Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Michael Crichton. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Michael Crichton. Mostrar tots els missatges

dijous, 29 de desembre del 2016

83. Estado de miedo, de Michael Crichton

Resultat d'imatges de estado de miedo sinopsisEstado de miedo de Michael Crichton és una novel·la que no pot deixar indiferent al lector. Per una banda té els ingredients habituals de les històries d'aventures d'en Clive Cussler i, per l'altra, el lector rep una "eco"provocació en tota regla. No m'allargaré gaire explicant la trama argumental, la qual ja m'he oblidat pràcticament pel poc interès que m'ha suscitat. No obstant, el llibre en qüestió m'ha sorprès especialment per la versió que presenta sobre l'ecologisme actual. No esperava trobar la gran quantitat d'arguments, alguns irrefutables, sobre els efectes de l'efecte hivernacle i l'escalfament de la terra. La provocació radica en el fet que aquests arguments no són els habituals, sinó tot al contrari. Des de la caiguda del mur de Berlin l'establishement necessitava trobar una "por" mundial. Segons la novel·la, aquesta por es troba en l'autodestrucció de la terra a conseqüència del canvi climàtic provocat pel mateix ésser humà. Les entitats ecologistes també tenen els seus interessos ocults, els quals es basen en la manipulació conscient de les dades reals obtingudes per la ciència. Aquesta estratègia queda retratada durant el desenvolupament de la trama argumental. Jo he flipat. No sabia si els arguments eren reals o estàvem en la zona exclusiva de la ficció. Sembla que les dades són certes, i, per tant, la provocació és total en el meu cas. He llegit que l'obra va ser molt polèmica en el seu moment i que les entitats ecologistes es van posar les mans al cap. Ho entenc. El cas és que l'argument gira entorn uns eco-terroristes que pretenen promoure catàstrofes naturals de forma intencionada que culpabilitzin encara més a la indústria de tot plegat. Penso que  Estado de Miedo és una bona novel·la de ficció.

divendres, 10 de juny del 2016

54. Punto Crítico, de Michael Crichton

Punto Crítico (Airframe) de Michael Crichton és una interessant novel·la escrita el 1996 que comença amb el misteriós accident aeri d'un N-22 de la Transpacific Airlines. La posterior investigació per part de l'empresa constructora Norton ens porta a descobrir els brutals interessos que s'amaguen darrere de les companyies aèries, els fabricants, la premsa populista, la jerarquia empresarial i els organismes oficials implicats. S'encarrega de la investigació una brillant executiva de la companyia Norton, la Casey Singleton, que amb una immensa dosi d'astúcia, coratge i empenta és capaç de solucionar tot l'entrellat. Penso que aquesta no és una simple novel·la de misteri, sinó que en Crichton fa una crítica important al sistema, denuncia les irregularitats, els interessos, les lluites pel poder... D'alguna manera, l'autor obre la caixa dels trons de la fosca empremta del capitalisme occidental, i això, tractant-se d'un ciutadà nord-americà és molt interessant. Particularment aquest llibre m'ha agradat força, malgrat ser una mica llarg i estigui tan allunyat del meu estil de les grans aventures actuals. La trama es desenvolupa físicament durant una setmana i quasi diria que ha estat el temps que he necessitat jo per acabar-lo. Aquesta novel·la és, per tant, força recomanable i encara m'ha deixat amb més ganes de Crichton