67. Malinche, de Laura Esquivel

Dedico els darrers dies de lectures estivals a Malinche, de l'escriptora mexicana Laura Esquivel. Es tracta d'un llibre especialment interessant, ja que tenia pendent fer una revisió exhaustiva de la figura d'Hernán Cortés i vaig tenir la sort de trobar a La Caverna de Tarragona aquest exemplar. No obstant, el personatge principal de Malinche no és el conquistador espanyol, sinó Malinali, la indígena que Cortés va adquirir com a intèrpret primer, amant després, i mare del seu primer fill, posteriorment. Per tant, la versió dels fets no és la que trobaríem en un compendi d'història, sinó en la mentalitat d'una persona molt important, però força desconeguda pel pobre lector qui subscriu. L'autora fa un enorme exercici d'empatia i descriu les diverses sensacions i emocions que la nativa devia viure cinc-cents anys enrere. El personatge de Malinali és víctima per doble condició: la de dona i la de persona conquerida. L'arribada dels espanyols a terrers mexicanes es posa de manifest amb brutals escenes de les seves crueltats i ambicions pròpies de soldats assedegats de riqueses i poder. Malinali viu una peculiar ambivalència personal, ja que la seva condició d'intèrpret li permet jugar i entendre molt bé la realitat social i política del moment. Vull afirmar que el llibre és apassionant per aquest motiu, per la descripció i narracions del tot necessàries per poder entendre la difícil conjuntura del moment històric. L'estil florit i sobrecarregat d'imatges m'ha semblat esgotador, lluny del meu gust particular actual. Acostumat com estic a l'estil directe i "passa-pàgines" de tipus Cussler, la prosa excessivament ensucrada m'esgota amb facilitat. Lamento dir això, perquè Malinche és probablement el llibre amb més qualitat literària que he llegit enguany,  però hi hagut moments que pensava que no el podria acabar. Entenc que es tracta d'un llibre històric complex i molt psicològic des del punt de vista de l'anàlisi dels personatges, però estic feliç d'haver-lo acabat. Tanco l'agost amb 10 lectures estivals i ben content per la feina feta.

66. Tormenta en el Ártico, de Clive Cussler

Tormenta en el Ártico, de Clive Cussler ha estat un llibre de batalla d'estiu sense més interès. No és el primer cop que em passa que trobo amb una història de Dirk Pitt sense suc, calcada a altres novel·les del mateix autor i que si no l'hagués llegit no hauria passat res. Aquest cop el tema principal és l'escalfament global i el dolent de torn un empresari sense escrúpols que vol treure rendiment de les riqueses de l'Àrtic amb el beneplàcit del govern corrupte del Canadà. Per altra banda, una científica nord-americana ha trobat la manera de realitzar la fotosíntesi artificial, de manera que l'empresari malvat pot veure afectats els seus negocis. El mercenari de torn a les ordres del multimilionari fa les mil i una dolenteries fins que és aturat per en Dirk Pitt i el seu inseparable company Al Giordino. Realment aquesta pel·lícula ja l'havia vist abans i val a dir que m'he desencisat una mica de l'efecte Cussler. Aquest exemplar és el número 20 de la Numa Files i ha estat co-escrit pel fill de l'autor en Dirk Cussler. La meva sensació és que es tracta de treure el màxim rendiment a la factoria NUMA i el tema comença a ser massa semblant sempre. L'aparició dels fills de Dirk Pitt en aquestes novel·les finals de la sèrie, en Dirk i la Summer Pitt, és lògic des del punt de vista del pas generacional, però per a mi no mostra cap interès especial. Com deia aquell, jo sóc amic del pare, no dels fills. Entenc també que en Cussler s'obrís a altres projectes com els Fargo o en Juan Cabrillo, ja que el concepte Pitt sembla rebentat del tot. Seguiré amb Cussler, però amb una mica més de cura.

65. The Son, de Jo Nesbo

El primer exemplar llegit en anglès de l'any 2016 ha estat The Son de l'escriptor i músic noruec Jo Nesbo. Una novel·la policíaca de més de 600 pàgines que he trobat realment fascinant. La història gira al voltant d'un personatge principal, en Sonny Lofthus, un noi que està reclòs en una presó noruega d'alta seguretat per crims que no ha comès i dels quals sorprenentment s'autoinculpa. En Sonny roman entre reixes per poder rebre sense problema les seves dosis diàries de drogues i combatre així el dolor que sent per la mort del seu pare. Tot canvia quan un dia coneix que la mort del pare deriva d'una situació molt diferent a la que en un principi creia. A partir d'aquí apareixen tot un seguit de personatges secundaris entre els que destaca l'Inspector en Cap Simon Kefas, encarregat de la investigació i relacionat d'alguna manera amb el jove. Resulta molt interessant la personalitat d'en Sonny Lofthus, el qual converteix la seva vida primer en un acte de contrició i després en una obsessiva i cruel revenja. El ventall de personatges és tan ample com fosc, ja que trobem policies i advocats corruptes, drogoaddictes, un capellà pedòfil, un policía ex-ludòpata, etc. La veritat és que m'he distret molt i he pogut gaudir d'una lectura en anglès que sempre va bé. Com ja em va passar amb en Henning Mankell, la literatura escandinava em va molt bé per practicar l'anglès i conèixer una mica més la realitat social i antropològica d'una zona d'Europa tan rica i interressant com és la de Suècia o, en aquest cas, de Noruega. Curiosament aquest estiu he devorat literalment la sèrie de televisió Occupied, basada en una idea original del mateix Nesbo.

64. La hermana de Nupur, de Taslima Nasrin

L'atzar m'ha portat a conèixer Taslima Nasrin, una escriptora valenta, compromesa i sorprenent. I és que cal ser molt valenta (i, fins i tot diria jo, temerària) per a escriure els dos relats que conté La hermana de Nupur donades les circumstàncies actuals. Ara que ens colpeja aquest integrisme islàmic tan mesquí en forma de terrorisme i radicalisme, sempre em pregunto on són les veus internes que s'oposen amb claredat a aquesta gent. Entenc que la gent de "bona fe" té por a aquests feixistes/integristes, però sovint penso en la bona gent musulmana i, segons com, reclamo un punt més de pressió per part d'ells. Taslima Nasrin escriu amb contundència i esdevé una de les veus més crítiques a l'islamisme més conservador i carca. Ho fa des de la seva visió de dona d'origen musulmà i una ferma defensora dels drets civils de les dones realment oprimides. La denúncia que l'escriptora fa a La Hermana de Nupur és tan contundent que personalment em sorprenc que hagi estat capaç de sortir-se'n. Llegeixo a la contraportada del meu exemplar que l'escriptora en qüestió ha estat condemnada a mort pels integristes islàmics... Bé, pel que fa al llibre, les dues històries que he tingut el gust de gaudir formen part d'un nucli temàtic comú: la dona musulmana ofegada socialment i emocional pels valors tradicionals de la religió. L'autora descriu amb intensitat les sensacions més íntimes de les dones protagonistes, obligades a casar-se amb homes escollits per les seves famílies i patint les conseqüències que aquests matrimonis comporten. En les dues històries es narra el llarg i difícil alliberament de les dones, les quals veuen que a causa del seu trencament amb els valors tradicionals, la seva vida passa a convertir-se en un infern. Una provocació en tota regla per al lector, que pren partida de seguida per la justícia i els drets humans. Gran lectura i la meva sincera admiració a Taslima Nasrin.

63. Miedo Mortal, de Robin Cook

Lectura estival de platja entre bany i bany a la mar Mediterrània. Realment val la pena que un exemplar com aquest t'acompanyi en aquestes hores de calor i et refresqui l'enginy per tal de trobar la resposta de l'enigma abans que el protagonista principal de la novel·la. En aquesta història Robin Cook presenta a Miedo Mortal un cas basat en estudis mèdics sobre la genètica, la seva evolució cap a possibles beneficis de la indústria farmacèutica i la seva corrupció a causa dels interessos humans. Un metge d'una institució mèdica privada de Boston veu com van morint paulativament els seus malalts a causa d'un sorprenent envelliment precoç, disfuncions cardíaques i infarts cerebrals inexplicables. La mort d'un genetista company del primer fa que el doctor en qüestió ressegueixi les passes del finat i poc a poc es vagi traient l'entrellat de tot plegat. El llibre no és extraordinari, però he gaudit passant les pàgines i això és el que compta quan estàs a la platja del Miracle veient com juga el teu fill amb les onades. Sorprèn que un llibre de finals del 80 quedi tan desfassat a nivell de tecnologia i de societat. Sort que vaig viure aquells temps i sé de les mancances que patíem llavors i a mi no em sorprèn. Val a dir que a nivell tecnològic la novel·la no deixa de ser prehistòrica, i costa que a un públic jove pugui assumir certes coses. Bé, un bon exemplar per a lectures de calor que ha valgut la pena gaudir. Per mi un llibre molt recomanable per aquests dies.