dimarts, 2 d’abril de 2019

252. El somriure de Darwin, d'Anna Maria Villalonga

Deia una usuària de twitter que "era impossible que no m'agradés aquest llibre". 
Doncs, aquesta és una afirmació d'allò més encertada. 
Val a dir que he llegit El somriure de Darwin perquè l'havia escrit Anna Maria Villalonga, així de clar. L'Anna Maria (perdoneu la confiança) ha fet una feina especialment lloable i admirable com a Comissària de l'Any Pedrolo i li devia certes lleialtats no escrites. 
També ho he fet perquè aquest llibre surt de la factoria Llibres del Delicte, una gent que també em cau molt bé. El seu editor, en Marc Moreno, deu ser un caça talents professional o directament un xaval d'allò més espavilat, ja que puc confirmar que els productes finals que treu són un èxit assegurat.
El millor de tot és que després de llegir El somriure de Darwin em sento pletòric alhora de recomanar-lo, ja que es tracta d'una història entranyable, però dura, molt dura (això és innegable). Resulta curiós que sense saber gran cosa del llibre, i només mirant la portada, se m'acudís la idea de comentar que la gosseta i jo l'anàvem a llegir junts. Aquest és un llibre que s'entén millor si tens una mascota d'aquelles que et posseeixen a tu (i jo en tinc dues). 
El llibre sembla un manual d'escriptura general. Si vols escriure un llibre, quasi millor agafar aquesta novel·la i investigar com ha estat escrita. No gosaria dir res sobre l'estil i estructura del llibre, ja que em sento un aprenent al costat de l'autora i, per tant, només comentaré que ha estat una lectura dinàmica, distreta i àgil. He passat els capítols i les pàgines de forma trepidant.
Em sembla molt escaient el concepte de que es tracta d'una "novel·la de personatges". Molt cert, ja que els tres personatges principals que conformen la trama tenen ànima i els fas teus de seguida. Estàs convivint amb ells, veus el que miren i sents el que senten... què bo, un realisme i unes sensacions que pots sentir com a pròpies! I el gos... el gos que també sent i esdevé el quart personatge de la novel·la. 
Sé que l'autora i l'editor són persones que saben tractar els seus lectors. Doncs gràcies per fer-ho. Sou genials. Aquest llibre és extraordinari, ho dic sense cap problema, podeu estar tranquils. 
En aquesta història he trobat denúncia social, antics passats que s'arrosseguen fins l'avui, vides humanes (i canines) que són víctimes del sistema, crueltat, tendresa, empatia... una suma de sentiments que aclaparen el lector perquè cada paràgraf destil·la sensacions amb un estil tan meravellós que et deixa encisat durant segons. 
Ets una gran escriptora Anna Maria (disculpa de nou la confiança), fidel a la nostra llengua com ho va fer el mestre, i tot demostrant amb aquesta novel·la que tampoc cal anar a Noruega per llegir bona novel·la negra. I una cosa més, has deixat el llistó tan alt que tampoc caldria llegir en altres llengües perquè la qualitat del que s'escriu en la nostra és excel·lent (i tu, ...ja m'entens).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada