402. L'últim partit, de John Grisham

John Grisham és un autor que m'agrada molt i estic per la feina de recuperar-lo sencer. Aquesta mateixa setmana vaig comprar L'últim partit i m'hi vaig posar perquè és un llibre relativament curt. En aquest cas l'argument no gira entorn el gènere jurídic, sinó que es centra en la figura d'un entrenador de futbol americà de la petita població de Messina. A les portes de la mort a causa d'una malaltia terminal, l'Eddie Rake és una figura cabdal de la vila i un referent esportiu de primer nivell, ja que després de 34 anys de primer entrenador dels Spartans la seva trajectòria està absolutament carregada d'èxits. La seva manera expeditiva de gestionar els equips i la seva presumpta poca humanitat fa que l'equip sumi trajectòries d'imbatibilitat increïbles que marquen rècords inexpugnables de victòries. Un altre tema a part són les seves relacions personals, un concepte que es desenvolupa abastament en aquesta novel·la, més de caràcter psicològic i de conducta humana. 

Com era la relació de l'entrenador amb la figura de l'equip el 1987? 

Neely Crenshaw esdevé així el protagonista d'aquell afer i el narrador de la novel·la, l'home que va viure en primera persona un desagradable afer amb Rake en la final d'aquella temporada. On són els límits de l'entrenador i la persona? Com motivava l'entrenador a un equip que havia de guanyar sempre? Quin és el límit moral per assolir una victòria al preu que sigui? 

Tot això es desenvolupa en una novel·la que m'ha encantat i que et deixa amb un sabor de boca excel·lent. 

380. Un abogado rebelde, de John Grisham

Magnífica lectura de John Grisham, un clàssic de la meva biblioteca des de fa anys i panys. En Un abogado rebelde l'advocat protagonista ha de resoldre diversos casos utilitzant estratègies que el porten al límit moral i legal del seu exercici de la professió. Curiosament serà mitjançant aquests recursos que aconseguirà les victòries judicials que no hauria pogut seguint el conducte ètic correcte. Em sorprèn com l'autor es posiciona a favor del seu protagonista de forma total, prenent totalment partit per ell de forma descarada. Des d'aquesta postura l'advocat salva de sentències injustes diversos clients que van sorgint: joves acusats injustament amb la pena de mort, delinqüents castigats per falta de proves, manipulacions de tot tipus...

Des d'un punt de vista de l'estructura també m'ha sorprès molt. Al principi, després del primer cas, he pensat que es tractava d'una mena de serial sobre un advocat. Poc a poc et vas adonant que ho és, però també és una novel·la amb un fil conductor espectacular. El protagonista i la seva especial manera d'exercir el Dret es converteixen en la clau de la novel·la. És com si l'autor hagués pensat: "Què passaria si un advocat dels bons es comportés com un dels dolents, però sense passar-se gaire i salvant innocents?". El resultat és aquest formidable llibre que t'atrapa de veritat. Els casos són súper interessants i les resolucions brutals. Tota l'estona et manté en aquell espai ètic de dubtosa noblesa que et fa pensar i posicionar-te tu també. 

Tinc l'estanteria plena de llibres d'aquest autor i seria xulo recuperar-los. Potser ho faig.

38. L'Apel·lació, de John Grisham

Bona novel·la L'Apel·lació de John Grisham, però no apassionant tenint en compte els meus gustos actuals. La veritat és que he quedat una mica fastiguejat i escandalitzat amb el desenvolupament de la història, no per la seva qualitat literària, sinó més aviat per allò que explica. El fet que els magistrats del Tribunal Suprem dels Estats Units siguin escollits "democràticament" per les urnes esdevé una de les grans manipulacions del capitalisme. Només els candidats amb grans recursos econòmics poden assolir l'objectiu de ser escollits, un fet que desequilibra enormement la balança de la justícia. Darrere un candidat escollit hi ha, doncs, plataformes econòmiques, empreses, grups de pressió, ... Em pensava que la desgràcia del nostre sistema judicial no podia ser pitjor. M'adono que hi ha quelcom que pot ser pitjor que partits polítics espanyols posant i treient magistrats a dit. Als Estats Units, grups de pressió o qualsevol tipus de lobby amb força capital al darrera pot preparar, finançar i  promocionar un candidat i col·locar-lo com a magistrat del Tribunal Suprem per uns 5 milions de dòlars. Patètic mal ús de la democràcia i símptoma evident que per més que s'omplin la boca de llibertat, el món es regeix pel capital. M'agrada Grisham perquè es mulla i ho explica en una novel·la que no resulta apassionant, però que té una càrrega de denuncia impressionant. El mateix autor es pronuncia al final de la novel·la: Mentre es permeti que els diners privats intervinguin en les eleccions judicials, veurem una lluita d'interessos per ocupar les places dels tribunals. 
La novel·la segueix l'apel·lació d'un judici en el qual una empresa química causant de vessaments il·legals ha estat condemnada a indemnitzar una dona que ha perdut marit i fill a causa del càncer. Durant aquest procés el lector és testimoni de com l'empresa acaba col·locant el "seu" jutge al Tribunal Suprem i... només dir que vaig acabar el llibre molt decebut.

36. La Trampa, de John Grisham

Inicio aquest bloc nou amb l'entrada del primer exemplar acabat el 2016, si bé el vaig començar en els darrers dies de l'any anterior. Es tracta de La Trampa, de John Grisham, un autor que he llegit bastant, però que a aquestes alçades de la meva vida ja no sé quants, ni quins títols d'aquest home han passat per les meves mans. Després de dedicar pràcticament tot el 2015 a Clive Cussler, volia canviar una mica la perspectiva i cavalcar cap a nous horitzons. No tenia clar cap a on dirigir el tema, però la possibilitat de llegir un clàssic de les intrigues d'advocats ja m'estava bé. La Trampa fa un mix entre el món de l'advocacia i el de l'espionatge entre grans empreses. Un jove advocat es veu obligat a treballar per algú "no identificat", el qual empra el xantatge per tal d'aconseguir el seu propòsit. La integritat del món legal es posa un cop més en discussió, posant-se de manifest que el concepte de facturació hores i diners és força més important que el concepte ètic del dret. Una història trepidant, sense arribar a la intensitat del Cussler, però prou dinàmica per anar passant les pàgines amb certa empenta. Suposo que l'autor deixa el final més o menys obert intencionadament, encara que si bé en un principi em va deixar una mica descol·locat, en uns moments posteriors de reflexió vaig lligar millor la cosa. Lectura senzilla i entretinguda per començar l'any. Fantàstic.