un èxit total, però a la qual no vaig poder assistir per problemes d'horari (segurament devia estar en una altra classe). D'aquell dia ens va quedar un gran record i un llibre signat i dedicat als lectors apassionats del Sant Domènec.
Vuit anys després segueixo treballant a l'escola i en Jordi Folck segueix escrivint amb èxit llibres infantils i juvenils (n'estic segur). El retrobament em va arribar de la mà dels Assassins del Camp i amb el meu objectiu de llegir de forma independent cada autor que va participar en el mencionat recull de la Margarida Aritzeta. Vaig llegir el ja ressenyat Vols fer el favor d'apujar-te els pantalons, em vaig aconseguir un altre títol que em va recomanar directament l'autor El manuscrit de les bèsties (el seu testament literari, diu ell!) i vaig recuperar La guerra dels xiclets per a llegir-lo cada nit abans d'apagar els llums del dia amb el meu fill Jan Pol de 10 anys.
Hem fet una lectura com aquella de fa vuit anys (en veu alta, compartida, dirigida, teatralitzada, comprensiva), però en aquest cas en exclusiva pel meu fill i imaginant-nos que cada dia tocava un episodi de Netflix:  25 capítols del llibre, 25 episodis (papa, això no és Netflix, és un llibre!). I de passada vaig canviar el nom del protagonista (nom curiosament molt semblant al d'un escriptor anglès de llibres infantils Roald Dahl) pel de Jan Pol, nom curiosament clavadet al del meu fill (perdona la llicènca Jordi, però això encara ho feia més interessant!). 
La lectura del jove clàssic ha estat un recurs d'aquells que ajuden a compartir hores de qualitat amb un fill. L'argument és senzill, però molt original. La reina d'Anglaterra s'enganxa un xiclet al peu i cau al terra el dia de la seva coronació. S'inicia així una guerra contra els consumidors de xiclets, majoritàriament nens i alguns adults amb fosc passat de seguidors d'aquest execrable consum.
Em pregunto si malgrat el pas del temps el llibre d'en Folck segueix vigent. Parlo per mi i responc públicament de forma afirmativa. Vaig aprofitar per fer una mini enquesta al nens i nenes actuals de cinquè i em comentaven que és un llibre que encara agrada. Sí, Jordi, encara agrada després de 20 anys d'haver-lo escrit i malgrat el canvi generacional i tècnic tan bestial, La guerra dels xiclets encara és un llibre que un profe pot recomanar. Aquest és el teu èxit i estic molt content de fer-t'ho saber, agraint-te la gran tasca que estàs fent en la transmissió dels valors de la cultura i de la passió per la lectura en la gent jove. Com ens animaves fa 8 anys, estic segur que aquest llibre i els altres que has publicat ens serveixen per a armar-nos de lletres i sortir victoriosos en la guerra de la vida.

1 comentari:

  1. Doncs qui s'ha quedat sense mots soc jo. Indescriptible i inpossible i inabastable la meva alegria per tanta tanta bellesa. Com compensar—vos—ho...no ho sé....buscaré maneres. Que 20 anys després encara funcioni...que el comparteixis en familia ufffff pell de gallina!!!! Cocococoococoococo...ricó

    ResponElimina