167. Plutó, de R.J. Palacio

Interpreto que el filó Wonder havia de ser explotat i entenc que l'autora R.J. Palacio continués el concepte en totes les seves variants possibles. Una opció legítima que devia portar unes quantes carretades més de diners a tots plegats. En aquest cas, a mi particularment no em feia falta, ja que ja havia tancat prou bé el cercle amb la primera entrega de la saga. No obstant, obrir noves dimensions al tema no està de més i, de fet, Plutó no seria res més que un afegitó opcional. L'argument és bàsicament la versió d'en Christopher d'alguns episodis de la vida de l'August on tots dos van coincidir. Com a primer amic de l'Auggie, en Christopher viu en la seva pròpia pell els primers rebutjos socials del nen desfigurat, quan tots dos tenien quatre anys i els va tocar viure una escena complicada en un parc: una nena veu August i, espantada, munta un numeret de plors i xiscles. Per tant, seria aquest exemplar una preqüela del tot necessària pels fans de Wonder, però que per a mi ja no em calia. Títol a banda em mereix l'evolució dels fets de Plutó, on en Christopher viu un mal dia (amb accident de cotxe de la mare inclòs) i una aparició final estel·lar de l'heroi August que resoldrà la penosa jornada. L'amistat com a gran tema vehicular i les fluctuacions d'aquesta, donades les particulars circumstàncies de cadascú, es van repetint durant aquesta breu novel·la. Una lectura ràpida, una mica en versió infantil i que m'ha deixat la sensació d'haver acabat un bonic conte. Bé, anar compensant lectures, temes i gèneres que omplen satisfactòriament les meves estones d'oci.

49. Wonder, de R.J. Palacio

Vaig trobar un amic llegint aquest llibre, vaig trobar uns exemplars a l'escola, un parell de persones amb criteri  i credibilitat me'l van recomanar (gràcies Anna i Ramon), i... bé, davant de tanta bona premsa i de persecució envers la meva innocent persona (!), vaig cedir i el vaig agafar prestat. I, ...quin encert, perquè va ser començar i no deixar-lo. Sincerament, feia temps que no llegia un llibre tan bonic. I és que Wonder de RJ Palacio és una novel·la espectacular, carregada de vida i de necessària lectura per a tots els públics. Al principi tenia la sensació que estava llegint una història ensucrada i sensiblera, però poc a poc t'enganxes de tal manera, que l'acabes vivint quasi en primera persona. Realment com a mestre de de Primària que sóc, tenia la sensació d'estar ficat dins de la història, ja que el llibre reflecteix clarament el que es pot coure dins d'una aula en uns situació semblant. La presència de l'August Pullman en el nou curs de 5è de Primària, un nen de cara deforme a causa d'una malaltia facial, provoca diferents reaccions entre els nous companys de l'escola Beecher. Penso que l'autora encerta plenament en totes les opcions emocionals presentades: solidaritat, por, llàstima, valentia, angúnia, pena, rebuig, tristesa, ... tot escalfadet amb cura i cuinat en petites historietes que giren al voltant del dia a dia de l'August durant tot el seu any acadèmic. Destaco també l'estructura formal del llibre, basada en diverses versions de l'acció narrades paulatinament pels diferents protagonistes. Possiblement tot és massa previsible argumentalment, però les sensacions que et deixa després de passar cada pàgina són memorables. Penso que aquest llibre hauria de ser obligatori a Cicle Superior de cada escola catalana, ja que Wonder és molt més que literatura, és una lliçó de vida.