dimarts, 19 de febrer de 2019

242. Setmana de difunts, d'Olga Xirinacs

Resultat d'imatges de setmana de difuntsNo és un misteri que l'Olga Xirinacs és un mite de la literatura local i catalana en general. Fer una ressenya sobre un sol llibre de la tarragonina és una temeritat i un risc heroic, ja que segur que es comet un acte d'injustícia absolut respecte la globalitat de la seva obra (i encara més si et repasses la seva bibliografia i comproves la mà de premis i distincions que ha aconseguit. Espectacular i realment flipant, perquè no dir-ho així). Però el cas és que jo escric el meu blog al meu aire i si ara he tornat a llegir aquesta autora és gràcies als Assassins del Camp
Vaig conèixer i parlar amb l'Olga Xirinacs a principis del 2000. Vam coincidir cadira per cadira en la presentació del llibre Llegendes Històriques de Tarragona al Pretori. La vaig reconèixer i vam parlar una mica. Em va resultar una persona molt afable i em vaig animar a llegir alguns dels seus llibres publicats fins al moment (recordo un simpàtic Sucant el melindro que encara ronda per casa).
Setmana de difunts és una novel·la negra a la tarragonina, que sempre ve de gust. Un inici cruel, la mort d'una nena de 14 anys, presumptament assassinada o morta de forma violenta obre el teló de la trama. La mare i el pare reaccionen de forma diferent a la sorprenent i macabra troballa i la tensió va en augment a mesura que es van descobrint secrets i més secrets. Un sospitós professor de piano i una encara més sospitosa mestressa de casa de barrets de la Part Alta compareixen en una teranyina de personatges foscos i de doble vida. 
Personalment he trobat una història àgil i molt entretinguda. També m'ha sorprès la senzillesa de l'estructura, amb capítols curts i amb missatge concret, personatges clarament definits des del començament i un misteri que no acabava de resoldre's. I difunts, bastants difunts...
Reconec que em feia molta mandra aquest exemplar. Recordava textos de l'autora llegits quan jo era jove, i després de la complicada lectura d'en Ledesma, això se'm presentava massa dur. No obstant, Setmana de difunts m'ha enganxat, entretingut, engrescat a llegir algun exemplar més de l'escriptora/mite i, en general, m'ho he passat pipa. Necessitava llegir aquest estil i ho he trobat en aquest llibre, així que estic molt content. Content i feliç de llegir l'escriptora per excel·lència de casa nostra!
Assassins del Camp 10. (Falten 5)

1 comentari:

  1. Benvolgut amic, m'ha fet gràcia que dels melindros passis als morts, i ja és un bon recorregut.
    És mèrit que vulguis fer una ressenya dels Escriptors del Camp en aquest llibre Negre per excel·lència. M'agradaria poder llegir el conjunt.
    Moltes gràcies, i a reveure,
    Olga Xirinacs

    ResponElimina