427. La costa de los diamantes, de Clive Cussler

Vaig escollir aquest títol a causa de la crisi lectora que la conjuntura actual m'estava provocant. Reconec que la lectura simple i senzilla ajuda molt en aquestes situacions i La costa de los diamantes de Clive Cussler era una bona manera de rellançar la la meva intensitat lectora. Doncs l'efecte esperat no s'ha portat a terme i he abandonat el llibre a falta d'unes quantes pàgines perquè la història és infumable. Un eco-terrorista pretén provocar una catàstrofe petroliera que inundi de cru una extensió enorme davant les costes del Congo. Des d'allà, i mitjançant un peculiar sistema d'escalfament de l'aigua de mar, s'ha de provocar un huracà immens que dugui una desgràcia ambiental a terres nord-americanes. L'encarregat de solucionar el problema és aquest cas en Juan Cabrillo, patró del vaixell fantasma Oregon, una bèstia marina camuflada de mercant, però amb el màxim de recursos bèl·lics per afrontar qualsevol repte. En definitiva, un argument que en el seu moment em va servir per a enganxar-me a la lectura i que ara una mica més em fa que la deixi per sempre. M'ha agradat bastant la primera part de la novel·la, ja que m'he endinsat a la selva congolesa i a zones espectaculars de tipus geogràfic que no tenen malbaratament cultural. No obstant, encara que l'argument és prou original, la història en general no té ni solta ni volta, encadenant seqüències absurdes una darrera l'altra. Ho deixem aquí, esperant que aquesta barbaritat de llibres llegits d'aquest autor aviat quedi superada per algú altre. Fa una mica de vergonyeta que algú pensi que aquest home seria el meu escriptor preferit.

195. Secta letal, de Clive Cussler

Per fi llegeixo el número 30 de la sèrie del Clive Cussler! En tenia moltes ganes, ja que reconec que m'ho passo pipa passant pàgines d'aventures i d'acció (i no em cauen els anells). Portava més d'un any sense llegir res d'aquest autor i ja tocava tornar-hi. Secta letal és una simple pel·lícula estiuenca que em va acompanyar per les caminades pel port i que he acabat en un parell de dies a casa. El protagonista és en Juan Cabrillo, el capità de l'Oregón, el súper vaixell disfressat de mercant i la seva tropa de mercenaris. Aquest cop els herois s'enfronten a una secta que pretén esterilitzar la població mundial per tal d'evitar l'augment geomètric de gent al món. La secta té com a objectiu dispersar un virus que provocarà en tots els habitants que no puguin tenir descendència. Bé, tot plegat una simple trama que serveix d'excusa per presentar tot un reguitzell d'aventures i desventures de la gent del Cabrillo. Sempre he defensat aquest tipus de lectures ja que permeten que el cap no necessiti grans dosis de concentració i no t'esgotis massa amb la reflexió. Hi ha llibres per a cada moment i aquests són els terapèutics que pots anar a alternant amb El Mundo Deportivo. Consum immediat, distracció al moment i a otra cosa mariposa.

109. Pacific Vortex, de Clive Cussler

Pacific Vortex presenta tota una fita en la meva vida literària, ja que és el primer llibre de Clive Cussler que llegeixo en llengua original anglesa. També es veu que és el primer llibre que l'autor va escriure sobre les aventures d'en Dirk Pitt. Per tant, he escollit un bon títol per a llegir divertides i intrèpides aventures en anglès, tot just abans de començar l'estiu. El marc geogràfic presentat en aquesta novel·la ja atrau l'atenció, ni més ni menys que Hawaii i les seves espectaculars aigües. El Pacific Vortex representa una zona maleïda del Pacífic on una gran quantitat de naus marines de tot tipus han estat desapareixent en els darrers trenta anys. Una suma de misteri i superstició envolta aquesta estranya àrea oceànica i que en Dirk Pitt vol afrontar sense cap por. El cas és que la pèrdua d'un submarí nuclear enceta el fil argumental d'una història on es barregen personatges de tot tipus: polítics, soldats, científics, dones atractives, el típic dolent, ... El millor ha estat que m'ha sorprès la facilitat de l'anglès, ja que en un llibre anterior del mateix autor no vaig poder continuar per la dificultat que em vaig trobar. També m'ha fet gràcia llegir l'embrió de la sèrie posterior de les NUMA Files, amb un Dirk Pitt jove i un prometedor Al Geordino, l'incansable company del primer. Tot plegat, un bon llibre, distret, fàcil de seguir i amb poques pretensions literàries.

106. Medusa, de Clive Cussler

Medusa, de Clive Cussler és un llibre de consum ràpid i de fàcil oblit. Una història de catàstrofe vírica amb intencions socio-polítiques xineses que m'ha deixat del tot indiferent. Les mafies xineses, conegudes com a les "triades", intenten enderrocar el govern xinès. Per aquest motiu promouen una nova versió del virus de la grip espanyola i pretenen proporcionar la corresponent vacuna com a moneda de canvi per tal d'afavorir les seves fosques intencions. Podria ser que les històries que l'autor escriu amb en Kurt Austin com a protagonista són més fluixes que les de l'habitual Dirk Pitt. Particularment he gaudit de les primeres pàgines, però sense atrapar-me en cap moment. He trobat l'argument bastant distant i sense massa substància. Alguna idea bona, com de costum, però res més. El fet que els oceans puguin proporcionar gran quantitat de recursos farmacològics em sembla interessant. La riquesa medio-ambiental dels oceans de la terra és tan enorme que val la pena parar-hi més atenció i tenir-hi més cura. Per altra banda, l'acció m'ha semblat de tot menys trepidant, que és precisament el que busco quan agafo un llibre d'aquest autor. Amb els tòpics de sempre, aquest cop marxo decebut. Llàstima, ho tornarem a intentar amb un altre.

100. Viento Letal, de Clive Cussler

La lectura de Viento Letal de Clive Cussler ha estat l'altra cara de la moneda. Si l'anterior Sáhara em va encantar, aquest exemplar és d'un nivell lamentable, com la majoria. Realment aquest és un dels pitjors llibres de l'autor nord-americà especialista en les aventures de la NUMA entre d'altres. Curiosament el llibre és molt dolent, però jo insisteixo en llegir-los igualment, una dada paradoxal a més no poder. No sé perquè, però malgrat la qualitat, a mi m'enganxen. En aquest cas el protagonista és el fill del Dirk Pitt, un fet que concorda amb el co-autor de la novel·la, en Dirk Cussler. No sé si es tracta d'una mena de traspàs generacional entre pare i fill, però realment no em trobo a gust resseguint les aventures del jove Pitt. Sembla tot com molt forçat, com una mera carnassa comercial sense cap ni peus que segueix els paràmetres habituals de les novel·les d'en Cussler. Particularment ho veig com un engany. El dolent és en aquest cas un empresari coreà que pretén reunificar les dues Corees emprant mètodes bio-terroristes. El millor sens dubte és el rerefons històric dels intents d'atacs japonesos sobre sòl nord-americà durant la Segona Guerra Mundial. Desconeixia aquest intent nipó i m'ha servit per investigar una mica sobre el tema. La resta poca cosa. Et fa pensar una mica tot el tema del bio-terrorisme, ja que cafres i salvatges hi ha per tot arreu i buscar virus destructius està a l'ordre del dia. Aquí es tractava de llençar un virus de la verola barrejat amb un altre del VIH que hauria fet estralls entre la població californiana. Bé, fins aquí les lectures de la setmana Santa del 2017 amb dos exemplars del Cussler i més 1100 pàgines consumides.

99. Sáhara, de Clive Cussler

Aventura total ideal pels sis primers dies de les vacances de Setmana Santa 2017. Més de 100 pàgines diàries durant sis dies que m'han portat al desert més bèstia del món, el desert del Sàhara. M'ho he passat pipa, passant les pàgines de forma trepidant com a mi m'agrada. Per fi he llegit un llibre per gaudir a tope. Entenc que aquest Sáhara acabés convertint-se en la primera i única pel·lícula de la saga Dirk Pitt. Realment el producte és comercial, però et val la pena. Aquest cop en Dirk i en Giordino han d'investigar uns vessaments contaminants al riu Níger produïts per una planta d'incineració de residus tòxics. La major part de l'acció es desenvolupa a Malí, un lloc castigat especialment per la duresa del terreny i per ser un paradigma de la corrupció dels països del tercer món. Realment tota l'acció és previsible, però pot dir-se que aquesta història té certes dosis d'originalitat. De fet, tenim de nou el dolent (dolentíssim), la noia preciosa/valenta (enamorada d'en Pitt), l'equip de suport de Washington amb Sandecker al capdavant, etc. Tot plegat el de sempre, però amb el resultat habitual: acció sense fre i emoció constant. Apareixen de nou els clàssics artilugis i enginys fruits d'una imaginació privilegiada que salven la vida a l'últim moment. També es posen de manifest en aquest llibre episodis històrics de dubtosa veracitat que poden arribar a transformar la mateixa història dels Estats Units! Bé, gran entreteniment i delerós de pillar-ne un altre. 

87. El buque fantasma, de Clive Cussler

Crec que tinc dret a seguir llegint en Clive Cussler malgrat els meus dubtes sobre la seva qualitat. Cada cop que m'acabo un exemplar, faig la mateixa reflexió, però és evident que El buque fantasma és un passa-pàgines de primera qualitat. No m'hi amago, ni cal que em defensi de res. Aquest llibre m'ha traslladat a Madagascar i al món de l'espionatge cibernètic. No pot negar-se que en aquesta era de la tecnologia els dolents (dolentíssims) havien de ser també ciber-dolents. Per aquest motiu no em sorprèn que en Cussler es posi al dia i trobi la manera de no perdre pistonada amb el segle XXI. Aquesta novel·la està protagonitzada per en Kurt Austin i en Dirk Pitt ja exerceix com a Director de l'agència. En Kurt agafa el relleu de les operacions especials i ho fa amb la mateixa energia i empenta que el seu predecessor. L'estructura del llibre és l'habitual, sense sorpreses estranyes. Val a dir que quant a l'argument no es poden treure grans conclusions i, que per tant, no les trec. Com sempre, alguna animalada es fa present, com el fet de posar microxips cerebrals als individus per poder-los controlar, però, vaja, poca cosa més. No tinc dubte que enguany llegiré menys Cussler que altres cursos, però estic segur que algun o altre caurà.