Llegir Rates de Manel Zabala m'ha semblat el resultat de sumar Firmin de Sam Savage i Un conte de Nadal de Charles Dickens. Un ratolí que t'acompanya en un viatge pel temps, que t'ensenya el present i un futur llunyà poc prometedor. No obstant, en aquest cas el ratolí esdevé ratpenat i un corb en el futur. Un jove és detingut per la policia franquista i conduït a les masmorres de Via Laietana. El seu crim, haver cantat "El Cant de la Senyera" al Palau de la Música Catalana. A la presó aguantarà estoicament la tortura i les pallisses dels grisos fins caure extenuat. A partir d'aquí rebrà la visita nocturna d'un ratolí que li ensenyarà el present i iniciarà un viatge al futur: l'actualitat (la del 2004, encara que podria ser perfectament avui en dia). Un ratpenat i un corb continuaran el procés d'anunciar un esdevenidor poc encoratjador, certament millor, però sorprenentment estrany. Allò pel que lluita el protagonista i el seus conciutadans sembla estar a les antípodes d'un futur democràtic (això sí), però corrupte i sense valors. A diferència de l'Scrooge els morts que han patit una mort injusta estan condemnats a vagar. Això mereix una reflexió immediata, ja que obre una nova dimensió del conte de Nadal. El protagonista pot denunciar un tal Pujol i alliberar-se, però no ho fa. No denunciarà i morirà oblidat. La dignitat per damunt de tot?
Un text de denúncia i de memòria històrica que pren matisos de reflexió moral. Certament aquest llibre no deixa indiferent i obre una porta al dubte de la post-modernitat.
Va ser per això que vam lluitar? No companys, no era això, no era això...
