277. The eye of the needle, de Ken Follett

Fa 15 anys vaig llegir The eye of the needle de Ken Follett. Aquesta setmana ho he tornat a fer perquè m'ha vingut de gust, malgrat la quantitat de llibres pendents en cartera. M'ha fet il·lusió tornar-hi. Vaig estar un temps llegint aquest autor per no perdre l'anglès, una tasca d'allò més complicada a causa de la feina d'aquella època a la fàbrica. Crec que vaig arribar a llegir més de 10 títols diferents. Ara estem a les portes d'un nou viatge a Anglaterra i em venia de gust recuperar una lectura de les que fan afició. 

A part dels grans best-sellers d'en Follett, l'autor galès disposa d'un bon nombre de títols de novel·les d'espionatge o emmarcats en la II Guerra Mundial. En aquest cas un espia alemany en territori britànic intenta arribar al nord d'Escòcia per tal d'embarcar en un submarí alemany. Recordo perfectament haver après la paraula rendezvous. Amb ell porta un dels secrets més importants del moment, les fotografies d'una falsa base militar nord-americana al sud d'Anglaterra que faria pressuposar un desembarcament a Normandia. Arribar o no al punt de fugida podria fer canviar les estratègies militars dels dos bàndols i el desenllaç de la guerra. Una història trepidant, carregada d'acció i molt útil per a distreure's en setmanes pre-estiuenques de primeres calors. El més important de tot ha estat la pràctica intensa de l'anglès, ja que porto al voltant de 1.000 pàgines en el còmput dels darrers dos llibres. L'anècdota és que el meu company José Vicente em va comentar que existeix la pel·lícula i que era molt bona. Curiós.

150. Un món sense fi, de Ken Follett

Anys i panys portava el meu exemplar d'Un món sense fi de Ken Follett esperant en la meva humil llibreria acumulant pols al costadet d'Els pilars de la terra. El devia comprar quan va ser una novetat i el vaig començar l'u de gener d'enguany sense més intenció que anar fent, sense pressa i pensant que el llegiria sense cap pressió. Al tractar-se d'una bèstia de 1.258 pàgines i amb tapa dura, aquest exemplar meu és qualsevol cosa menys còmode. Per tant, vaig decidir convertir-lo en llibre de capçalera de dormitori, un llibre ideal pels minuts previs d'abans de caure als meus inestables somnis. I la cosa ha estat així, pim, pam, pim, pam... i fins avui. L'imaginari de Follett en la seva màxima potència ens trasllada a l'any 1300 cap endavant i allà embogeix en mil i una històries. Personatges entranyables que t'acabes estimant, els típics dolents (dolentíssims) que fan la vida impossible a la resta, la crueltat de l'ésser humà de l'Edat Mitja i les vicissituds d'una vila medieval s'entortolliguen plegades amb l'afegitó d'un convidat molt especial: la pesta. Resulta impossible resumir aquest llibre o senzillament valorar-ho de forma específica. La veritat és que et trobes de tot, un munt d'aventures i d'esdeveniments sense fre que pots anar llegint en capítols com si d'una sèrie de televisió es tractés. Com sempre que passa en la novel·la històrica, temo caure en el parany de no distingir la ficció de la realitat. Confio plenament en els coneixements tècnics de l'autor sobre el tema arquitectònic, de manera que per aquí anem bé. Per altra banda, la societat feudal resulta esfereïdora des del punt de vista de la classe baixa, tan supeditada a la noblesa i al clergat que fa mal al cor només de pensar-ho. L'anècdota més simpàtica s'ha produït en el marc de les coincidències, ja que la meva companya de l'escola Meritxell i jo hem estat llegint pràcticament de forma simultània el mateix llibre. Bona experiència en general, encara que marxo pensant que he patit massa vivint aquestes setmanes a l'Edat Mitjà de la mà del gran Follett. Un món sense fi és el llibre número 18 que llegeixo d'aquest autor i em sembla que només em deu faltar Una columna de foc, llibre que espero llegir el proper estiu.

