455. El hombre de la dinamita, de Henning Mankell

Quedo sorprès de nou amb el talent de Henning Mankell, el pare del mític Wallander, però també creador d'històries socials i humanes tan fascinants com aquesta El hombre de la dinamita. Oskar Johansson té el cos destrossat a causa d'una explosió de dinamita en una mina. Un narrador omniscient i desconegut va narrant la història de la vida del dinamiter. L'home viu sol durant els estius una illa escandinava i els detalls de la seva vida van apareixent i sorprenent el lector per la senzillesa de la prosa que empra l'autor. Sabem que Oskar va néixer el 1888 i era el tercer de cinc germans. La seva vida és narrada a base de completar un trencaclosques, desordenada dintre d'un caos controlat. La mort de la persona no significa la mort del personatge i és, precisament això, el que sembla que sembla vulgui fer l'autor: acabar un puzle a partir de totes les peces disperses. Anirem comprovant com la vida d'Oskar canvia a partir de l'accident. La seva promesa acaba casant-se amb un altre home i Oskar es relacionarà posteriorment amb la germana de la primera, l'Elvira, la parella perfecta que qualsevol persona desitjaria. Durant tota la seva vida el dinamiter serà un obrer, cap persona extraordinària segons ell, una qüestió que el narrador es permet discrepar. El narrador parla del protagonista com si aquest fos un iceberg, on només pots veure la part superficial i et perds la més important, la que està submergida. El narrador destaca contínuament les profundes idees polítiques d'índole socialista de l'Oskar i aquella il·lusió perenne que el món sempre pot canviar. El dinamiter viu sense heroismes, té família que veu de quan en quan, fills que es tornen conservadors i serà un home que morirà rodejat dels seus pensaments més íntims. Després d'haver llegit aquesta novel·la, la primera que va escriure l'autor suec, entenc més clarament el doble concepte literari que Mankell va llegar al món: la novel·la negra i la novel·la social. Tots els llibres que he llegit de la segona versió són extraordinaris i tan humans que m'atreviria a dir que m'agraden més que els primers.

431. El cervell de Kennedy, de Henning Mankell

El cervell de Kennedy de Henning Mankell és una novel·la de desenvolupament lent on trobes qualitat literària des de la primera pàgina. Una dona de 54 anys torna a Suècia després d'estar treballant durant un temps com a arqueòloga en unes excavacions a Grècia. La seva arribada no pot ser més contundent, perquè només accedir a casa seva troba el seu fill de 25 anys mort víctima d'un presumpte suïcidi. La dona no pot creure que el seu fill s'hagi llevat la vida i comença a estudiar les darreres activitats que aquest duia a terme, especialment una de ben curiosa: quina relació tenia el seu fill amb el cervell de Kennedy? 

Aquest tema del cervell del president nord-americà sorprèn molt, especialment quan no sembla que tingui massa a veure amb el desenvolupament posterior de la trama. La mare del noi va descobrint molts secrets de la vida del seu fill, alguns especialment sorprenents com el fet que el xaval tenia la SIDA, disposava d'un pis a Barcelona i mantenia una relació molt estreta amb Moçambic. Louise decideix viatjar a Maputo, on coneixerà un seguit de personatges directament relacionats amb la vida del seu difunt fill. L'autor descriu magistralment la geografia, la societat i la situació política d'una Àfrica mutilada per la societat occidental. L'arribada de la SIDA al continent representa un dels pitjors càstigs socials i probablement el cop de gràcia que pot conduir la seva població a una catàstrofe sense precedents. Una novel·la pseudo negra, però amb una càrrega social i humana tan contundent que no et queda més remei que treure't el barret davant la realitat. Crec que hi ha dos tipus de Mankell, el de la novel·la més comercial de l'estil Wallander i l'humanista focalitzada a l'Àfrica. 

En els dos casos l'escriptor suec és un mestre.

289. The man from Beijing, de Henning Mankell

El millor dels llibres del Mankell és que sempre tinc ganes de llegir-los. Ja no sé quants n'he llegit en els darrers anys, he perdut el compte. No obstant avui he vist que tinc 14 exemplars i em sona que màxim em falten un parell. No obstant, no recordo gaire els primers capítols de la sèrie del Wallander i potser torno a començar tranquil·lament. De moment he enllestit The man from Beijing i la veritat és que no m'ha agradat massa. D'un assassinat brutal al nord de Suècia passem a la recerca d'un sospitós, no tant sospitós, xinès de Beijing. M'ha semblat més una trama política que no pas una novel·la negra, on l'autor ha volgut posar de manifest el nou poder emergent del gegant asiàtic. El cas és que l'assassinat múltiple passa a un segon pla que ens duu a conèixer la realitat del poble xinès i a les seves noves polítiques d'expansió econòmica per Àfrica. De Suècia a Xina i de Xina a Àfrica. La història gira "una mica" al voltant d'una jutgessa sueca que investiga pel seu compte la barbàrie ocorreguda al nord del seu país. Casualment descobreix una pista que la policia local no té intenció de seguir i és així com ella es troba investigant pel seu compte. Un casual viatge a Xina la portarà a conèixer l'hermetisme d'un país que fa i desfà en l'ordre mundial, però amb aquella sensació de "jo mai he trencat un plat". Sincerament he trobat a faltar el Mankell de perfil més psicològic i he trobat el més reivindicatiu (aquell de Daniel o Tea-bag). Per altra banda el llibre és una mica un compendi de diferents històries, entrelligades entre elles, això sí, però sense un fil conductor que t'atrapi. Bé, una bona lectura, llarga (550 pàgines en anglès) i força interessant per a aquests dies de calor.

