dilluns, 19 d’agost de 2019

302. El manuscrit de les bèsties, de Jordi Folck

Resultat d'imatges de Jordi Folck en El manuscrit de les bèstiesUna novel·la dins d'una altra novel·la?
Doncs sí, això presenta el gran Jordi Folck en El manuscrit de les bèsties
El personatge Jordi Folck rep un manuscrit de vuit quaderns redactats per una misteriosa senyora anomenada Esther Dandridge. Folck de seguida llegirà (o compartirà amb el lector) els fets que es van esdevenir a l'escola de Sant Mary el 1939, estricte centre educatiu molt a prop de la catedral d'Ely (la qual vaig tenir el gust de visitar ja fa força anys). Els fets ocorreguts en aquella escola giren al voltant de la jove Esther, el seu germà i una colla de peculiars i enigmàtics personatges que residien allà dins. Una institució hermètica emmarcada en un ambient gòtic d'allò més misteriós. D'aquesta manera s'obren les portes d'una història que t'atraparà de seguida... 
No és el primer cop que destaco la següent sensació quan llegeixo en Folck: no sé mai què pot passar després. Les pel·lícules americanes, vista una, vistes totes. Els llibres d'en Folck no saps mai on et duran. Penso que aquesta és la característica que més m'agrada del Jordi, el concepte de l'originalitat, que segurament deu néixer de la brutal font d'imaginació que no deu parar de brollar de la seva ment. Me l'imagino destriant opcions contínuament, no el veig encallat davant d'un full de paper. Potser m'equivoco, però la tasca complicada per aquest home deu ser trobar la peça que millor encaixi en cada moment. 
Ara s'emprenyarà quan llegeixi això, però a l'igual que l'Anna Maria Villalonga, en Jordi Folck també em recorda Messi. Sí, ara m'imagino en Folck estirant-se els cabells... (no et passis home, que a la nostra edat no estem per perdre massa pèl). No recordo ara perquè en Messi s'assembla a la genial escriptora barcelonina (ho vaig escriure fa unes setmanes), però sí que vull dir perquè em recorda al Folck. Sembla ser que en Messi és tan bo perquè sempre sap trobar la millor opció. Vés per on, tens moltes opcions i agafes la més bona. Això és de genis i, humilment penso que en Folck destria sempre la millor opció. Cada capítol és un micro-llibre, el llibre global és un compendi de saber fer bona literatura. Ho dic jo, que sóc un simple lector. Potser és aquest efecte provocador en el lector el que he aconseguit captar dels llibres del Jordi: absorbir la passió amb la que crea tensions, personatges, descripcions de la natura humana, fines ironies i un fil argumental que, a més a més, distreu i fa que t'ho passis bé. Bé, paro de dir animalades que després em pensaré que sóc un tio llest (i no és el cas).
Ara ja puc dir que he llegit una novel·la gòtica de molta qualitat d'un autor Km 0 i... en la nostra llengua! Per altra banda, llegint en Jordi Folck també pots assabentar-te de notícies tan sorprenents com que en John Grisham "ha estat expulsat del Col·legi d'Advocats per escriure llibres tan pèssims". Que bo, ric molt amb aquest tipus d'opinions del mestre, sempre punyent i divertit.
Una abraçada Jordi. I no et prenguis massa seriosament les meves ressenyes. No són realment acadèmiques, són sovint emocionals i, com passa amb els fills i filles, els nostres són sempre els més guapos!

3 comentaris:

  1. GRAN LECTOR, GRAN MESTRE I, ESPERO, GRAN AMIC.. moltíssimes gràcies per la teva visió generosa del llibre. Jo la considero una de les meves millors històries, potser la més cinematogràfica de totes (amb Trucades des del cel). Com soc poc futbolero no puc acceptar-te la comparació amb en Messi, que encara es resisteix a parlar en català per falta de ganes però t'agraeixo molt l'esment. Vaig escriure el llibre en quatre mesos, endut per un estat d'excitació poc habitual. Guanyar el Barcanova (amb pseudònim canviant fins i tot el meu nom a l'interior del llibre) va ser un guany inesperat i molt útil per refermar el meu camí difícil i poc agraït per l'escriptura. Per tant és peça cabdal a la meva producció per tirar endavant. Abraçada per aquest nou impuls

    ResponElimina
  2. i afegeixo una exclusiva: el llibre que estic escrivint em va ser inspirat a una escola de Tarragona a l'Escola Pax on va succeir quelcom -conèixer algú- que m'ha portat a un nou llibre, ja a la seixantena pàgina i només a la meitat. Intentarem que sigui una nova bomba. Ara em poc que m'esclati als dits: un artefacte literari mooolt difícil!

    ResponElimina