Resumeixo la prèvia: Una novel·la de @LlibresDelicte que em crida l'atenció, La cara B, d'Esperança Camps, regalada per un amic literàriament perillós, @eduardboada i que és prou curta per a un cap de setmana de molta feina...som-hi!
Doncs així ha anat.
Una lectura àgil, ràpida, entretinguda i amb el record claríssim del Ferran Torrent en la memòria. Fa molt de temps que vaig llegir una pila de llibres del valencià i amb aquesta novel·la he tingut la sensació que me'l retrobava. De fet, fins i tot apareix una menció d'en Butxana entre línies.
M'esgoten les corrupteles valencianes fins a la sacietat (les dels altres també, òbviament) i em prenc aquest llibre com una novel·la negra de denúncia d'aquesta gent. Sembla que durant anys la classe dirigent política del País Valencià va estar en mans de gent sense escrúpols que passarà a la història per fer més mal que bé (i rebentar la construcció) i mantenir-se al poder inexplicablement. Mai ho vaig entendre i sempre m'acabava donant cops de cap contra la paret per poder-ho entendre. En aquesta novel·la he trobat tots els ingredients que tanta ràbia m'han fet en temps passats: corrupció, hipocresies, populismes, tràfic d'influències...
La trama negra no decep i està en consonància amb aquesta realitat. Els personatges casposos estan descrits al detall i els fets són narrats amb precisió mèdica, on els jocs de trons i les traïcions personals i partidistes són el dia a dia de l'acció. Les morts sòrdides i violentes en un hotel, en l'aparcament d'un club d'alterne i un cos sense vida trobat en un fangar mostren la fosca cara de la mort. Però la veritable cara visible d'aquesta novel·la és la B, la dels hipòcrites que gaudeixen de vides paral·leles i amaguen els seus rostres en somriures profident davant les càmeres. Segurament tots tenim una Cara B, i per tant, no podem jutjar sense córrer certs riscos. No obstant, la proposta de l'autora és magnífica, moderna (malgrat que alguns temes semblen ancorats en el passat) i amb estil àgil i amb tocs d'humor. Molt content, de nou.
Gràcies Eduard pel teu regal.
Com sempre dic, amics com tu haurien d'estar prohibits... (saps que sempre estaré al teu costat quan necessitis regalar un llibre!)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada