419. Sang vessada, d'Asa Larsson

Sang vessada d'Assa Larsson és el segon títol de la saga dels Crims del Cercle Polar. Recordo el primer, Aurora boreal, i en tinc un bon record. Aquest segon parteix d'una situació bastant similar, ja que ens trobem amb un cadàver en una església que presenta signes d'haver estat torturat de forma salvatge. Els parroquians de la zona passen a ser els sospitosos principals i la inspectora de torn inicia les investigacions pertinents. Amb ella treballarà la Rebecka Martinsson, l'advocada protagonista del primer número de la sèrie i que ara involuntàriament també agafarà un paper destacat. El crim és dels típics escabrosos de la novel·la negra escandinava, però el desenvolupament de la trama l'he trobat una una mica lent. L'autora ha escrit una novel·la molt ben construïda, però massa atapeïda de detalls que particularment no m'interessaven gaire. La mort de la religiosa no colpeix la societat que l'envolta perquè no era una persona estimada en la seva comunitat. Massa gent havia tingut problemes amb ella i pràcticament tothom pot passar per culpable. La novel·la obre diverses històries paral·leles que amplien la teranyina de sospitosos, però tampoc t'atrapa amb aquella intensitat que habitualment m'he trobat en aquest gènere. Destaca el seguiment metafòric d'un grup de llops, on hi veig una història mirall de la realitat amb la natura. 

Una novel·la correcta, poc original, fàcil de seguir i amb certa dosi de misteri. Potser m'ha faltat la intensitat d'altres opcions, però no em desmotivo gens i seguiré amb els altres casos. M'agrada que el pes de les investigacions recaigui sobre dues dones, potser el toc més original de la sèrie.

162. Aurora boreal, d'Asa Larsson

Aurora boreal, d'Asa Larsson, té aquesta paradoxa tan divertida de ser novel·la negra en versió blanca atmosfèrica. De fet, l'autora contínuament aposta pel gel i la fredor nòrdica en contraposició amb el concepte argumental més negre de la literatura. Un assassinat macabre de tipus ritual i un reduït nombre de personatges secundaris completen la trama, amb una protagonista principal, advocada i germana de la principal sospitosa, com a pal de paller de la història. La resta és anar passant pàgines i gaudir de les investigacions que porta a terme la Rebecka Martinsson, que és així com es diu la noia. Poca cosa més m'ha aportat aquest llibre i no entenc tant potencial mediàtic que ha tingut, la veritat. De fet, no em sembla millor que els altres escriptors nòrdics que tant m'agraden. Potser l'èxit de la novel·la escandinava rau en aquest aspecte tan peculiar de l'ambivalència entre el blanc i el negre, no ho sé. També he vist que els crims de la novel·la negra escandinava són cruels i sanguinaris i sembla que els autors busquin perfils de psicòpates malaltissos i escabrosos. Interpreto que el lector d'aquelles latituds busca lectures en plan consumible i que el facin pensar durant una estona qui deu ser l'assassí. Després, un cop acabat el llibre, t'obliga a buscar un altre exemplar del mateix estil i et deixa sempre amb ganes de més. Bé, ja està bé.