dimarts, 20 d’agost de 2019

303. La reina de diamants, de Bennasar, Llort, Macip, Moreno

La reina de diamants de Bennasar, Llort, Macip i Moreno és una obra d'art arquitectònica. Enriu-te'n del Norman Foster, Santiago Calatrava i companyia. 
Aquest cop no parlaré gaire de l'argument del llibre, sinó de l'estructura que presenta. He flipat molt, ja que que m'he posat en la pell de cada escriptor i valoro amb admiració la peça creada de forma col·lectiva. De fet, m'han vingut al cap multitud de preguntes que m'agradaria fer als autors de la novel·la. El cas és que cada autor escriu una part del text global, des de la posada en escena de tot plegat, passant pel nus i acabant amb el desenllaç. Lògica construcció d'una novel·la, però amb l'aportació, el tarannà propi i el mestratge de cada escriptor. De l'experiment a l'èxit, perquè així és com jo entenc aquest llibre. Ha de ser difícil compaginar tots els ingredients propis de cada autor per a desenvolupar un argument, uns personatges i un marc coherent. No sé com ho han fet (m'imagino que amb hores de treball), però llegir aquest llibre és ser testimoni d'una fita literària. 
En el fons no deixa de ser com quatre llibres en un: un assalt a un xalet de la Costa Brava, un dels assaltants s'escapa, una trobada "complicada" dels personatges principals i un tancament del joc. M'ha sorprès la duresa verbal i el sexe, però entenc que la sordidesa del gènere ja porta certs ingredients afegits. La contraportada parla dels girs inesperats, certament, n'hi ha un especialment sorprenent.
Com a lector recomano molt aquest llibre, una bona història, entretinguda i absolutament interessant pel format. Només per això, ja val molt la pena.

1 comentari:

  1. Gràcies! Ens ho vam passar molt bé escrivint el llibre i sí, va caldre força planificació perquè tot quadrés.

    ResponElimina