299. El desert de l'oblit, d'Andreu Carranza

Vaig escollir aquesta novel·la curta de l'Andreu Carranza per llegir-la ahir dissabte, aclaparat per una calor que diuen que prové del desert del Sàhara. Així doncs he encertat el concepte ambiental del marc de la història i m'he posat a viatjar cap a La Meca. De seguida m'han vingut paral·lelismes amb altres autors espanyols o el mateix Manfredi que han escrit novel·les medievals amb un format ben semblant. En aquest cas un noi de Vinebre d'origen musulmà ha de viatjar a l'orient a la recerca d'un misteri. Estem al segle XIII i les vicissituds d'aquest viatge estan assegurades. Pel camí es troba amb tres místics, un de cada religió monoteista que l'ajudaran en l'aspecte formatiu. Poc a poc s'anirà apropant al desert de l'oblit, el centre neuràlgic d'un tresor que pot salvar la humanitat sencera.

Bé, una novel·la d'aventures de caire històric que m'ha sorprès bastant. Em pensava que en Carranza m'explicaria una narració deltaica o alguna cosa semblant, però no ha estat així. Resulta molt interessant trobar-te exemples de molt bona literatura en la nostra llengua on s'expliquin històries tan boniques com aquesta. A nivell personal, val a dir que tampoc m'he tornat boig llegint-la, vaig anar fent i vaig passar una agradable estona. Un bon llibre, un bon marc espai-temporal i un bon regust de boca.

23. La Clau Gaudí, d'Esteban Martín i Andreu Carranza

M'ha agradat aquest llibre, bàsicament perquè l'ha escrit gent de casa nostra (Andreu Carranza i Esteban Martín) i és totalment de l'estil  de novel·la de ficció i misteri dels best-sellers europeus i nord-americans. La història podria ser fàcilment de Dan Brown o Clive Cussler, amb els seus misteriosos sectaris ultrasecrets i on personatges bons i dolents lluiten per la salvació d'alguna "cosa", altrament secretíssima, que podria modificar o, fins i tot, acabar amb el món. Realment aquest és el tema i en Gaudí i la seva genial Sagrada Família són el teló de fons. Per altra banda, i un cop aclarit que la novel·la d'entreteniment és la meva preferida en aquestes alçades de la meva vida, poca cosa més puc dir. Em quedo amb la reeducació gaudiniana que he rebut, sempre necessària en una persona amb afanys de coneixements. Romanc a disposició del meu destí per tal de poder contemplar en primera persona els set espais gaudinians de la ciutat de Barcelona (de nou) i que sembla ser que descriuen fidelment la constel·lació de l'Ossa Major.