dissabte, 31 d’agost de 2019

307. Sis nits d'agost, de Jordi Lara

Resultat d'imatges de Sis nits d'agost de Jordi LaraSis nits d'agost de Jordi Lara no és una novel·la qualsevol, en el meu cas és el resultat de diversos anys de reflexions particulars que han mig acabat avui. En un petit debat amb un membre del clergat discutíem sobre el suïcidi i jo insistia en el factor Xirinacs com a mostra de suïcidi respectable. El meu adversari argumentava que l'església estava en contra del suïcidi i que en Xirinacs s'havia suïcidat, malgrat la meva total reticència a acceptar el seu veredicte. Gràcies a aquest llibre he pogut aclarir diversos conceptes, un dels quals d'extrema importància: en Xirinacs no estava malalt de cap "mal dolent". Això posa de manifest que si puges a la muntanya i et deixes morir, obres un debat monumental sobre si t'has matat o has mort de forma natural. Un geni o un boig, una figura bestial de la política catalana i un fervent creient. En Jordi Lara fa un exhaustiu treball d'investigació que et porta a la prèvia del succés, imagina les reflexions i les vivències del protagonista (absolutament un ésser humà real i en plenitud de les seves facultats mentals) i explica les posteriors investigacions de la mort del filòsof. Un llibre necessari per algú com jo, que des de la més profunda ignorància dels motius que van portar l'ex-senador a fer aquest acte, he dubtat durant anys a partir del debat ètic obert. Ara he entès tot, he descobert una mica el perquè i n'he extret les meves pròpies conclusions. Morir com un "acte de sobirania" personal és una fita pròpia de genis, com a mínim jo ho veig així. Per tant, he tancat les lectures de l'estiu amb un llibre increïble que va molt més enllà de senzilles paraules, aquest és un al·legat a la mort poètica, l'aturada del cor envoltat de tiges, d'escletxes de roques i de natura en estat pur. Jo, a aquest home l'admiro.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada