354. Taüt de naftalina, seda i cotó, d'Àngel-O. Brunet

Taüt de naftalina, seda i cotó d'Àngel-O. Brunet és una lectura que no et deixa indiferent. De nou, una dosi de la literatura d'aquest home t'enforteix l'esperit i et fa recuperar els sentits. Una nova pel·lícula de cinema negre amb un Marc Macintosh pletòric que m'ha tret més d'un somriure. La curiositat del cas és que resulta que he llegit la que va ser la primera novel·la del tarragoní, un fet que encara valoro més tenint en compte que a partir d'aquesta història el concepte Macintosh va tenir la continuïtat que li calia. Detectiu privat de pa sucat amb oli, en Marc rep un encàrrec habitual: trobar un desaparegut. El cas el condueix a revisar els baixos fons de la ciutat i a gestionar el tema en el truculent submón de la delinqüència habitual, la prostitució cutre i drogoaddictes de baixa estofa. La presumpta culpable comparteix secrets d'infància amagats que sortiran a la llum i que trasbalsaran el pobre Marc. Una novel·la en mode guió cinematogràfic que m'ha fascinat com quasi totes les altres de l'Octavi Brunet. L'estil és absolutament espectacular i un model que encara no he vist repetit en cap altre autor. Molt content, doncs, de sumar un llibre de lectura ràpida i d'aquelles que et fan sentir bé. Fa temps que penso que aquest senyor hauria d'estar més considerat dins d'espectre d'autors locals.

320. Contra Mendacium, d'Àngel-O. Brunet i Las

Contra Mendacium. El misteri dels còdexs màgics, d'Àngel-O. Brunet i Las no m'hauria de sorprendre, però en canvi, ho fa. No per l'estil, original al màxim com sempre, sinó pel marc temporal: la Tarraco Imperial en el seu moment del decliu històric. Resulta curiós i especialment interessant descobrir un moment de la història de la nostra ciutat on els romans resisteixen la "invasió subtil" dels pobles bàrbars, on el cristianisme es confon amb la davallada del paganisme local i els nous habitants "en transició" prenen el lloc dels antics i preuats càrrecs de l'aparell administratiu de l'Imperi Romà.
La trama és senzilla, però està explicada amb el peculiar toc que caracteritza l'autor. Uns còdexs màgics on es troba el programari d'una nova secta anomenada "els priscil·lians" i el robatori de mil monedes d'or són els elements clau que fan que un grup de personatges de l'època construeixin un peculiar episodi d'intriga i cert misteri. Una mena de "detectiu" contractat per un bisbe (o no), ha de descobrir qui ha pres els còdexs i on són les monedes. Però res és el que sembla i els girs argumentals es succeeixen. L'estructura narrativa embolica la troca (ho disculpo perquè amb en Brunet ja saps el que t'esperes) i es troba dividida en quatre parts que salten en el temps. 

Un llibre dedicat a la capçalera al malaurat Jordi Rovira i Soriano. Sap el destí que aquesta dedicatòria té un contundent efecte emocional en la meva humil i pobra existència.

312. La probabilitat Boockman, d'Àngel-O Brunet

Quan vaig fer la primera llista de llibres pendents per l'any 2019 vaig posar La probabilitat Bookman d'Àngel-O Brunet en la posició número 5. Per fi, nou mesos després he aconseguit llegir-lo i val a dir que ha estat una gran lectura. Aquesta novel·la no és estilísticament tan sorprenent com les altres del mateix autor, però sí que el concepte de l'originalitat segueix ben present. Durant el 1864 el comissionista i corredor d'assegurances Víctor Boockman és convençut per a fer una gestió comercial en una nau embarcada al port. Pensant que es troba davant d'un negoci important, en aquesta nau iniciarà tot un seguit d'aventures que el portaran a conviure amb peculiars tripulacions, misteriosos personatges, internaments forçosos en un sanatori, gossos salvadors... tot un ventall de miratges literaris que sorprenen i enlluernen un cop més en la proposta d'en Brunet. La mort pren un paper important, ja que els tripulants de les naus aniran caient poc a poc de forma ben estranya. Malgrat que no sóc gaire aficionat a la literatura fantàstica, el tarragoní gestiona aquest gènere de tal manera que la fantasia entra bé, suaument i sense estridències. Una sirena és un personatge mig mitològic i fantàstic propi dels contes infantils que en aquesta novel·la pren una dimensió especial. Com sempre, no vull desvetllar res, però aquesta sirena m'ha fascinat. La lectura del text és dinàmica, àgil, aquella prosa tan cinematogràfica que tant caracteritza l'autor. Tot plegat un llibre xulo que fa que tingui més ganes de llegir altres novel·les del tarragoní.

298. A la butxaca d'un mort, d'Àngel-O. Brunet

De quan en quan he de llegir Àngel-O. Brunet per tal de gaudir de la seva peculiar manera de narrar una història. Sóc un veritable fan del tarragoní i avui de nou faré una crítica molt positiva d'un llibre seu. 

Aquest cop A la butxaca d'un mort, on a part de seguir una història barreja de la novel·la negra (però negra) amb tocs fantàstics, m'he distret com un condemnat i he arribat a riure de debò. En Marc Macintosh ha d'encarregar-se de fer desaparèixer una presumpta senyoreta. Aquest fet no resultarà massa fàcil, ja que en veritat ella va ser assassinada temps enrere per un tal Ray (Chandler?). Mentre tant ha de descobrir qui està matant els gossos d'una altra clienta, encara que aquesta el que fa és un xantatge de tipus sexual per tal de fer-lo treballar per a ella. La combinació d'escenes surrealistes amb possibles situacions reals, afegint un apunt caricaturesc a tot plegat crea un món d'allò més especial i original. Es dóna el cas que dins del present cal tenir en compte la història del passat de la noia, que continua vigent en l'actualitat. M'ha semblat entendre que ella personifica d'alguna manera la "inspiració", la mateixa que en el seu dia utilitzava en Raymond Chandler i que ara necessita qualsevol escriptor. O no he entès res o no em calia, però la qüestió és que he llegit extremadament ràpid i esperant girar el següent full de forma immediata. Espectacular.
M'agradaria conèixer personalment l'autor, no crec que sigui difícil coincidir algun dia per Tarragona. Bé, tercer exemplar d'en Brunet al sarró de les lectures, tot apropant-nos feliçment a les 300 ressenyes.

246. El Faroner, Déu i l'intrús, d'Àngel-O. Brunet

Ostres, ...però què he llegit? 

Què és El Faroner, Déu i l'intrús d'Àngel-O. Brunet? 

Et pot agradar o no (d'això en parlaré després), però resulta impossible quedar-te indiferent. La veritat és que estic convençut que tots els llibres tenen alguna cosa a dir, ...sempre. En el cas dels llibres del tarragoní (en porto 2) em resulta absolutament trencador, original i diferent el particular estil d'articular les seves històries. Es veu que són una suma de guió cinematogràfic, novel·la negra i toc personal de geni. A mi aquest home em sembla un talent nat, un escriptor fora de sèrie. A canvi diré que aquest llibre en concret és com un experiment on a part dels ingredients habituals que he dit abans, a més a més l'autor hi afegeix la ciència-ficció i en fa un còctel explosiu. Sincerament no sé a qui recomanaria aquest llibre... és tot tan estrany, inexplicable i fins i tot absurd, que o bé o deixes a la pàgina 3 o continues en mode oníric fins al final. Jo he optat per la segona opció.

Déu com a personatge, ànimes que van canviant de cos, androides de companys de viatge i un crim... I a això li sumes dimensions paral·leles que es confonen amb realitats que no saps si existeixen o no i, sobretot, molt humor. He de reconèixer que hi havia moments tan bojos que em feia gràcia i tot. 

Finalment, valorant el llibre, buscaria la resposta a la pregunta inicial que em feia?

Què és El Faroner, Déu i l'intrús d'Àngel-O. Brunet? 

Un llibre diferent, recomanable a segons qui, acceptable si t'agafa en bona forma i deplorable si t'agafa en mal moment. Per sort, estava en plan positiu i l'he acabat amb un cert somriure. I no només això, no descarto llegir més material d'aquest senyor. Això sí, sempre amb bon humor, xip canviat i amb ganes de sorprendre't. Per tant, quan tingui un moment vaig pel Taüt de naftalina, seda i cotó, que només del nom, ja flipes.

Assassins del Camp 12 (falten 3)

215. L'Apocalipsi segons Macintosh, d'Àngel-O. Brunet

L'Apocalipsi segons Macintosh, d'Àngel-O. Brunet és un llibre extraordinari, perquè és d'aquells que pots dir que NO has llegit mai. D'entrada sembla que llegeixis una novel·la negra, que també, però poc a poc t'adones que estàs mirant una pel·lícula. Cada pàgina esdevenia una escena, una seqüència d'un film que no sabies on t'havia de dur. Penso que aquest llibre també és el perfecte guió d'un guió cinematogràfic, com una mena de referent d'un gènere que mai havia tastat. Pel que fa a l'argument, també m'he quedat ben sorprès. L'investigador privat tradicional de gavardina i de dures maneres rep un encàrrec sorprenent: protegir un ancià de la mort. Sembla una broma, però la mort no és qualsevol mort, és la Mort. La Mort com a personatge que et va seduïnt fins atrapar-te i que com a humà tens l'obligació d'evitar. No sé si l'autor volia descriure aquesta situació en plan metàfora, però així ho he entès jo. Destaco també l'estil directe i alguns dels simpàtics diàlegs carregats d'ironia que s'intercanvien els personatges. He descobert aquest autor tarragoní a partir dels Assassins del Camp, ja que en Brunet és un dels autors del citat recull de relats de novel·la negra. Un llibre realment interessant que enceta la col·lecció d'un àlbum de cromos que vull completar i que sorgeix del recull de l'Aritzeta. De moment ha caigut Brunet amb bona nota, el primer.