279. Eleven minutes, de Paulo Coelho

Necessitava llegir en anglès i mai saps per on et sortirà en Coelho. De vegades en alguns dels seus llibres he trobat bons consells de vida i altres cops més aviat em podria haver estalviat el temps. Basant-nos en l'objectiu principal (el de llegir en anglès) estic francament content. Des del punt de vista literari la cosa ha començat bé, però finalment no he aguantat més.

La idea és interessant i ens porta a l'arrel de les causes de la prostitució. Una noia brasilera arriba a Suïssa, esdevé una prostituta intel·lectual (això sí) i comença a analitzar l'essència de la seva professió. Fins a la meitat del llibre he tret un bon profit pedagògic, ja que jo realment no he arribat tan lluny sobre l'estudi d'aquest mercadeig sexual. A partir de la meitat del llibre he començat a pensar amb en Jordi Folck i sobre la crítica brutal, sincera, destructiva que amb tota la raó del món faria d'aquest rotllo sumaríssim que es diu Eleven Minutes. La vida d'una prostituta que reflexiona sobre l'amor, el sexe, el dolor, la misèria, l'ànima, el cos t'acaba esgotant de tal manera que m'he aferrat a les pàgines per tal de no llençar el llibre al contenidor blau (i un llibre no s'ha de llençar mai). No nego que endolcir la prostitució té el seu què, ja que la protagonista es fa estimar, però no deixa de ser un negoci difícil d'assumir venut amb aquests tons tan simpàtics. La noia pateix, però Coelho la fa patir "amb amor". Sort que troba una mena de príncep blau que li explica que això de "patir" no és tan saludable, però ...tela telita el tema... Bé, deixo el llibre sense acabar, estranyíssim en mi. Ho deixo a la pàgina 260, quan faltaven menys de 30. M'és absolutament igual com acaba, bé o malament, m'és indiferent. Faré un final obert i decideixo que acaba bé. Total, porto diverses hores d'anàlisi de les relacions sexuals amb estranys i penso que he arribat a tenir prou informació sobre el tema. He llegit en anglès oi? Doncs ja està bé!

186. The Witch of Portobello, de Paulo Coelho

Una nova lectura en anglès del ja clàssic Paulo Coelho, aquest cop The Witch of Portobello. Just fa un any, per aquestes dates enllestia Veronika decides to die i ara m'he animat amb aquest altre títol.
La lectura ha començat molt bé, molt dinàmica i molt dolça. A partir d'un personatge principal, Athena, la resta de convidats a la seva vida van narrant la seva relació amb ella. Una tècnica narrativa molt interessant que treballa molt els personatges secundaris, ja que és a partir d'ells que vas coneixent el tarannà i la força personal de la noia. La primera part de la novel·la ens explica com Athena viu a Londres en la llar d'una família libanesa refugiada a la capital britànica. La noia descobreix que no és filla biològica dels seus pares, sinó que va ser adoptada en un orfenat romanès. Athena recupera els seus orígens i inicia un viatge físic i espiritual. Mitjançant la dansa assoleix un nivell de desconnexió de l'ànima que l'ajuda a conformar el seu nou renaixement.
Cap a mitjans del llibre el tema màgic i esotèric pren més rellevància i jo començo a perdre'm una mica (hi ha hagut moments que ni em trobava). De nou la meva racionalitat s'imposa categòricament i, encara que sóc molt empàtic envers els seus pensaments i vivències, no comparteixo massa el camí que pren la història. Haig de reconèixer que tanta màgia, esoterisme i viatges astrals em fan perdre el sentit de la realitat. Fins aquí he gaudit molt de la lectura, però a partir de la meitat de la novel·la ha entrat en Coelho en estat pur, el mestre espiritual. Es veu que la primera part està inspirada en fets reals i la segona ja és collita pròpia de l'escriptor. Tot gira entorn de la feminitat de Déu encarnat en la figura d'Athena. La demostració pública de la seva existència té unes conseqüències fatals que demostren que la nostra societat no està encara preparada per mostrar la cara femenina de la divinitat. La veritat és que no podia aguantar els darrers capítols, que he trobat tan allunyats de mi que he patit per poder acabar el llibre. El llibre val molt la pena perquè el personatge principal té un potencial enorme i esdevé un gran referent femení. Per part meva, he acabat esgotat. Prefereixo altres novel·les del mateix autor.

111. Veronika decides to die, de Paulo Coelho

No recordo quan vaig llegir per primera vegada Veronika decides to die, de Paulo Coelho, però ja fa bastants anys, la veritat. Com més llibres acumulo, més m'adono que cada m'estic fent més vell i que tinc problemes de memòria! De nou, en plena recuperació del meu nivell d'anglès (cada estiu faig la mateixa història), he volgut re-llegir una novel·la de la que francament recordava poc. Aquest tipus de llibres del Coelho poden tenir diferents efectes segons l'època que els llegeixis, ja que tenen un component emocional i d'autoajuda important. En aquest cas es tracta de viure la vida cada dia com si fos l'últim, un fet que en aquesta història es posa de manifest tenint en compte que la vida de la protagonista té data de caducitat. Ella es volia suïcidar, no ho aconsegueix, però a conseqüència del seu intent, el seu cor queda tocat i morirà en breu. Internada en un centre de salut mental Veronika descobreix les dues realitats del món, la interna (dins del centre reclosa com en una peixera, però protegida i feliç), i l'externa (al carrer, ple de perills i de pors emocionals). Aquí del que es tracta és de no tenir por de ser tu mateix, de viure la teva pròpia vida sense temor del que diran o del que pot passar-te. Personalment he extret moltes frases que m'afecten directament, com per exemple: “Stop thinking all the time that you're in the way, that you're bothering the person next to you. If people don't like it, they can complain. And if they don't have courage to complain, that's their problem.”. Hi ha un munt més de frases que s'escauen perfectament en els meus dubtes emocionals del dia a dia, d'aquells consells que calen de quan en quan per a ser més feliç. Com que hi ha tants llibres d'aquest estil, tampoc cal combregar al peu de la lletra amb aquest exemplar, però si més no, aporta una dosi més de llum al terrible tedi i rutines del dia a dia. Particularment fa temps que visc el present al màxim i aquest llibre m'ha ajudat en la reafirmació de tot plegat.