Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Arthur Conan Doyle. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Arthur Conan Doyle. Mostrar tots els missatges

dilluns, 13 de juliol del 2020

400. The hound of the Baskervilles, d'Arthur Conan Doyle

La lectura 400 del meu recull coincideix amb la primera que faig al Club de Lectura Virtual de la Biblioteca de Tarragona, que en el cas d'aquesta novel·la condueix la Margarida Aritzeta
He llegit The hound of the Baskervilles d'Arthur Conan Doyle en anglès, de manera que encara he aprofitat més l'oportunitat de treballar aquest títol protagonitzat pel conegut detectiu londinenc Sherlock Holmes. En aquesta ressenya no em ve gaire de gust fer una anàlisi acurada del llibre, sinó que més aviat m'agradaria donar una simple opinió. La novel·la té lloc a Devonshire a principis del segle XX, un lloc que ell mateix ja és un dels protagonistes de l'obra. L'ambient fred, feréstec i misteriós ajuda molt a crear un clima d'allò més adient pel desenvolupament dels fets. Un gos enorme apareix al vespre als aiguamolls i es carrega el pobre senyor de Baskerville, sembla ser que a conseqüència d'una antiga maledicció llegendària que persegueix aquest llinatge familiar. L'arribada de l'hereu des de Canadà provoca la contractació de Holmes per part del Dr. Mortimer, l'home que no vol que la història es repeteixi amb el nouvingut. 
En general m'ho he passat molt bé, he anat seguint el ritme que ens marcaven des de la biblioteca i he acabat ràpid perquè tenia moltes ganes de saber el desenllaç. Crec que m'ha agradat més el desenvolupament de l'argument que no pas el final, massa senzill per un cas pretesament molt complicat. Molt interessant també el paper de secundari de luxe del Doctor Watson, un home constantment humiliat pel Holmes, però que és un gran "portador de la llum que ens il·lumina" segons ens diu el detectiu. 
En definitiva, un títol i un autor de primera que m'ajuden a assolir les 400 ressenyes, una fita personal humil però que celebro amb joia literària.

diumenge, 26 de maig del 2019

270. El món perdut, de Sir Arthur Conan Doyle

Tot just acabava de fer els 18 anys aquell 26 de maig de 1989. 
Han passat doncs 30 anys exactes del dia que Gorbatxev va ser escollit President del Soviet Suprem de la URSS. 
Desconec com va arribar aquest llibre a les meves mans, però m'ha acompanyat per tot arreu on he anat. Amb els fulls grogosos i encarcarats vaig decidir començar-lo a llegir en veu alta pel Jan Pol. Vam llegir unes 100 pàgines i vam haver de deixar-ho perquè era un pèl complicat pel pobre xaval.
He volgut enllestir aquesta novel·la avui, bàsicament perquè la data manuscrita a la contraportada coincidia amb la d'avui amb 30 anys de diferència. Casualitats. Així doncs he avançat la lectura i m'he endinsat a les profunditats de la Selva Amazònica, on he gaudit com un adolescent a la recerca de nous territoris inexplorables. Sense cap mena de dubte l'autor anglès va ser un avançat al seu temps o com a mínim el primer guionista de Jurassic Park o de la Guerra dels Simis. Certament sembla que aquesta història és l'embrió de qualsevol pel·lícula moderna. 
Quatre aventurers de principis de segle XX (dos zoòlegs, un periodista i un aristòcrata) surten de Londres amb la intenció de verificar o no l'existència d'animals prehistòrics en un dels tepuis amazònics. Les vicissituds i aventures diverses m'han fet passat una estona d'allò més agradable i m'han fet recordar que m'agrada molt aquest gènere. No sempre pots estar valorant i analitzant personatges i arguments, hi ha dies que necessites que les lectures siguin trepidants, lleugeres i que no et demanin un esforç acadèmic massa extraordinari.
Aquesta novel·la és un clàssic de la literatura universal del gènere d'aventures i prevaldrà ben segur el pas del temps.