459. Tocar el agua, tocar el viento, d'Amos Oz

Portat per una necessitat personal que sorgeix de la recerca de quins podrien ser els meus escriptors preferits, arribo a Tocar el agua, tocar el viento d'Amos Oz. A principis de 1939 un científic jueu polonès de nom Eliseu Pomeranz s'escapa dels alemanys, abandona la seva intel·lectual esposa a casa seva i s'endinsa a un bosc per fer una vida de plena espiritualitat. L'entrada dels alemanys a Polònia trenca l'ordre i l'harmonia establerts i el caos sembla apoderar-se de les vides i les emocions. Pomeranz, per la seva banda, fa la seva evolució personal en solitari a base de reflexions intel·lectuals i mètodes de supervivència. Stefa, la dona, decideix tenir cura d'un ancià, un home també de gran intel·lecte, mentre tots dos observen com l'obscuritat (concepte tan habitual d'Amos Oz) va aclaparant espais i vides. Sota la consigna que "El veritable perill és sempre interior" Stefa i l'erudit professor no fugen de la ciutat i escolten per les nits el soroll dels vidres trencats... La intel·lectualitat polonesa cau sotmesa a la foscor i paral·lelament, Stefa a la ciutat i Pomeranz al bosc, sucumbeixen abatuts als nous aires que corren per Polònia. El destí porta la fi de la guerra i ella es trobarà a Rússia i ell, de nou amagat, en aquell nou territori on només hi caben els que són com ell, a Palestina. Stefa treballa per l'espionatge rus mentre que la vida del matemàtic comença a ser sospitosa per les mateixes forces de seguretat del nou estat d'Israel, ja que es descobreix que des la llunyana Moscou algú vol gratar en el passat de l'home. Es posa de manifest  entre la intel·ligència russa l'inexplicable interès de l'Stefa per aquell insignificant territori palestí on res hi passa. Sembla que les peces comencen a encaixar, fins que un dia Pomeranz és capaç de resoldre un enigma matemàtic propi dels grans genis de la matèria. L'interès d'Stefa pel seu espòs jueu es revifa i decideix escapar de la Unió Soviètica i fugir a Israel.

Com sempre en les novel·les del gran escriptor israelià, les reflexions i la descripció de la personalitat dels personatges és la base de tot el llibre. Amos ens ubica de nou a la terra de Palestina i en els anys posteriors de la gran guerra. Les personalitats humanes estan en fase de reconstrucció seguint la mateixa evolució que el nou estat jueu. L'acció no és en absolut trepidant, però la crònica del món que descriu és fascinant.

411. Fima, d'Amos Oz

Se'm presenta la terrible responsabilitat de fer la ressenya del llibre de l'estiu 2020. Fima d'Amos Oz ha estat llegit, analitzat, pensat i gaudit en pràcticament la seva totalitat sobre la terra del Priorat. Només la part final l'he enllestit a casa per temes logístics i de temps. Com començar aquesta difícil tasca? D'entrada diria que aquesta és la gran novel·la de la compassió, o com a mínim a mi m'ho ha semblat. L'autor descriu aquest valor en les seves múltiples opcions i possibilitats com si fos el veritable personatge de la història. Bé, en tot cas la novel·la gira entorn un home de 54 anys que arriba a un moment de la seva vida en la que li cal fer balanç. El títol de cada un dels 30 capítols és tota una declaració d'intencions, una pista o un misteri per resoldre. Sincerament considero aquesta obra com a un llibre delicadíssim, carregat de literatura de la millor classe, sensibilitat extrema, nostàlgia saludable, crítica social i política... tota una experiència vitals, gens fàcil de consumir, però que crea certa addicció. Aquest és el meu cas amb l'obra en general del gran autor israelià.

L'obra ressegueix una petita part de la vida de Fima, un home de peculiar personalitat. Conscient del seu decliu, l'home arriba a la maduresa física i intel·lectual amb moltes respostes, però sobretot amb més preguntes que mai. Observador profund de la realitat que l'envolta, el protagonista gestionarà de forma alternativa la tasca que hauria de desenvolupar el govern de la nació, seguint un pacifisme activista molt proper al pensament del propi autor. En Fima es considera acabat i considera que el seu país i el seu sistema social també hi va de camí. Realment es fa molt complicat descriure la filosofia de vida de Fima, l'home que busca la pau en el seu interior i en el món que l'envolta. Desenvolupa dotzenes d'idees i teories que comparteix amb la seva família, malgrat que sovint desperta poc interès en ells. De fet, he analitzat tantes idees i he dedicat tantes hores a la lectura d'aquest llibre que podria fer una guia de lectura. Què gran era Amos Oz i quina sort assaborir la seva literatura. Sóc un afortunat.

226. Una pantera en el sótano, d'Amos Oz

Entranyable lectura d'homenatge a l'intel·lectual israelià Amos Oz, tristament traspassat abans d'ahir dia 28 de desembre. La meva història d'amor (i ombra) amb aquest autor es va iniciar en el meu primer any de professor de Taller de Llengua de sisè curs a Dominiques. Vaig buscar un llibre per llegir a classe i, probablement portat pel meu inexplicable pro-semitisme (que mai he acabat d'entendre), vaig escollir el llibre d'un jueu: La bicicleta d'en Sumji. Encara recordo com vaig redactar una guia de lectura força completa d'aquest llibre (de forma quasi obsessiva) que encara deu rondar per algun lloc de la meva paperassa descontrolada.

Després vaig trobar que també tenia llibres per adults, vaig conèixer la seva ideologia, vaig descobrir un autèntic referent personal. La lectura dels seus llibres sempre em va resultar complicada, no per l'argument, sinó per la complexitat dels marcs i de les personalitats dels seus personatges. Entrava també la meva devoció per la situació geopolítica dels territoris que tocava trepitjar i el coratge amb els que Amos Oz ho afrontava tot plegat. Poc a poc, abans d'opinar res sobre el tema, em dedicava a investigar què opinava Amos Oz sobre qualsevol dels temes de la regió. Per tant, l'autor es va convertir en un dels meus grans referents de la meva vida. La seva mort em produeix una buidor intel·lectual i personal important. Gràcies a la seva obra vaig conèixer i estimar una versió d'Israel que es trobarà molt a faltar arreu.

Pel que fa a Una pantera en el sótano, doncs desconec quan la vaig llegir. Recordava clarament la situació: un nen jueu viu a Jerusalem en els mesos previs de la creació de l'estat d'Israel. La situació és crítica, la presència dels britànics és una ingerència, però també una protecció envers els veïns àrabs. Els jueus, els grans derrotats de la guerra i els grans perdedors de la història de la humanitat sobreviuen com poden en una situació extrema. El nen traeix la seva gent fent-se amic d'un britànic...és això una traició? Voler fer un pas més enllà, superar el passat, passar pàgina i començar a fer amics...estem tancats al soterrani inquiets esperant sortir i atacar? Som persones racionals o animals enfurismats amb ganes de venjança? Sortim a defensar el  nostre espai a mossegades o busquem sinergies i solucionem el tema.

Quin gran escriptor, quin gran referent. Em proposo que durant el 2019 recuperi la seva obra i la torni a gaudir amb la mateixa delectança de sempre. 

192. De repente en lo profundo del bosque, d'Amos Oz

Aprofitant les peculiars vacances d'enguany he decidit recuperar alguna lectura d'aquelles entranyables de la meva vida (la nostàlgia, sempre tan perillosa). Aquest cop he retrocedit a uns deu estius i he volgut recordar aquesta complicadíssima novel·la del gran Amos Oz, De repente en lo profundo del bosque. Tenia Joan Jordi donant voltes en bicicleta pel Battersea Park a Londres mentre jo, instal·lat en una cafeteria del mateix parc, desxifrava aquesta Aggadah jueva, altrament anomenada paràbola en la nostra llengua. M'ha encantat retrobar les anotacions que vaig fer i que, val a dir, m'han ajudat a entendre millor el missatge del text. Un poble viu atemorit per la pèrdua de tots els animals que cohabitaven amb ells. El passat amaga una derrota que continua castigant el present i que presagia un futur encara més incert. La gent, resignada, es nega a valorar què ha passat. Només un parell de nens s'enfrontaran amb el misteri i intentaran esbrinar què ha causat la desaparició dels animals. Per tant, en una societat normal esdevé un punt d'inflexió que malmet el present. Davant la nova realitat els ciutadans viuran la majoria amb por, molt pocs amb esperança, altres assumint-la sense fer res i només uns pocs, dos nens, lluitaran. Poc a poc van trobant indicis de vida animal que els duran al lloc més profund del bosc. Allà hi trobaran una realitat paral·lela, una nova realitat allunyada de la humanitat. Serà possible recuperar l'antiga normalitat? Un missatge clar i contundent que et provoca mínim una bona reflexió. I en aquest moment que em trobo sóc partidari de quedar-me allà dins, a la part més profunda del bosc... encara que la fugida sempre sigui una solució incompleta al problema.

138. La bicicleta d'en Sumkhí, d'Amos Oz

Comencem l'any 2018 amb una lectura compartida amb el meu fill Jan Pol. La bicicleta d'en Sumkhí, d'Amos Oz ha estat el nostre primer llibre de capçalera d'abans d'anar a dormir d'aquest any. Per a mi és un clàssic de la meva biblioteca, ja que va ser el primer llibre que vaig treballar a l'escola Sant Domènec de Guzman de Tarragona com a professor de Taller de Llengua fa deu anys a sisè de Primària. Aquest cop l'hem llegit junts i en Jan Pol m'ha dit que la història tracta sobre un nen que es diu Sumkhí i que li ha agradat molt. Un dia el seu tiet li va regalar una bici, però un amic seu el va enganyar i li va canviar la bici per un tren elèctric. A la casa d'aquest nen hi havia un quadre que feia una mica de por i que posava la paraula "caritat". Llavors un altre nen més dolent li canvia el tren per un gos i aquest gos, s'acaba escapant amb el seu amo. Finalment troba una maquineta i li dóna molta importància perquè és l'única cosa que li queda. Llavors té por que el seu pare el renyi per haver perdut la bicicleta i s'escapa de casa. El nen troba el pare de la seva amiga Esti i acaba a casa seva. Tots dos parlen per la nit i en Sumkhí, com està enamorat d'ella, li dóna la maquineta a la nena. En Jan Pol recomanaria aquest llibre als nens de la seva classe. Molt bé, i jo, com a papa, també el recomanaria per llegir-lo amb el teu fill abans d'anar a dormir, ja que ens ensenya que les coses canvien contínuament, que així és la vida, i que cal prendre-se-la el millor possible. El nen ho perd tot i només li queda una simple maquineta, però l'acaba regalant per amor. Ai, l'amor...