321. Saber decir no, de Francesc Torralba

Saber decir no de Francesc Torralba és el típic llibre que cal anar llegint durant la teva vida. No obstant, em pensava que el llibre treballaria més el concepte sobre COM dir no, un fet sovint extremadament difícil, i en canvi m'he trobat que anava més dirigit a al QUÈ dir no. Per aquest motiu no he trobat tan interessant el recull de reflexions de l'autor, perquè aquells conceptes als quals cal dir NO, són els evidents i els lògics de les persones que fan de l'humanisme el seu modus vivendi. No al fanatisme, al victimisme, a l'egocentrisme, a la discriminació, a l'individuaisme, al cultiu de l'aparença... òbviament em sembla lògic i no em sorprèn res haver de dir NO a tot això. Per un moment he pensat que faltava dir NO a les drogues i així tancàvem el llibre. 

No estic dient que no m'hagi agradat el llibre, (al contrari, està genial), només que en aquest cas no m'ha sorprès tant,perquè la informació que dóna és absolutament evident. Destaco la base humanista i acadèmica mitjançant la qual avalua cada concepte, però tot entra també dins de la lògica dels principis humans. He trobat a faltar el concepte més psicològic del tema, el saber gestionar aquells "No" que la vida et demana i que costen tant. Un mica de decepció, però potser ha estat error meu. De la part que m'interessava em quedo amb interessants reflexions:

- "La qüestió és poder dir no i no sentir-se culpable"

- "Dir no sense sentir-se culpable és un aprenentatge on està en joc la llibertat personal"

- " La qüestió radica en discernir on s'ha de dir sí i on no"

- "El no madur neix del fons del cor"

- "Un sí obre un camp de possibilitats"

- "No al meu jo fictici i no a la imatge que tinc projectada dels altres"

224. L'art de saber escoltar, de Francesc Torralba

He quedat meravellat amb L'art de saber escoltar, de Francesc Torralba, un assaig necessari per a gent com jo, aquells que ens agrada molt parlar i escoltem menys. Resulta que a l'escola ensenyem a parlar, com més i amb més idiomes millor, però, què passa amb l'escolta? 

Particularment aquest ha estat un llibre que em calia, reflexions que necessitava amb urgència a nivell personal. He recordat i valorat totes aquestes persones que em rodegen i em suporten la xerrameca diària i els he agraït mentalment la seva presència en la meva vida. Resumiria aquest assaig amb una simple frase: saber escoltar bé et millora com a persona, és a dir, et converteix en un ésser extremadament millor. Realment és impressionant els avantatges humans que una escolta de qualitat pot proporcionar, ja que, en definitiva, escoltar és estimar. En Torralba detalla minuciosament tots els aspectes que representen una bona escolta i explica especialment els seus beneficis. Després de llegir aquest llibre m'han entrat unes ganes enormes d'escoltar les meves amistats, la meva família, els meus alumnes, ... ja que, sense saber-ho, tenim tot un món per descobrir a la nostra vora i sovint no ho veiem amb els nostres ulls.

La curiositat que em sorprèn: la meva ressenya 24 correspon al primer llibre d'en Torralba que vaig llegir, Jesucrist 2.0, just 200 lectures abans que aquesta.

24. Jesucrist 2.0, de Francesc Torralba

De quan en quan val la pena impregnar-se de reflexions assenyades, coherents i necessàries que ajudin al desenvolupament intel·lectual de la meva humil persona. Pots estar més o menys d'acord amb la versió que Francesc Torralba ofereix del Cristianisme "ara i aquí", però resulta absolutament atractiu fer-hi un cop d'ull i valorar en la seva justa mesura en quin pas es troba un en la seva evolució espiritual, en el cas que s'estigui o no evolucionant en aquest aspecte. M'agrada que en Torralba extregui el bo i millor de la "filosofia" cristiana, dels seus necessaris valors i de la seva execució. Massa gent avui en dia "gaudeix" de la part fosca de l'església i oblida la base essencial del missatge del cristianisme: l'amor. Entenc que el fàcil és criticar-ho tot i quedar-se tan a gust. El que fa Torralba és justificar-ho tot, una tasca ben difícil tenint en compte que l'encaix del cristianisme en el nostre present no és gens fàcil. A més a més l'autor es despulla espiritualment, un acte que mostra valentia i tenir les idees ben clares. Envejo la gent que té les idees tan clares, ja que em compto entre aquells patidors que es passen el dia amb "l'angúnia" del dubte perpetu. 

He decidit, per altra banda, que regalaré el meu exemplar a algun amic. Tinc dos companys en ment que poden fruir de la lectura d'en Torralba i serà per a un d'ells que faré córrer el saber.