371. Velocidad, de Dean Koontz

He llegit Velocidad de Dean Koontz per tot el tema del coronavirus. Pel que es veu en Koontz va escriure fa anys un llibre que preveia l'arribada d'un virus que amb origen a Wuhan s'estendria per tot el món. A partir d'aquí vaig mirar a la meva biblioteca a veure què tenia pendent d'aquest home i em vaig trobar amb aquest títol. Tot plegat he llegit un bon totxo amb cert interès, però sense especial gust. 

Una història interessant, sense cap dubte, però potser segueixo en estat anímic poc favorable i no gaudeixo com era d'esperar. Un cambrer surt de treballar i troba una nota en el seu eixugaparabrises. Allà hi diu que no vagi a la policia i matarà un individu determinat o que si hi va matarà una senyora gran. Davant del dubte el cambrer entra en un joc de decisions que el portarà a complicar-se molt la seva existència. La seva idea és descobrir pel seu compte qui és el guionista d'aquest macabre joc que el fa córrer a tota velocitat. Salvar vides, salvar-se ell i trobar l'assassí són els temes que regeixen el fil argumental d'aquest llibre. La veritat és que el llibre estava bé, però he tingut moments que no m'acabava d'atrapar. No he entès mai la tonteria aquesta de  "no anar a la policia". És evident que si s'hi va, el llibre acaba i gràcies per tot. Lògicament la idea és que el protagonista s'emboliqui i la pel·lícula continuï per alguna banda. Bé, lectura de consum immediat acabada durant una matinada de confinament i que suma un títol més del nord-americà. Aquest estil de llibre ha de ser més lleuger per a que sigui efectiu, sinó em cansa una mica. En aquest cas m'he cansat una mica perquè no he acabat de trobar-li l'emoció.

323. Nocturno, de Dean Koontz

Nocturno de Dean Koontz era un dels llibres de la llista que em vaig fer a finals de desembre de l'any passat. Volia llegir-lo per allò de fer cas a les llistes de llibres que un va confeccionant a la vida. Feia temps que el tenia, anys i tot, i representa una d'aquelles lectures que un pressuposa que vas passant pàgines i ja està. La cosa ha anat així, passar pàgines i poca cosa més. 

Un noi que pateix una estranya malaltia (la seva pell no tolera el contacte amb la llum) perd el pare a causa d'una greu malaltia. Tot sembla normal fins que el noi descobreix que el cadàver del seu pare és bescanviat per un altre a les portes del forn crematori. Aquest fet fa que es vagin descobrint dades sobre el seu passat, on res és el que sembla. L'argument gira al voltant d'una trama genètica, ja que la mare del noi era una antiga científica que es dedicava a experimentar en aquest tipus d'estudis. Com en una bona novel·la nord-americana (més aviat com en una sèrie), els experiments fan fallida i provoquen grans desgràcies al conjunt de la humanitat. Sembla ser que els animals amb els que s'experimentava tenen inoculats gens humans i en un procés de desanimalització o d'humanització evident, les bèsties no són tan bèsties i els humans ho portem clar. Lectura de batalla i au. No em desagrada llegir aquest tipus de llibres perquè no m'obliguen a analitzar res i un cop llegit el guardes i cap a casa. 

188. Chase, de Dean Koontz

Chase de Dean Koontz va ser el primer llibre d'aquest autor que vaig comprar i llegir. També es tracta d'un dels primers llibres que va escriure aquest home tan prolífic. Va ser a Greenwich (Londres) deu fer uns nou anys, probablement a finals de juliol. Recordo entrar en una llibreria de segona mà, comprar-lo per dues lliures i començar a llegir-lo al primer pub. El llibre em va encantar i va determinar que aniria seguint aquest autor nord-americà tan desconegut per a mi fins al moment. La gràcia de les històries d'en Koontz radica en el concepte més psicològic de les diferents situacions presentades. M'agrada també la senzillesa de les trames i alhora el toc d'originalitat present. En aquest cas hem de viatjar en el temps i aterrar als Estats Units a principis dels 70. El protagonista és un jove veterà del Vietnam que pateix la síndrome post-bèl·lica (o com es digui) i retorna a la societat urbanita després del seu pas per la selva. La culpa el persegueix, i més encara quan és rebut com un heroi al seu poble. Mentre va recuperant-se del seu contratemps emocional, en Chase és testimoni d'un assassinat. L'assassí s'escapoleix i converteix el veterà en la nova víctima. El perseguidor esdevé perseguit i així anem fent. Una història entretinguda que he volgut recuperar aquest estiu de noves i velles sensacions. Quan miro la meva biblioteca i penso en tot el que he llegit en la meva vida em sap greu no haver començat abans a fer aquest recull. Però bé, en tot cas re-llegir també és tota una aventura i un apunt de nostàlgia sempre necessari, ja que darrera cada llibre llegit segur que hi ha un record!

184. The good guy, de Dean Koontz

The good guy de Dean Koontz és una lectura espectacular en anglès que he gaudit en un temps rècord perquè estava súper enganxat. Haig de reconèixer que el primer llibre que vaig llegir d'aquest home no em va atrapar gens, però poc a poc he anat agafant el tranquillo i ara ja espero el següent. En aquesta novel·la el protagonista és un "bon noi" que mentre es pren una cervesa en un bar es troba accidentalment en un estrany embolic. Un home li dóna un sobre amb deu mil dòlars i una fotografia on apareix una noia. Resulta que aquest l'ha confós amb un assassí a sou que arriba posteriorment quan el primer ja ha marxat. El "good guy" s'ho pren con un tema personal, decideix prendre partit i es dedica a avisar i defensar la noia. L'assassí iniciarà una persecució en tota regla subestimant en tot moment el potencial del protector de la noia i demostrant que farà qualsevol cosa per fer la feina encomanada. L'acció és trepidant i les emocions es disparen en tot moment. Un lectura estival fresca, simple, sense cap tipus de pretensió i apropiada per desconnectar de temes massa acadèmics. Evidentment et vas imaginant la trama com si d'una pel·lícula nord-americana es tractés i on pots veure tots els ingredients habituals. Recomanable per passar una bona estona i per seguir practicant anglès. 

