divendres, 17 de maig de 2019

266. Elles també maten, amb Margarida Aritzeta (i altres)

Resultat d'imatges de elles també matenSí, ...aquest és un llibre realment molt recomanable.
I tant!
D'entrada diré que la intenció era anar per feina i llegir "L'assassinat de la venedora de cupons" de la Margarida Aritzeta i completar així l'episodi PILOT de la sèrie Mina Fuster. Un cop fet això puc afirmar que ja he llegit les 4 històries de la Inspectora dels Mossos, filla en la ficció de l'escriptora vallenca. Tema tancat fins a la propera entrega de la sèrie, la qual espero que no es faci esperar massa (ja tarda, tinc ganes del següent episodi!).
Sorprèn sobre el recull Elles també maten que el relat de la Margarida és el més llarg de tots amb diferència, ja que la major part són molt breus i et deixen amb moltes més ganes de seguir llegint. Penso que una segona part seria bastant ben rebuda i que fer-ne una versió castellana ha estat un encert.
Sobre el recull no m'atreveixo a dir gran cosa. Val moltíssim la pena llegir el pròleg de l'Anna Maria Villalonga i fer-se una idea general. De fet, el pròleg em sembla tan bo que vaig preguntar al Marc Moreno si estava inclòs en l'edició castellana. Sembla ser que han fet un altre de diferent. Tampoc caldria valorar aquest tema, el nostre pròleg és molt particular amb certs tocs reivindicatius i la vessant comercial també és important. 
Dels relats breus poca cosa es pot dir sense carregar-te la gràcia del misteri. He anotat en la meva agenda les 13 autores, el títol del seu conte i una línia sobre l'argument. Temo que si no ho faig així oblidaré la major part dels relats massa aviat. Porto molts llibres i autors al cap i ja no recordo qui ha escrit què. Curiosament ja havia llegit per separat tres autores: la Margarida, l'Esperança Camps i l'Anna Villalonga.
Així com va dir-me temps enrere aquella antiga companya "la meva etapa Murakami ja la tinc superada", jo també tancaré momentàniament la meva "etapa Aritzeta" amb un regust de boca esplèndid. Ha estat un plaer compartir una bona dosi d'hores en la companyia de la Mina Fuster, per a mi, la Montalbano catalana (perdoneu, però sóc un aferrissat fan del Montalbano)
I sobre Elles també maten, acabo amb la sensació d'haver aprofitat cada minut dedicat a la lectura del recull. Cada història és una sorpresa que no esperes i fa que el misteri real sigui què et trobaràs en l'interior de cada bombó (cursi, ho sento).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada