161. Busco senyor per amistat i el que sorgeixi, d'Empar Moliner

En una setmana extenuant i sense a penes temps per a la lectura per plaer, he pogut concloure el Busco senyor per amistat i el que sorgeixi, d'Empar Moliner. Un recull d'articles breus, em sembla que són uns 40, on es fa un repàs sociològic en clau d'humor de molts episodis de la nostra vida contemporània. La veritat és que m'he distret molt i he gaudit força llegint aquests textos carregats d'ironia i humor fi. Humor, altra banda, absolutament intel·ligent, autocrític i en certa manera, provocador. Val a dir que he sentit parlar d'aquesta autora, però sóc absolutament aliè a la seva popularitat (tot just ara en Google em recordava que va ser ella qui va cremar una constitució per la tele). Poca cosa més puc dir, ja que aquí el que es tracta és d'agafar el llibre i anar fent, sense massa aclaparaments personals. Es tracta d'una literatura amable, fàcil de pair i que et treu una rialleta continuada. Destacaria alguns dels petits relats, cròniques o simples reflexions de l'autora, encara que estic segur que cadascú triaria el seu. M'ha fet molta gràcia passar-me pel bar del tanatori de Sancho de Ávila, per l'Ikea, per la fàbrica de preservatius, pels tramvies de Barcelona... Realment és un llibre magnífic que val molt la pena llegir en temporades penoses com la que vivim actualment. Bé, sumo un exemplar més de literatura catalana i en català, a l'espera que arribi l'estiu i m'endinsi a tope amb els best-sellers passa-pàgines de la caloreta.

93. T'estimo si he begut, Empar Moliner

Començo el llibre, el trobo una poca-soltada i, a mesura que vaig llegint les diferents propostes, m'adono que és un recull de contes interessantíssim. Estic parlant de T'estimo si he begut, de l'Empar Moliner, un llibre que vaig llegir en el seu temps i que he recuperat. Vull tornar a antigues lectures que em cridin l'atenció, ja que és llàstima no aprofitar la mina que tinc a casa. De moment estic content amb la re-troballa. Cada conte m'ha provocat somriures i reflexions simpàtiques. Els personatges no són caricatures de la realitat, sinó que són fotocòpies reals de persones reals. Tenia la sensació que observava el món per una finestreta, ja que les històries me les creia totalment. Cada relat que he llegit l'he explicat a la meva dona i ens hem fet uns riures. Per a mi això és simptomàtic, ja que no és fàcil provocar una resposta tan ràpida en textos tan breus. La ironia i el sarcasme juguen un paper important en el disseny de les històries, creant un estil molt dinàmic i de ràpid lectura. Molt guai!