275. The Pyramid, de Henning Mankell

Sembla ser que després de publicar les 8 entregues de l'inspector Kurt Wallander, en Henning Mankell va escriure una preqüela. Així doncs, després d'alguns anys d'haver llegit totes aquestes novel·les he pogut tornar als inicis de la sèrie. Ha estat una experiència interessant, ja que he recordat al pobre inspector de l'actualitat i he descobert els motius de la seva complicada vida. Una vida marcada per la fatalitat dels esdeveniments, un divorci que fa mal emocional, relacions complicades amb el seu pare i amb la seva filla i una sèrie interminable d'exemples de la crueltat de la natura humana.No m'estranya que l'home acabés bevent whisky com si fos aigua i més sol que un mussol. 

A part de tot això aquest llibre és un compendi dels primers cinc casos de l'inspector, des de ben entrada la seva joventut fins al moment inicial de la primera novel·la de la sèrie, Faceless killers. 

He de reconèixer que en Mankell m'agrada, però trobo a faltar un punt de color a la seva vida, tot sigui dit. Inicia el seu recorregut vital amb a penes 20 anys i amb la investigació d'un possible suïcidi, el del seu veí. De seguida l'ansietat per resoldre els casos l'anirà apartant dels seus éssers estimats i l'individualisme i l'obsessió podran amb un home de natura noble, però amargant. Els primers casos acaben de forma nefasta i les perspectives de futur no són fàcils. El relat The Pyramid podria funcionar com una novel·la independent, ja que arriba a les 200 pàgines i té una ànima pròpia. Wallander ha d'investigar un estrany accident d'avió que s'esdevé prop de la frontera. 

Destaco la lectura del text en anglès i les hores que he necessitat. 

Així dóna gust practicar una llengua i per aquest aspecte li dec molt al bon d'en Mankell.

I ja no tinc més ganes d'escriure sobre aquest llibre, encara que m'agradaria retornar a llegir la sèrie sencera. Em recorda aquells temps perduts en torns de nit allà a la fàbrica...

222. El gos que corria cap a un estel, de Henning Mankell

Es veu que aquest és un llibre juvenil de la tetralogia protagonitzada pel Joel Gustafson i escrita pel mestre escandinau Henning Mankell. No en sabia res, pensava que El gos que corria cap a un estel era la típica novel·la negra amb un títol amb la corresponent subordinada substantiva inclosa que tant està de moda avui en dia. Doncs no, resulta que aquest és el primer llibre d'una saga de quatre que ens porten a un petit poble de l'interior de Suècia on hi viuen un nen d'11 anys i el seu pare. El nen va despertant en la seva maduresa i va adonant-se que la vida de l'adult està plena de contradiccions. Aquest traspàs maduratiu el porta a gestionar diverses situacions que el porten clarament a traspassar la invisible línia divisòria entre l'infant i l'adult. Per una part s'imagina que un gos persegueix un estel i, per l'altra, observa com els seus pares estan separats i el seu pare pretén bescanviar la mare per una altra senyora. Res és el que sembla en aquest embolicat món dels adults i la lluita consisteix en saber fins a quin punt el camí dels pares i el seu segueix la mateixa ruta. Dos personatges rebutjats per la resta de la societat presenten certa atracció pel nen, un fet que indica que no tots els adults són iguals. Un altre nen de la seva edat el posarà a prova i serà el primer que li insinuarà com es fan i es desfan les coses en el complicat món dels grans. Un viatge iniciàtic del personatge nen al personatge home que posa de relleu que no és gens fàcil fer-se gran i menys si els paràmetres que et toquen viure són complicats de gestionar. 

