divendres, 12 de juliol de 2019

281. Sense sang, d'Alessandro Baricco

La història de Sense sang d'Alessandro Baricco és, si més no, simpàtica. No em refereixo a l'argument de la novel·la, sinó com va arribar a les meves mans aquest llibre. Resulta que vaig comprar en un mes de diferència 2 exemplars en dos llibreries diferents de Tarragona. Inconscientment vaig aconseguir el segon sense adonar-me que ja l'havia comprat feia no res. Bé, el cas és que el volia llegir ràpid i treure la típica conclusió que un llibre d'aquestes característiques proposa. Vaig agafar un exemplar i el vaig dur a Anglaterra amb la intenció d'abandonar-lo allà un cop llegit. Finalment va tornar sense ser llegit. Així doncs, en el segon viatge a Anglaterra d'aquest estiu ho vaig tornar a intentar. Aquest cop sí, la lectura de Sense sang va començar a Reus i va acabar a Londres.
La venjança i les seves diferents versions són el leitmotiv d'aquest llibre. Des de l'ull per ull, dent per dent, al tancament del cercle viciós que això representa. Una nena és testimoni de la mort del seu pare i del seu germà. Sobreviure a aquest moment, que t'acompanyi tota la vida i completar el procés configuren la trama de la història. La contraportada parla d'un "final grandiós"... ho trobo correcte, potser un pèl exagerat, però sí que es tracta d'un final molt bonic. La reflexió final seria una espòiler immens, però tampoc cal seguir llegint aquestes línies meves. Sembla que aquella ferida que va trencar l'harmonia de la pròpia vida, perdurarà per sempre fins que no es tanqui del tot. La venjança no cura, al contrari, cou encara més. Tornar a l'inici i reviure "sense sang" l'experiència que malmet tota una vida serà la clau per combatre el mal. Molt xulo, un bonic llibre que recordaré per haver-me acompanyat a Londres el 12 de juliol de 2019. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada