465. Gent de l'alta vall/Aquí descansa Nevares, de Pere Calders

Em feia molta il·lusió llegir Aquí descansa Nevares i altres narracions mexicanes que fa tants anys que tinc a casa i que està dividit en dues parts: per una banda un recull de contes i per l'altra una novel·la curta. La primera part, Gent de l'alta vall, és un compendi de relats emmarcats a Mèxic, on els personatges i costums tenen el component indígena i les arrels d'aquell país. Es tracta d'allò tan discutit sobre les literatures, en aquest cas catalana produïda al país centre americà. M'ha sorprès el rimer conte, que relata l'assassinat i enterrament a sang freda del mític Lalo Nevares per part del seu compare Trinidad Romero. En Nevares és el protagonista de la segona part del llibre i és molt sobtant que el primer relat del recull ja ens mostri la seva mort. 
Els contes, basats en la realitat pròxima de Calders, ens traslladen al rovell de l'ou de la humil vida de l'indi nadiu mexicà. Una vetlla funerària que acaba amb foc per tot arreu i un incident militar que tampoc acabarà bé són els relats que venen a continuació i que són un retrat de persones i moments sorprenents. Calders descriu personatges i fets aparentment simples, però que aporten una quantitat de dades sociològiques impressionants.L'honor, les decisions poc reflexionades, la tradició, la família, els immensos espais geogràfics, la humiltat... són algunes de les característiques que destaco.

Com a exemple de tot això menciono el relat "La batalla del 5 de maig", que relata la recreació d'uns fets històrics que es van desenvolupar en un poble mexicà, on els locals van derrotar les tropes franceses. No obstant, aquell any es barallen els actors (per un tema de faldilles) i acaben triomfant els enemics. La sorpresa del periodista nord-americà (que fa de repòrter) et treu un somriure i et mostra una mena d'ingenuïtat d'allò més simpàtica.

Per fi arribo a un dels meus llibres més pendents: el relat "Aquí descansa Nevares". Lalo Nevares comprova que els mausoleus del cementiri dels rics són millors habitatges que la seva miserable barraca. Practicant el concepte que a la vida cal espavilar-se, arriba a la conclusió que cal observar de més a prop aquelles construccions fermes de pedra on s'hi enterren cadàvers de famílies adinerades. Davant de la pobresa que l'envolta, en Nevares i la seva gent s'instal·len en un espectacular cementiri.

He quedat bocabadat i tan sorprès dels contes del Calders que ben segur hi tornaré.

151. Invasió subtil i altres contes, de Pere Calders

Com faig darrerament, vull analitzar el llibre en clau de gaudi personal, ja que el tema acadèmic el deixaré pels acadèmics. Aquesta és la meva sort actual i la seva desgràcia habitual. (He llegit una anàlisi crítica d'aquest llibre per la xarxa i estava tan ben escrita que no he entès res).
He anat llegint els contes poc a poc, anar fent i al meu ritme. El meu exemplar està datat el 1985, per tant, tenia jo 14 anys i devia estar fent primer de BUP quan el vaig haver de llegir obligatòriament. D'entrada em sorprèn que en aquella època ens fessin llegir llibres d'aquest estil. Entenc que devia ser perquè Calders podria representar la modernitat de la literatura catalana del moment, i els seus contes devien estar súper valorats per les esferes acadèmiques. A mi em sembla que cal tenir un intel·lecte força generós per entendre la ironia, la literatura i els missatges ocults de la prosa de Calders.
Invasió subtil, el primer conte, només amb dues pàgines i ja et dóna per hores de reflexió. Qui fa la invasió i per què és subtil? La resposta és deliciosa: els japonesos, perquè venen com mimetitzats i no ens adonem. Genial. Els contes es succeeixen amb diversió de temes i petites històries. Destacaria molts d'ells, però només faré menció d'alguns que m'hagin sorprès més: Zero a Malthu, on en un món ideal de vida eterna s'acaba establint un límit de vida als 75 anys; Vinc per donar fe, on s'elimina una parenta sospitosa d'haver-se convertit en una vampiressa; La batalla del 5 de maig, on una recreació històrica quasi acaba canviant la història... En Calders era un geni, no hi ha cap dubte. La lectura pot aprofundir-se una mica i descobrir el veritable missatge i personalitat de l'autor, però això seria ja tasca d'especialistes. A mi el que em fa especial il·lusió és tornar a llegir Pere Calders tants anys després i extreure les meves pròpies conclusions. De fet, haver llegit aquest autor amb 14 anys és com no haver-ho fet mai. Penso també que els contes breus de la part final són absolutament brillants i no puc evitar quedar-me amb el següent: 

 Van convidar-lo a pensar i digué que no volia donar molèsties, que ja pensaria a casa.

128. Demà a les tres de la matinada, de Pere Calders

Demà a les tres de la matinada de Pere Calders és un viatge nostàlgic a la meva joventut. Aquests dies que estic reconstruint la meva biblioteca, després de pràcticament set anys d'abandonament, he pogut tocar tots i cada un dels meus llibres. Ja ni sé on guardava aquests petits tresors llegits fa tants i tants anys i dels quals ni recordava el seu argument. Aquest exemplar el tinc datat de 1986, fa ni més ni menys que 31 anys. Tenia llavors 15 anys i devorava Calders i Pedrolo com un boig. Interpreto que devia ser alumne de primer de BUP al Seminari i podria ser que aquest exemplar de la Col·lecció El Cangur fos adquirit a la Llibreria TRT del Pere Martell. Els contes de Calders són petits regals per a l'intel·lecte, un microcosmos sociològic que cal analitzar amb lupa. Realment no puc destacar cap dels que he llegit aquests dies abans d'anar a dormir, tots tenen la seva dosi d'ironia fina que t'atrapa de seguida. Els contes són un gènere literari de primer nivell on es poden trobar condensats grans temes de la vida i que el gran Calders dóna un punt de qualitat i de sarcasme màxim. La setmana dels tres dimarts, un home que suïcida el seu personatge (que no la seva persona), el primer astronauta català a la lluna, mirades alienes que embarassen la dona d'un innocent comerciant... un ventall increïble de situacions i personatges que val realment la pena de llegir. Lectura intel·ligent d'un monstre de la nostra cultura.