289. The man from Beijing, de Henning Mankell

El millor dels llibres del Mankell és que sempre tinc ganes de llegir-los. Ja no sé quants n'he llegit en els darrers anys, he perdut el compte. No obstant avui he vist que tinc 14 exemplars i em sona que màxim em falten un parell. No obstant, no recordo gaire els primers capítols de la sèrie del Wallander i potser torno a començar tranquil·lament. De moment he enllestit The man from Beijing i la veritat és que no m'ha agradat massa. D'un assassinat brutal al nord de Suècia passem a la recerca d'un sospitós, no tant sospitós, xinès de Beijing. M'ha semblat més una trama política que no pas una novel·la negra, on l'autor ha volgut posar de manifest el nou poder emergent del gegant asiàtic. El cas és que l'assassinat múltiple passa a un segon pla que ens duu a conèixer la realitat del poble xinès i a les seves noves polítiques d'expansió econòmica per Àfrica. De Suècia a Xina i de Xina a Àfrica. La història gira "una mica" al voltant d'una jutgessa sueca que investiga pel seu compte la barbàrie ocorreguda al nord del seu país. Casualment descobreix una pista que la policia local no té intenció de seguir i és així com ella es troba investigant pel seu compte. Un casual viatge a Xina la portarà a conèixer l'hermetisme d'un país que fa i desfà en l'ordre mundial, però amb aquella sensació de "jo mai he trencat un plat". Sincerament he trobat a faltar el Mankell de perfil més psicològic i he trobat el més reivindicatiu (aquell de Daniel o Tea-bag). Per altra banda el llibre és una mica un compendi de diferents històries, entrelligades entre elles, això sí, però sense un fil conductor que t'atrapi. Bé, una bona lectura, llarga (550 pàgines en anglès) i força interessant per a aquests dies de calor.