Sense cap mena de dubte la descoberta de l'estiu ha estat la literatura àgil, carregada de certes dosis de misteri i enganxosa de la britànica Paula Hawkins. Particularment em va sobtar més La noia del tren, però aquest Sota l'aigua també t'atrapa. Aquest és el mèrit de la literatura actual i que a mi tan m'agrada, que agafis el llibre i no el puguis deixar. Evidentment estem parlant de consum immediat, sense pretensions i d'anar per feina, però és el que hi ha. Ja hi ha altres llibres que conviden a la reflexió i a la profunditat, però cada moment requereix la seva atenció particular. L'estil de Sota l'aigua és pràcticament el mateix que el del primer llibre de l'autora, on els mateixos personatges fan de narradors de les seves accions. L'argument ens trasllada a un poble britànic on es coneix tothom i l'artèria principal de la vila és un riu. Uns kilòmetres endins forma un gorg, el punt neuràlgic de totes les situacions que s'esdevindran en la trama. El gorg seria el "lloc dels suïcidis" del poble; suposo que es podria fer un mapa mundial dels principals llocs predisposats a aquest peculiar "afer". De fet, cada anys es suïciden 150 persones al metro de Londres i, a Tarragona, segur que molta gent s'ha deixat caure voluntàriament pel Balcó del Meditarrani avall. El cas que ens ocupa barreja el suïcidi amb possibles assassinats acorreguts al poble des de fa anys. La policia local amb el suport d'una agent forània es dediquen a investigar les morts d'una noia de 15 anys i d'una dona més madura, totes dues caigudes al gorg en estranyes circumstàncies. Novel·la semi-negra de misteri sense forçar massa les situacions i de certa proximitat emocional. Bona lectura de nou d'aquesta britànica que espero que segueixi oferint bons productes literaris com el present.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Paula Hawkins. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Paula Hawkins. Mostrar tots els missatges
divendres, 24 d’agost del 2018
197. Sota l'aigua, de Paula Hawkins
Sense cap mena de dubte la descoberta de l'estiu ha estat la literatura àgil, carregada de certes dosis de misteri i enganxosa de la britànica Paula Hawkins. Particularment em va sobtar més La noia del tren, però aquest Sota l'aigua també t'atrapa. Aquest és el mèrit de la literatura actual i que a mi tan m'agrada, que agafis el llibre i no el puguis deixar. Evidentment estem parlant de consum immediat, sense pretensions i d'anar per feina, però és el que hi ha. Ja hi ha altres llibres que conviden a la reflexió i a la profunditat, però cada moment requereix la seva atenció particular. L'estil de Sota l'aigua és pràcticament el mateix que el del primer llibre de l'autora, on els mateixos personatges fan de narradors de les seves accions. L'argument ens trasllada a un poble britànic on es coneix tothom i l'artèria principal de la vila és un riu. Uns kilòmetres endins forma un gorg, el punt neuràlgic de totes les situacions que s'esdevindran en la trama. El gorg seria el "lloc dels suïcidis" del poble; suposo que es podria fer un mapa mundial dels principals llocs predisposats a aquest peculiar "afer". De fet, cada anys es suïciden 150 persones al metro de Londres i, a Tarragona, segur que molta gent s'ha deixat caure voluntàriament pel Balcó del Meditarrani avall. El cas que ens ocupa barreja el suïcidi amb possibles assassinats acorreguts al poble des de fa anys. La policia local amb el suport d'una agent forània es dediquen a investigar les morts d'una noia de 15 anys i d'una dona més madura, totes dues caigudes al gorg en estranyes circumstàncies. Novel·la semi-negra de misteri sense forçar massa les situacions i de certa proximitat emocional. Bona lectura de nou d'aquesta britànica que espero que segueixi oferint bons productes literaris com el present.
dimarts, 31 de juliol del 2018
187. La noia del tren, de Paula Hawkins
El 31 de juliol de 2018 passarà a la història de la meva vida com el dia de la lectura exclusiva de La noia del tren de Paula Hawkins. El dia 30 completava el Paulo Coelho de la ressenya anterior i assolia així la xifra de 13 llibres llegits durant el mes de juliol. Com que la feina no m'apreta massa vaig pensar en buscar una altra lectura per a l'endemà i superar el fatídic número de la mala sort. Remenant per la biblioteca vaig trobar alguna coseta interessant, però realment tampoc em calia córrer i vaig desistir de trobar cap lectura d'emergència. Per aquest motiu, a les 0:30 minuts de la matinada del 30 al 31 de juliol, vaig decidir que qualsevol llibre era bo per intentar agafar el son. Així doncs a dos quarts d'una vaig començar La noia del tren. A dos quarts de tres ja havia llegit 100 pàgines. El dia 31 començo el dia, esmorzo, agafo el llibre i m'aparco a la terrassa. La una del migdia i 200 pàgines ventilades, dinar, passejar la gosseta i 300 pàgines a mitja tarda. Berenar amb Jan Pol, passejar amb la família i 400 pàgines. Caminar 10 km amb la Sònia, sopar i acabar el llibre. Per tant, a mi aquest llibre m'ha enganxat totalment i ha estat una experiència espectacular.
A banda podem parlar de la qualitat intrínseca de la literatura en qüestió, però com a lectura estival per passar pàgines ha estat perfecta. Una noia en un tren mira per la finestra i veu com li passa la vida. Veu també la vida dels altres, de fet, mira i imagina la felicitat dels altres. L'alcoholisme com a element de corrosió humana té una presència cabdal en aquesta història, una denúncia i un exemple del mal que causa que no podem obviar. Els trens que porten a Londres des de les rodalies i que jo tantes vegades he gaudit amb tanta il·lusió són l'altre element important. Entenc que la vida és un anar i venir, vides maquinals que perden l'essència i esdevenen éssers pràcticament inanimats.
Parlar de l'argument d'aquest llibre és espatllar una mica la trama. Seria com veure el tràiler d'una pel·lícula i assabentar-te pràcticament de tot. Em quedo també amb la construcció de la història com si d'un diari personal de cada personatge es tractés: tres dones Rachel, Megan i Anna com a referents principals van desgranant la seva veritat creant un conjunt complet. Un magnífic llibre que s'emporta un dia de la meva vida al seu sarró.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)