No és un misteri que l'Olga Xirinacs és un mite de la literatura local i catalana en general. Fer una ressenya sobre un sol llibre de la tarragonina és una temeritat i un risc heroic, ja que segur que es comet un acte d'injustícia absolut respecte la globalitat de la seva obra (i encara més si et repasses la seva bibliografia i comproves la mà de premis i distincions que ha aconseguit. Espectacular i realment flipant, perquè no dir-ho així). Però el cas és que jo escric el meu blog al meu aire i si ara he tornat a llegir aquesta autora és gràcies als Assassins del Camp.
Vaig conèixer i parlar amb l'Olga Xirinacs a principis del 2000. Vam coincidir cadira per cadira en la presentació del llibre Llegendes Històriques de Tarragona al Pretori. La vaig reconèixer i vam parlar una mica. Em va resultar una persona molt afable i em vaig animar a llegir alguns dels seus llibres publicats fins al moment (recordo un simpàtic Sucant el melindro que encara ronda per casa).
Setmana de difunts és una novel·la negra a la tarragonina, que sempre ve de gust. Un inici cruel, la mort d'una nena de 14 anys, presumptament assassinada o morta de forma violenta obre el teló de la trama. La mare i el pare reaccionen de forma diferent a la sorprenent i macabra troballa i la tensió va en augment a mesura que es van descobrint secrets i més secrets. Un sospitós professor de piano i una encara més sospitosa mestressa de casa de barrets de la Part Alta compareixen en una teranyina de personatges foscos i de doble vida.
Personalment he trobat una història àgil i molt entretinguda. També m'ha sorprès la senzillesa de l'estructura, amb capítols curts i amb missatge concret, personatges clarament definits des del començament i un misteri que no acabava de resoldre's. I difunts, bastants difunts...
Reconec que em feia molta mandra aquest exemplar. Recordava textos de l'autora llegits quan jo era jove, i després de la complicada lectura d'en Ledesma, això se'm presentava massa dur. No obstant, Setmana de difunts m'ha enganxat, entretingut, engrescat a llegir algun exemplar més de l'escriptora/mite i, en general, m'ho he passat pipa. Necessitava llegir aquest estil i ho he trobat en aquest llibre, així que estic molt content. Content i feliç de llegir l'escriptora per excel·lència de casa nostra!
Assassins del Camp 10. (Falten 5)
Assassins del Camp 10. (Falten 5)
Benvolgut amic, m'ha fet gràcia que dels melindros passis als morts, i ja és un bon recorregut.
ResponEliminaÉs mèrit que vulguis fer una ressenya dels Escriptors del Camp en aquest llibre Negre per excel·lència. M'agradaria poder llegir el conjunt.
Moltes gràcies, i a reveure,
Olga Xirinacs