198. Ossos al jardí, de Henning Mankell

Ossos al jardí de Henning Mankell és una lectura que d'alguna manera ret homenatge al primer autor escandinau que em va obrir la porta de la literatura de les terres nòrdiques. Molts cops penso que si el noruec Jo Nesbo està tan viu a la meva biblioteca actualment és perquè abans va arribar el suec. Vaig llegir uns deu llibres d'en Mankell amb l'objectiu de practicar l'anglès, ja que eren novel·les traduïdes que m'anaven molt bé i que podia aconseguir fàcilment a Barcelona. Aquest mes passat vaig trobar aquesta breu història de 160 pàgines traduïda al català i em vaig animar a comprar-la. La veritat és que ha estat una "one day reading novel", allà assegut a la terrassa de casa ben distret un dissabte de finals d'agost. Casualment Ossos al jardí també és la novel·la que tanca la sèrie d'en Kurt Wallander, el gran inspector creat per l'autor. Realment confonc en Wallander amb en Harry Hole del Nesbo, perquè tots dos són força semblants i prototípics. El que em sorprèn d'aquest llibre és que es veu un Wallander cansat, esgotat i amb ganes de plegar. Sembla que l'autor hagi traslladat a la seva creació la mateixa sensació d'esgotament. La trama no és massa complicada: en Wallander vol comprar una casa, en visita una i troba una mà enterrada al jardí que sobresurt del terra. Òbviament es farà càrrec de la investigació i malgrat que tot queda molt allunyat en el temps, l'inspector farà un últim servei a la societat. Pendent encara de re-llegir la resta de llibres d'en Mankell, voldria introduir aviat en les meves ressenyes altres autors d'aquells indrets.

74. Tea-bag, de Henning Mankell

Tea-bag es tracta d'una novel·la de la sèrie africana de Henning Mankell, allunyada, per tant, del peculiar estil de l'inspector Wallander i els seus casos policíacs. Reconec en aquesta novel·la una nova versió del Daniel, una altra obra molt similar d'en Mankell i que vaig llegir temps enrere. De fet, més que una novel·la, aquesta història és un documental de denúncia que posa de manifest la realitat de la immigració. Com a mínim, d'una part d'aquesta, la immigració dels que fugen desemparats de països del tercer món i que arriben com poden al primer cas, en aquest cas Suècia. L'autor ha creat una història a mida que serveix d'excusa per donar veu a diverses noies arribades de la barbàrie: una africana, una musulmana, una letona... i cada una d'elles arrossegant problemàtiques diferents amb un denominador comú. La misèria comporta problemàtiques miserables, i són aquestes les que es fan presents en aquesta obra. La veritat és que és una gran novel·la que fa la seva feina molt correctament, però pel meu gust ha estat un ensopiment. Retorno al meu moment actual de recerca de literatura de divertiment, i encara que Tea-bag clarament commou al lector com ara jo de forma cruel, no era el moment de llegir això. En Mankell és un gran escriptor i ho demostra clarament en aquest Tea-bag, però potser el tinc massa encasquetat en el món de la novel·la negra. 

2. Daniel, by Henning Mankell

De quan en quan et topes amb una petita obra d'art i dónes les gràcies a Déu o a l'atzar per la sort de la troballa. I penso que quelcom semblant m'ha succeït aquests dies amb la lectura de la magnífica i espectacular obra de Henning Mankell, Daniel, la qual m'ha deixat el cos baldat i el nivell de qualitat literari d'aquest estiu rebentat. Compaginava la lectura de Daniel amb les famoses Cincuenta Sombras de Grey, però ...què puc dir? El popular bestseller de la dècada competint casualment durant uns dies amb una història impactant, salpebrada de misteris i fregant de ben a prop el voraviu de les emocions més intenses. 337 pàgines dividides en tres parts, un petit pròleg i un epíleg. En les dues pàgines del pròleg ens trobem la descripció d'una imatge terrible: una nena enterrada al fang amb símptomes d'haver mort violentament.Estem a Suècia a les acaballes del segles XIX...uf, poca cosa sabem els catalans del que es coïa en aquelles terres el 1878!  Però el petit pròleg no ens diu res més. Simplement ens deixa amb l'ai al cor. Comença el llibre amb un viatge a l'Àfrica, una vivència i un retorn a Suècia. En lloc d'un insecte (que és el que es pretenia) portes a casa un peculiar souvenir: un nen negre. Una criatura estranya en un món blanc de neu i humans glaçats. Negre sobre blanc. Els esdeveniments es succeeixen amb celeritat, sense presses, però sense pauses. Particularment ho he viscut com un procés de maduració ètic paral·lel al d'alguns dels personatges de l'obra. El lector ha d'anar assimilant el procés que viu el nen negre com si d'un altre investigador es tractés. Com s'adaptarà una criatura estranya en un món tan diferent al seu? Del desert del Kalahari al gel de Suècia en unes pàgines? Sembla complicat! I el millor de tot és que això no és una pel.li nord-americana en la qual ja t'imagines com acabarà tot, sinó que és una magnífica i espectacular obra de Henning Mankell. La qualitat està, doncs, assegurada.