133. Life expectancy, de Dean Koontz

Aquests han estat uns magnífics dies de Nadal que m'han permès fer un esprint literari de primer nivell. Després dels festivals de l'escola i d'acabar amb la feinada pròpia de final del primer trimestre, vaig començar a audio llegir el Life expectancy, de Dean Koontz. Més de 500 pàgines en anglès que he devorat en una sola setmana, tot  compartint el temps amb el London del Rutherfurd, i que també acabaré en breu. Pel que fa al llibre del Koontz, val a dir, que m'ha encantat. Ha estat una veritable sorpresa i un autèntic divertiment seguir la vida (més aviat el destí) del protagonista d'aquest llibre. Neix un nen i amb ell una profecia que inclou les cinc dates més terribles de la seva vida. La història que s'esdevé a continuació és la del seguiment de la seva predestinació, els perills predefinits que marcaran la seva vida. Uns personatges absolutament entranyables i un estil ideal fan d'aquest text un passa-pàgines apassionant. En Jimmy Tock és un protagonista meravellós, completament "normal", carregat d'una bonhomia absoluta que atrapa al lector des de la primera pàgina. El dia del seu naixement porta sota el braç les cinc dates que obren tot el misteri del seu esdevenidor, les quals fan que personatges i lectors visquin el futur amb "expectatives" diverses. El mateix autor fa un interessant joc de paraules entre "l'esperança i les expectatives de la vida", deixant clar que cal tenir moltes expectatives per tal de poder assolir el màxim d'objectius vitals. En definitiva, un llibre espectacular on l'amor surt victoriós i derrota clarament al mal. Recordant una mica els altres llibres del mateix autor, penso que aquest ha estat el que més m'ha agradat. 

102. Your heart belongs to me, Dean Koontz

Your heart belongs to me, de Dean Koontz és un llibre que feia temps que tenia a casa i que bàsicament ha servit per a practicar l'anglès. A part d'això, la història no estava gens malament. Un jove milionari que ha fet una gran fortuna gràcies als negocis tecnològics a l'internet pateix una fatal malaltia coronària. A causa d'això ha de ser sotmès a un transplantament de cor urgent. En molt poc temps s'aconsegueix un donant compatible que fa que l'operació es porti a terme d'immediat. Tot va molt bé fins que un any després apareixen misteriosos missatges que reclamen la propietat de la vida del milionari. Tot sorprès, el jove comença a investigar la causa d'aquesta estranya persecució i, poc a poc, l'entrellat va descobrint-se. Una interessant història de misteri, encara que una mica llarga pel meu gust. Hi ha hagut moments que em perdia del tot, i de fet, queda prou palès que en aquesta novel·la hi ha sub-trames absolutament il·lògiques. La lectura ha estat lenta, ja que m'havia proposat fer una mica d'anglès cada dia. Per aquesta banda, l'objectiu s'ha complert amb escreix. Aprofitant l'estada a l'hospital de la meva mare, he fet un esprint final i m'he ventilat el llibre. De fet seria més un llibre del mes d'abril que no pas de maig, però com l'he acabat avui, doncs avui queda reflectit aquí. Per tant, un altre exemplar del Dean Koontz al sarró i marxo content amb la dinàmica positiva de la lectura en anglès. No obstant, més acadèmic que no pas un llibre de plaer, però bé, tampoc passa res.

53. La Visión, de Dean Koontz

La Visión, de Dean Koontz es tracta d'un llibre i d'un autor que entraven en la llista dels meus nous interessos literaris d'aquesta actual i personal època literària. La lectura semblava senzilla i còmoda al principi, però, després, vaig "apalancar-me" en excés i quasi que no l'acabo mai. No cal dir que en Koontz toca una mica el gènere fantàstic, o, més ben dit, l'irracional, fantasmal o espiritista. Alguna cosa sabia d'aquest autor i del seu súper conegut Odd Thomas, un personatge aquest darrer, més famós que el mateix autor. El concepte de la investigació clarivident d'assassinats és ben original, encara que jo, personalment, no me la crec. La protagonista preveu, mitjançant les seves peculiars visions, els moviments futurs de l'assassí i les diferents víctimes que aquell ocasiona. El cas és que alguna cosa falla en la seva darrera previsió, ja que la pobra noia no s'adona que és ella mateixa la víctima del proper cas. Poc a poc els candidats a assassí van apareixent i, a mesura que avança la història, la protagonista-víctima va descobrint la veritat. I fins aquí el tema. En aquests moments no sóc un amant de la novel·la negra ni de la policíaca. No puc negar que n'he llegit bastant fins ara d'aquest gènere i potser estic una mica aclaparat de tants investigadors, policies, casos, sang i fetges! Bé, una novel·la interessant de llegir i un bon regal d'aniversari per part de la meva doneta. The best-selling author of Mr. Murder tells the story of a woman haunted by visions of the man who tortured her in her childhood, vowing one day to return to her.