Me'n torno al carrer Kieran, de Mª Lluïsa Amorós és un llibre que mai de la vida hauria llegit si no hagués estat pel fenomen Assassins del Camp (ho dic ras i curt i no m'avergonyeix). De fet vaig descobrir aquest exemplar a la secció de llibres juvenils de l'Editorial Barcanova. D'entrada, cap problema, però la novel·la juvenil no seria pas el material que busco per a mi en aquest moment de la meva vida (a no ser que insisteixi en alimentar el nen que porto dins, com em va dir l'escriptor anglès Anthony Horowitz). No obstant, de seguida em vaig adonar que aquest no seria un llibre tan simple com en un principi em figurava.
La novel·la gira entorn un noi de 18 anys, en Bru, que carrega amb un passat tràgic a causa de la mort dels seus pares en un accident. Instal·lat a Irlanda a casa d'una tia, torna al seu Reus natal per passar unes vacances d'estiu. Si hi ha una paraula que defineixi aquesta història és sensibilitat. L'autora explica les situacions, descriu els personatges i narra els fets amb una sensibilitat que m'ha deixat parat. Tendrament exposa els sentiments del noi protagonista i converteix una novel·la pretesament juvenil en una història impecable d'emocions humanes.
No esperava quedar-me enganxat a aquest llibre, realment em pensava que era un tràmit més cap al meu objectiu de llegir els 15 Assassins del Camp i, per tant, la sorpresa ha estat majúscula. Durant els dos mesos que en Bru passa a Reus no passen grans coses efectistes i aventures desbordades i passionals pròpies d'un adolescent en període vacacional. De fet, el jove porta un pas d'avantatge respecte els altres nois de la seva edat i actua amb la maduresa pròpia d'aquells als que la vida s'ha acarnissat amb duresa. En Bru troba cinc anys després de la mort dels pares el diari que la mare escrivia i, d'alguna manera, es retroba amb ella, creant un nou vincle amb la mare perduda. En Bru té les emocions sota control, gestiona les amistats amb prudència i s'enamora d'una noia sense deixar-se portar per la passió.
Carai, m'ha agradat molt tot, i ...ara que ho penso, encara més.
Assassins del Camp 8 (falten 7)
La novel·la gira entorn un noi de 18 anys, en Bru, que carrega amb un passat tràgic a causa de la mort dels seus pares en un accident. Instal·lat a Irlanda a casa d'una tia, torna al seu Reus natal per passar unes vacances d'estiu. Si hi ha una paraula que defineixi aquesta història és sensibilitat. L'autora explica les situacions, descriu els personatges i narra els fets amb una sensibilitat que m'ha deixat parat. Tendrament exposa els sentiments del noi protagonista i converteix una novel·la pretesament juvenil en una història impecable d'emocions humanes.
No esperava quedar-me enganxat a aquest llibre, realment em pensava que era un tràmit més cap al meu objectiu de llegir els 15 Assassins del Camp i, per tant, la sorpresa ha estat majúscula. Durant els dos mesos que en Bru passa a Reus no passen grans coses efectistes i aventures desbordades i passionals pròpies d'un adolescent en període vacacional. De fet, el jove porta un pas d'avantatge respecte els altres nois de la seva edat i actua amb la maduresa pròpia d'aquells als que la vida s'ha acarnissat amb duresa. En Bru troba cinc anys després de la mort dels pares el diari que la mare escrivia i, d'alguna manera, es retroba amb ella, creant un nou vincle amb la mare perduda. En Bru té les emocions sota control, gestiona les amistats amb prudència i s'enamora d'una noia sense deixar-se portar per la passió.
Carai, m'ha agradat molt tot, i ...ara que ho penso, encara més.
Assassins del Camp 8 (falten 7)
Hola, sóc Maria Lluïsa Amorós, l'autora de "Me'n torno al carrer Kieran", m'alegro que hagis gaudit amb la lectura. Aquesta novel·la és juvenil i també per a tots els lectors, com la primera part "Aquella tardor amb Leprechaun", adreçada a lectors més joves, però que també és apreciada per lectors de totes les edats.
ResponEliminaUna abraçada