dimecres, 17 de juliol del 2019

283. Amb l'aigua al coll, d'Andrea Camilleri i Carlo Lucarelli

Resultat d'imatges de amb l'aigua al coll camilleriAvui ha mort Andrea Camilleri
Per aquest motiu m'he permès retre homenatge a l'escriptor italià revisant la meva llibreria i buscant algun text encara no llegit d'aquest autor. En tenia dos, un d'ells aquest Amb l'aigua al coll escrit conjuntament amb en Carlo Lucarelli. En principi no sabia què anava a llegir, després he descobert que Daniele di Gennaro, l'editor, va aprofitar que els dos autors estaven protagonitzant un documental per fer una proposta que no van poder defugir:
"Com es comportarien els vostres protagonistes, en Montalbano i la Grazia, davant d'un cadàver en comú? De quina manera interactuarien en una investigació'"
Pel que explica l'editor tots dos es van entusiasmar amb la idea i van posar-se a pensar. Davant de la dificultat de posar-se a treballar junts, en Camilleri va proposar escriure la novel·la "com una mena de dossier, una investigació en què el delicte es narra a base de material descriptiu, documentació policial, fotografies i cartes".
El resultat és excepcional i digne de ser llegit en un dia d'homenatge com avui. He devorat el llibre a la platja de La Pineda amb aquell dinamisme i agilitat que sempre trobes amb en Camilleri, amb l'afegit de l'altre autor i la tècnica espectacular dels missatges entre els dos protagonistes. Poc a poc es lliga la trama a base de codis, cartes, el suport de terceres persones, fotografies... un sistema súper original de crear una novel·la negra amb un argument d'allò més interessant. 
El mort ha estat ofegat amb una bossa que contenia aigua i peixos de colors... uau, com? L'asfixia s'ha produït per la ingesta d'un dels peixets... 
Qui ho ha fet? Per què? Els dos investigadors a penes coincideixen en persona, però van treballant junts fins anar descobrint l'entrellat. 
Que descansi en pau en Andrea Camilleri. Aquesta serà la vuitena ressenya d'un llibre seu en el meu humil recull de lectures. També em sorprèn com l'efecte Pau Vidal ha fet créixer l'estima de l'italià entre els lectors catalans. Un traductor apassionat que ha transmès la seva passió als lectors. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada