423. La tercera virgen, de Fred Vargas

 La tercera virgen, de Fred Vargas és un exemplar de caça major de prop de 500 pàgines que m'ha agafat en un moment de moltíssima feina laboral. No obstant, he reeixit amb certa celeritat la seva lectura i puc sumar un nou títol de l'escriptora francesa. Aquest cop l'inspector Adamsberg ha d'investigar un estrany cas d'exhumació de cadàvers de dones verges. El que no sembla que tingui cap sentit el porta a un parell de cementiris de la Normandia, on descobreix també les misterioses morts de dos cérvols de la muntanya, amb l'afegit que els animals han estat salvatgement mutilats amb l'extracció del seu cor. Els habitants de la zona es fan creus i es posen en contacte amb l'inspector de Paris, que troba un nexe entre tot plegat. El lector comença a seguir el pas del policia i forma part de la seva investigació, cercant sospitosos i sorprenent-se del desenvolupament dels fets. L'enemic a batre és "L'Ombra", un personatge que sembla que es dedica a preparar un elixir de vida eterna amb ingredients d'allò més especials. La lluita amb la realitat i el sobrenatural es posa de manifest al més pur estil Conan Doyle i Adamsberg rebutja d'entrada qualsevol mística o versió llegendària dels fets. El llibre es llegeix bastant ràpid, hi ha moments que desconeixes les pàgines que has llegit d'una tirada, ja que entra molt bé i vas fent sense pausa. A efectes de gust, tampoc m'ha agradat en especial malgrat les crítiques tan positives que he vist. A mi m'ha agradat, tot està bastant ben construït, però he trobat moments que hi havia massa casualitats. Reconec que m'he deixat dur per l'estratègia de l'autora i desconeixia totalment com podia acabar la novel·la, un aspecte que trobo fantàstic, perquè et manté fidel a la lectura i amb l'expectativa fins al final. Bé, sumem!

334. El hombre de los círculos azules, de Fred Vargas

Després de llegir El hombre de los círculos azules de Fred Vargas he hagut de pensar una força estona si m'havia agradat, si l'havia entès i si tenia ganes de llegir algun llibre més de l'escriptora francesa. Entendre'l sí, encara que l'argument és excepcionalment embolicat i sovint havia de tirar de memòria. Un home es dedica a dibuixar cercles blaus amb guix que va repartint pels carrers de París. Cada cercle inclou un objecte sorprenent al seu interior, cada cop una mica més "preocupant" que l'anterior: des d'una senzilla cadira (o alguna cosa similar), a un gat mort i, finalment, una sèrie de cadàvers de forma correlativa. L'inspector encarregat del cas és un tal Adamsberg, un home especial (per allò de tenir una personalitat determinada) i carregat de fantasmes mentals (normal en aquest estil de novel·les, vaja). Com sempre les pistes i els detalls es succeeixen i arriben a una resolució bastant insòlita. Aquí entrem en la qüestió sobre si m'ha agradat la novel·la... doncs crec que no massa, la veritat. Potser tenia les expectatives molt altes i la novel·la no les ha assolit gaire. Sobre si seguiré llegint aquesta escriptora, crec que sí ho faré, encara que la cotització ha baixat una mica. Precisament avui he comprat un altre títol (que casualment ja tenia) i ara quedarà allà esperant. Començo la darrera part de l'any amb les vacances de Nadal i amb algunes lectures sensacionals esperant a la tauleta. Som-hi!

203. Más allá, a la derecha, de Fred Vargas

Más allá, a la derecha, és la primera novel·la que llegeixo de Fred Vargas, una autora que fa anys que volta pel món (aquest exemplar va ser escrit a finals del segle passat), però que se n'està parlant molt darrerament. La història pertany al gènere policíac on el protagonista principal és una espècie de membre del ministeri de l'interior francès que ja no treballa per aquest estament. No sé si la resta de novel·les tenen el mateix marc comú, però en aquest cas, l'home investiga per lliure acompanyat d'un parell de companys d'allò més peculiars. Tot comença quan l'individu en qüestió es troba un os de peu de dona en un arbre de París. El pitjor del cas és que a més a més l'os pertany a una cagarada d'un gos. L'inici és bastant sorprenent, ja que de la cagarada a l'os, acabarem viatjant al nord de França i coneixerem el propietari de l'animaló. Em deia la persona que em va recomanar Fred Vargas que aquesta escriptora era molt original i no puc negar que aquest fet és del tot cert. La investigació segueix el curs normal un cop es crea la xarxa de sospitosos, però d'entrada, la cosa és absolutament sorprenent. He gaudit d'una lectura àgil, senzilla i amena. El final bastant sorprenent també m'ha agradat. Valoro molt positivament el fet de llegir alguna cosa diferent. De vegades estava massa encasellat amb els típics tòpics i ara anava una mica perdut. Tinc un altre exemplar que aviat caurà, per tant, una bona lectura de setembre quan la feina m'apreta i el temps és molt justet.