113. El llindar de l'eternitat, de Ken Follett

Només un escriptor de primer nivell com Ken Follett podia cloure la Trilogia The Century amb la categoria amb la que ho ha fet. La tercera part, El llindar de l'eternitat, tanca la sèrie de tres volums que he llegit en tres estius consecutius. M'ha fet il·lusió que fos així, ja que aquests llibres s'han de llegir poc a poc, assaborint la història del darrer segle com es mereix. Com diu el mateix autor, aquesta és la història dels nostres avis i dels nostres avantpassats, i per tant, crec que es mereixen el nostre respecte. Hi estic completament d'acord, especialment quan m'he adonat que tots i cada un de nosaltres també hi formem part. Llegia amb moltíssim interès la caiguda del mur de Berlín, just quan en aquella època jo feia els 18 anys i tenia una vida per endavant plena d'inquietuds polítiques i socials. Follett tanca la seva història del segle en el moment que jo vaig assolir la majoria d'edat el 1989. Com en els darrers dos exemplars la trama segueix l'evolució de diverses famílies i les seves desventures emmarcats en el moment històric que els toca viure. Si en el primer volum vaig viure la Primera Guerra Mundial, en el segon la Segona, en aquest llibre ens toca viure la Guerra Freda. Com sempre, Follett narra cada episodi amb autèntica mestria: la lluita pels drets civils als Estats Units, la guerra del Vietnam, l'evolució del comunisme, el Pacte de Varsòvia, l'assassinat dels Kennedy i de Martin Luther King, la caiguda del Mur... la veritat, un resum novel·lat d'una de les etapes de la història més apassionants que es poden estudiar. He gaudit com mai, he passat estones d'autèntic gust literari i lamento molt haver acabat aquest periple històric i literari. Per sort, en Follett no decep i continua escrivint grans obres. Estic pendent de llegir la segona part de Els pilars de la terra i de la tercera, la qual sembla que està a punt de sortir. Molt content, recomano a tothom que li agradi la història la possibilitat d'endinsar-se en aquest autèntic plaer literari que és The Century.

60. L'Hivern del Món, de Ken Follett

Per a escriure sobre L'Hivern del Món de Ken Follett necessitaria un mínim de cent fulls com a mínim. Realment em trobo amb una digníssima segona part de la Trilogia del Segle, ja que les meves pretensions actuals no són especialment acadèmiques. Amb això vull dir que m'ha encantat seguir l'evolució de les cinc famílies protagonistes de la primera part sense haver d'entrar en profunditat en l'aspecte psicològic de cada personatge. Entenc que els personatges en qüestió són força plans en línies generals, però el marc històric i espaial és espectacular. En general he gaudit com un salvatge viatjant en aquesta història, la qual puc definir com un resum força complet del període de temps de 1933 a 1949 en el cor d'Europa. L'arribada del feixisme a Alemanya i l'assoliment del poder per part de Hitler viscut a partir d'uns personatges que ho pateixen de primera mà és excepcional. Les terribles sensacions i patiments de la gent de l'època són descrits amb força cura i amb intensitat.Quina brutalitat l'escena que presenta Ken Follett sobre l'extermini dels disminuïts físics i discapacitats...fa posar la pell de gallina! El front rus i les batalles guanyades i perdudes per part dels alemanys, les bombes nuclears, Pearl Harbour, els camps de concentració, els espies, les lluites polítiques a Gran Bretanya, Winston Churchill, Truman, Stalin, la Guerra Civil espanyola, la política econòmica de les diverses nacions implicades, etc... Quina salvatjada de context històric i quina quantitat més immensa de dades poden consumir-se en aquesta novel·la. Evidentment surto convençut que en Follett és un mestre de la novel·la que a mi m'agrada. Vaig emocionar-me amb la primera part durant l'estiu de 2015 i surto encantat de la segona aquest juliol del 2016. L'Hivern del Món, el moment més gèlid i gris de la història d'Europa del segle XX és un llibre molt recomanable si t'agrada la història, les aventures i si disposes de temps per a empassar-te les seves 1000 pàgines.

25. Fall of Giants, de Ken Follett

Feia temps que no llegia Ken Follett, un autor que vaig devorar en la meva passada joventut i que em va ajudar molt a distreure hores i, sobretot, a aprendre anglès. He tornat amb Fall of Giants, una bèstia de quasi 1.000 pàgines en anglès que m'ha agradat moltíssim. Resulta fascinant endinsar-se en la novel·la històrica ben construida i, fins a cert punt, imparcial. Ho dic perquè en Follett fa un exercici de neutralitat impecable i reflecteix les diferents visions i vivències de cinc famílies. Cada una d'elles pertany a cinc espais geogràfics diferents dins del marc de la I Guerra Mundial. Les històries de cada família arriben a entrelligar-se entre elles de tal manera que creen una xarxa immensa de relacions personals entre personatges de diferents nacionalitats i estrats socials. Em quedo especialment amb el repàs de mes per mes de l'evolució del conflicte armat de la Gran Guerra. Són molts detalls que destacaria de l'argument i de la redacció del text, però em quedaria curt. El període del primer llibre abarca des de 1911 a 1923 i, a part de la Gran Guerra, el llibre també repassa els esdeveniments històrics que es van succeir durant la Revolució Russa de 1917. Resulta curiós observar com personatges reals i ficiticis es relacionen entre ells i creen noves sinergies que fàcilment podrien haver existit en realitat. Val a dir que ja he comprat la versió catalana pel meu fill i que ja he començat la segona part de la trilogia. El meu retrobament amb en Follett ha estat, doncs, força satisfactori!