dimarts, 23 d’abril de 2019

259. La mosca, Assetjament a les aules, de Gemma Pasqual

Resultat d'imatges de La mosca, Assetjament a les aules, de Gemma Pasqual.Una lectura inesperada i ràpida entre la vigília i el Sant Jordi d'enguany: La mosca, Assetjament a les aules, de Gemma Pasqual. La pura veritat és que he llegit aquest llibre perquè vaig veure que l'autora em seguia per twitter. Com que no sabia qui era, doncs vaig xafardejar el seu perfil i vaig observar que era una escriptora que entre d'altres ocupacions tenia la de Vicepresidenta del País Valencià de l'@EscriptorsAELC (una mica més i m'agafa un ictus i he de trucar al Dr. House). De fet, avui he pensat que podria fer-m'hi seguidor, per allò de la diplomàcia i de la bona educació i ho he fet. Però el que a mi m'interessa és la literatura i el seu llibre, una novel·la juvenil, però amb un tema d'allò més punyent: l'assetjament escolar. Com que ja tinc 47 anys, un llibre juvenil sempre entra bé!
Com a mestre, un llibre sobre aquest tema ja és un punt a favor que m'havia d'interessar. Així ha estat, ja que l'argument és autènticament vigent i la trama s'adequa a situacions malauradament massa reals. Víctimes i botxins es donen de la mà en una història on un noi es suïcida a causa del conegut bullying escolar. La Isona, la noia protagonista juga un paper calcat de la realitat, on pors i secrets juguen en contra d'ella mateixa. Podríem parlar llargament sobre aquest tema, un fet que espero que els i les joves que es llegeixin aquest llibre ja ho facin. Desconec si es fa llegir aquesta novel·la a l'ESO, però en tot cas caldria. Entenc que cal que els nostres joves coneguin en Salvat Papasseit, però un llibre com aquest és necessari (i preventiu diria jo)
També em desmunta l'homenatge a Joan Brossa i el seu poema de La Mosca. Què gran! En Brossa i l'autora, tots dos. L'autora utilitza el poema del barceloní com a metàfora d'una situació real. En definitiva, una lectura senzilla, planera i amb un tema de fons explosiu. M'alegro que la Gemma Pasqual em fes "amiga" del twitter, ara ja la conec una mica més! I que em disculpi si la considero literatura catalana i a ella potser no li agrada, però els valencians del nord aixina som!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada