386. Cants de sirena negra, de Sebastià Bennasar

Una sirena de color salva un home de morir ofegat. Això d'entrada faria que jo tanqués un llibre i en busqués un altre. No sóc amant de la fantasia i no em fa vergonya assumir un comentari d'aquest tipus. L'home queda encisat per la bellesa de la criatura marina i farà tot el possible per evocar-la de nou. Particularment ja hauria guardat el llibre a la biblioteca.
Per tal de recuperar el contacte amb la sirena l'home ha d'iniciar un periple per tot Europa, ja que necessita trobar un parell de peces iconogràfiques de la sirena. La història esdevé una narració d'aventures bastant trepidant d'aquelles que m'agraden. A més a més el tema de la sirena es toca amb una sensibilitat tan bonica que deixa de ser fantasia per convertir-se en sentiments reals. Allò de que per ella faries qualsevol cosa, sigui sirena o sigui l'ideal de l'amor més autèntic. Van apareixen personatges i indrets força interessants i et trobes atrapat en la intriga sense adonar-te que els cants de la sirena també afecten al lector. He al·lucinat bastant perseguint la següent pàgina amb aquelles ganes que tant trobava a faltar. Tot està narrat en segona persona del singular per una antiga amiga de l'home enamorat, fet que pressuposa des del principi que aquest desapareixerà de la faç de la terra. Una novel·la espectacular que m'ha encantat per l'absoluta originalitat que destil·la. No em pensava que en Bennasar escrivia aquest tipus de llibres, ja que els anteriors textos que havia llegit d'ell portaven altres rumbs. Una fantasia light carregada de sensibilitat. Un llibre excel·lent.

303. La reina de diamants, de Bennasar, Llort, Macip, Moreno

La reina de diamants de Bennasar, Llort, Macip i Moreno és una obra d'art arquitectònica. Enriu-te'n del Norman Foster, Santiago Calatrava i companyia. 

Aquest cop no parlaré gaire de l'argument del llibre, sinó de l'estructura que presenta. He flipat molt, ja que que m'he posat en la pell de cada escriptor i valoro amb admiració la peça creada de forma col·lectiva. De fet, m'han vingut al cap multitud de preguntes que m'agradaria fer als autors de la novel·la. El cas és que cada autor escriu una part del text global, des de la posada en escena de tot plegat, passant pel nus i acabant amb el desenllaç. Lògica construcció d'una novel·la, però amb l'aportació, el tarannà propi i el mestratge de cada escriptor. De l'experiment a l'èxit, perquè així és com jo entenc aquest llibre. Ha de ser difícil compaginar tots els ingredients propis de cada autor per a desenvolupar un argument, uns personatges i un marc coherent. No sé com ho han fet (m'imagino que amb hores de treball), però llegir aquest llibre és ser testimoni d'una fita literària. 

En el fons no deixa de ser com quatre llibres en un: un assalt a un xalet de la Costa Brava, un dels assaltants s'escapa, una trobada "complicada" dels personatges principals i un tancament del joc. M'ha sorprès la duresa verbal i el sexe, però entenc que la sordidesa del gènere ja porta certs ingredients afegits. La contraportada parla dels girs inesperats, certament, n'hi ha un especialment sorprenent.
Com a lector recomano molt aquest llibre, una bona història, entretinguda i absolutament interessant pel format. Només per això, ja val molt la pena.

256. Les Mans del Drac, de Sebastià Bennasar

No m'agrada falsejar la veritat i voler quedar bé sempre amb tothom. La Montse d'Administració em va dir un cop que "tots els llibres tenen alguna cosa". Estic completament d'acord. Aquest és un llibre que distreu a base de bé, curtet i d'allò més divertit. Per un moment no sabia si era una novel·la negra en el sentit estricte de la paraula o una broma (la ironia plena cal situar-la en el seu context, i fins que no passes les pàgines no saps encara quin és aquest context). 

Com que la lectura d'aquesta novel·la és súper amena, vas llegint i vas passant les pàgines sense problemes. Les Mans del Drac de Sebastià Bennasar m'ha acompanyat fins al Far de la Banya i tornar (entenc que si la gent pot caminar sense apartar la mirada del seu mòbil, jo puc anar 5 kilòmetres mar endins llegint el meu llibre i tornar a casa). Deu kilòmetres desprès he arribat a la conclusió que aquesta és una novel·la per no complicar-te la vida, passar una bona estona i no buscar-hi massa profunditats (malgrat la crítica que s'entreveu contínuament i que dóna feina per pensar una bona estona). 

La trama és absolutament original. En el marc d'una diada de Sant Jordi "especial" un assassí en sèrie decideix anar carregant-se escriptors. Per altra banda, una secta satànica va fent de les seves i els seus membres pretenen reencarnar de nou a Belcebú. He flipat amb l'argument perquè no tenia ni idea de què anava a llegir i anava de sorpresa en sorpresa. Mentre la marinada em refrescava les idees m'anava rient per dins imaginant-me episodis tan peculiars com un atemptat a base de llençar carregaments de "merda" a les autoritats dins del temple expiatori de la Sagrada Família. Flipant, com ja he dit. Això era una Aterriza como puedas en versió thriller barceloní, Mossos d'Esquadra, periodistes intrèpids protagonistes involuntaris, pares de Montserrat, un dominic mig inquisidor (no podia faltar), oques degollades de Santa Eulàlia i un Robert Langdon de Dan Brown en versió catalana (entre moltíssimes altres sorpreses). Increïble i genial. 

Com que tots els llibres tenen alguna cosa, recomano molt llegir aquesta novel·la. Gaudir de la ironia ben escrita sempre va bé!