dissabte, 17 d’agost del 2019

301. Coll avall, de M. Martínez i X. Díaz

🚘 Ahir vaig pujar coll de La Teixeta amunt, vaig baixar avall cap a Falset, vaig agafar el revòlver de paper i vaig començar a llegir Coll Avall de X. Díaz & M. Martínez. Uns riures i unes ràbies en un llibre excel·lent de la factoria Llibres del Delicte
Aquesta ha estat la meva piulada i la recupero perquè he sintetitzat bastant les meves sensacions de després de la lectura. Coll Avall és una novel·la força curta, però que et fa passar realment una molt bona estona. Tot comença amb la tornada a Catalunya de l'Andreu després del suïcidi de la seva mare a Barcelona. Allà es trobarà que el pis de la senyora està a punt de quedar-se'l el banc, ja que la hipoteca roman sense pagar i la senyora havia perdut els seus diners en les famoses "preferents" (o en una estafa similar). L'Andreu té un caràcter especial i amenaça tothom a tort i a dret, inclòs el director de la sucursal bancària. Aquest darrer acabarà atropellat i morirà al bell mig del carrer, de manera que tot apunta que l'Andreu hi té alguna cosa a veure.
Personalment m'ha semblat una història genial (llàstima que desconec els autors), amb una ferotge crítica al sistema bancari i amb divertides dosis d'humor, segons com un humor tan negre com el gènere al que pertany la novel·la. Els personatge central és un perdedor i busca culpables per justificar la seva decebedora vida. El cap de turc serà el seu germà, el qual viu una rutinària vida, sense sortir de Barcelona, amb família formal i treballant molt per poder pagar factures que ens ofeguen. El problema és que a la vida has de ser el més fort, o sinó "et trepitgen"... 
Molt bé, molt bé, una lectura recomanable per passar unes horetes ben distretes. Cada títol de la col·lecció Llibres del Delicte és una sorpresa agradable. Magnífic.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada