Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Matilde Asensi. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Matilde Asensi. Mostrar tots els missatges

dilluns, 21 de desembre del 2020

445. El Salón de Ámbar, de Matilde Asensi

El Salón de Ámbar de Matilde Asensi és un nou exemple de les lectures de nostàlgia que vull instaurar a partir d'ara en la meva vida. Especialment resulta interessant si no recordes res de l'argument, com ha estat el cas d'aquesta novel·la de l'alacantina. 
Un grup de lladres de peces d'art rep un nou encàrrec que "solucionen" de forma ràpida i efectiva. El que no s'esperen és que sota el quadre robat trobin un altre quadre amb unes estranyes lletres hebrees. Les investigacions del grup els du a Alemanya, ja que els sospitosos clients tenen relació amb la trista història d'aquell país de mitjans del segle XX. Aquí el que es tracta és de la recerca d'una cambra secreta on un parell de nazis haurien amagat els tresors robats a Rússia durant la segona guerra mundial, milers d'obres d'art de valor incalculable soterrades entre el clavegueram de Weimar (Alemanya). Entre aquestes peces s'hauria de trobar el "Salón de Ámbar" del tsar Pere el Gran, fet amb plaques d'ambre daurat del mar Bàltic. 
Una història senzilla, ben estructurada, ràpida de llegir i sense massa descripció psicològica dels personatges. De fet, seria un versió espanyola de les habituals novel·les d'espionatge o d'aventures que tan bé em van per divertir-me i desconnectar de les lectures més complexes. En aquest cas la protagonista és una noia espanyola la que fa el treball de camp i s'acaba enamorant del seu company portuguès de trapelleries. Realment una lectura que recordava més interessant, però potser és que he envellit una mica i ara m'agraden els vins una mica més fets. Estic delerós de completar una bona sèrie de títols de nostàlgia literària cara l'any 2021 en commemoració dels meus primers 50 anys de vida.

dimarts, 25 d’agost del 2020

414. Venganza en Sevilla, de Matilde Asensi

Segona part de la trilogia de Martín Ojo de Plata que ens transporta des de les Índies a la Sevilla de 1605. La protagonista, Catalina Solís, es descobreix en societat ocultant al seu alter ego masculí, en Martín Nevares. La família Curvo porta la mort i destrucció a l'apacible vida de la noia a Margarita i aquesta es veu forçada a tornar a Espanya a la recerca del seu pare. Víctima de les ferides ocasionades pel petit dels Curvo, el pare de Catalina mor als seus braços i li fa jurar que ha de venjar la seva mort tot just abans d'expirar. Martín i Catalina, les dues cares de la mateix moneda, inicien una trepidant aventura que busca la venjança i la justícia. Resulta impressionant el marc geogràfic de la Sevilla de l'època i la descripció de la societat del moment: un poble molt humil i una noblesa corrupta en un país en bancarrota. Catalina utilitzarà l'enginy per dur a terme la venjança, no exempta de riscos i perills, envoltada dels seus amics de confiança. 
Tot plegat una novel·la històrica d'aquelles distretes que et fan passar una molt bona estona. Destaca realment la impressionant documentació que l'autora devia emprar per redactar aquesta obra, ja que la quantitat de dades històriques, socials i urbanes que aporta és immensa. A més a més, no alenteix ni fa perdre el ritme de l'acció. M'adono que he llegit pràcticament la totalitat dels llibres de la Matilde Asensi, encara que no els tinc ressenyats aquí. Potser els tornaré a llegir.

dilluns, 30 de març del 2020

366. Tierra Firme, de Matilde Asensi

Tierra firme by Matilde AsensiLectura de supervivència que em calia urgentment. Aventures i novel·la històrica per passar pàgines i desconnectar de la realitat actual. Al més pur estil de Vázquez-Figueroa m'arriba aquest primer exemplar de la Trilogia de Martín Ojo de Plata de l'escriptora espanyola Matilde Asensi. He llegit diversos llibres d'ella, però tots fa temps i no recordava massa el seu estil. En aquest Tierra Firme una noia arriba a les Índies a finals del segle XVI. A causa d'un atac pirata al vaixell que la transporta fins allà, acaba sola i abandonada a una illa desèrtica. La seva vida canvia de cop quan un mercader la salva i la converteix en fill seu. Sí, he escrit bé, en fill. Catalina passa a Martín, ja que ella prefereix la salvaguarda de ser un home i el vell afillar-la com a home. Entres de ple en un món complicat on els espanyols, els indígenes i els negres (i les seves barreges ètniques) conformen una societat en construcció on els perills rauen a qualsevol cantonada. El nou pare de la noia viu extorsionat per un cabdill pseudo-mafiós que l'havia enganyat en una transacció comercial. La noia dona mostres d'una intel·ligència superlativa i busca la manera de solucionar les desgràcies de la nova família.
Genial. Una història que m'ha servit per viure una aventura diferent i que m'ha extret del pou informatiu i melodramàtic d'aquests dies de fosca actualitat. La literatura ha de servir per distreure, ara més que mai. No puc entrar en dramons psicològics que et desmaneguin per dins. Tinc el segon de la trilogia i no crec que tardi massa en començar-lo. Poca profunditat i molta diversió en moments de barbàrie.