193. Algú com tu, de Xavier Bosch

Amb molta pena em veig obligat a redactar una crítica negativa d'aquest llibre. Segurament tinc una justificació de pes que pot tranquil·litzar-me una mica: no m'agrada gaire la novel·la romàntica.  Algú com tu de Xavier Bosch és una novel·la romàntica de gran nivell literari, obvi tenint en compte que l'autor és un gran escriptor. Ja per la meitat del llibre he començat a avorrir-me i mentre esperava algun moviment extraordinari que canviés el rumb de la història, anava passant les pàgines sense més pena que glòria. Una noia catalana i un francès maduret viuen una història d'amor de quatre dies que acaben tots dos idealitzant. La noia morirà jove i la seva filla, trenta anys després, redescobrirà aquella aventura parisina de la mare i el que va representar l'afer pels dos amants fugaços. Detalls interessants com el bonic reguitzell de llibreries de vell europees entranyables dignifiquen una mica més la novel·la. Guanyadora del Ramon Llull 2015 aquest llibre m'ha servit per anar-li explicant una lectura meva a la Sònia, a qui realment hauria d'anar dirigit aquest melodrama. De fet he tingut moments tant "sensibles" que dubtava si estava llegint un llibre o mirant una pel·lícula de sobretaula d'Antena 3. No entenc com en Bosch pot haver escrit els dos primers llibres que vaig llegir d'ell i ara em ve amb aquest estil literari. No el culpo, sé de sobres que cada llibre és un món i segons com la meva sensibilitat deixa una mica que desitjar. Acabo pensant que he llegit un dels llibres de la meva dona (a ella li encanta el gènere) i que també cal aquest tipus de literatura (de qualitat) en la nostra llengua.

185. Vicis domèstics, de Xavier Bosch

No m'esperava que en Xavier Bosch entrés tan ràpidament a la llista dels meus escriptors preferits de l'actualitat. Aquest recull de contes sembla realment una producció original del mateix Pere Calders. De fet, l'estil i les trames em semblaven tan pròpies del geni barceloní que contínuament havia d'anar comprovant que no m'estava auto-enredant. I de cop el mateix autor cita Calders en un dels contes d'aquest llibre... i per tant, arribo a la particular conclusió que no anava jo massa allunyat de les fonts on va beure en Bosch allà pel 1998 quan va escriure aquests textos. Un recull de primera qualitat on les ironies i els sarcasmes caminen tranquil·lament en els diferents marcs de cada conte. Podria destacar algun d'ells, però prefereixo valorar l'originalitat general de totes les situacions. Cada conte disposa de les dosis necessàries de bon humor que et fan saltar un somriure imprevist. Es tracta d'aquell humor intel·ligent que té un punt de britànic i que tan bé va conrear el citat Pere Calders. No són massa contes els que conformen aquest recull, però la sensació és que cada cop que inicies la lectura d'un d'ells, desconeixes exactament què passarà. Curiosament no he trobat cap fotografia d'aquest llibre, ja descatalogat, i he tingut d'improvisar una fotografia. Bé, acaba el mes de juliol i la collita de lectures segueix en augment amb dos llibres de Xavier Bosch, i a l'espera del tercer en molt breu.

177. Se sabrà tot, de Xavier Bosch

Haig de reconèixer que feia mesos que tenia aquest exemplar a l'enorme pila dels llibres pendents. No en tenia massa ganes, la veritat, tinc molt material per a escollir i no saps mai què és millor. De fet, em feia falta un llibre dels que anomeno "de ruta" i que són els que em serveixen per caminar llargs recorreguts: de butxaca i amb poc pes. Així doncs, amb el far de la ciutat com a destí i armat amb el Se sabrà tot de Xavier Bosch he sumat una nova lectura i he fet esport al mateix temps. I el llibre no m'ha decebut, sincerament l'he trobat bastant bo. Emmarcat en la redacció d'un diari de Barcelona he pogut aprendre i identificar els elements que caracteritzen l'ambient periodístic i la creació d'un diari. L'ésser humà i el seu innegable comportament ens demostren un cop més que la convivència no sempre és fàcil, i encara menys si es tracta de les relacions que es creen en el lloc de treball on un es guanya el pa. Bàsicament és un novel·la de denúncia: els interessos ocults (o no tant) i les diferents reaccions humanes davant de tot plegat. Penso que l'autor coneix de dalt a baix la redacció d'un diari i ha volgut tirar-se a la piscina a denunciar-ho. M'ha semblat un llibre valent, una denúncia contundent davant les corrupteles mediàtiques i periodístiques que embruten el nostre sistema. A més a més l'autor incorpora un paràmetre nou que entra per la porta grossa de l'actualitat: el terrorisme islàmic. En Bosch ens prepara psicològicament pel que encara no havia arribat: l'atemptat de Barcelona. La veritat és que és una gran novel·la i que m'obre el camí a buscar més material d'aquest autor. És curiós com aquest periodista, locutor esportiu, presentador de televisió, tertulià radiofònic,... ara entra a la meva vida a través de la literatura. Un home realment eclèctic.