353. El ángel perdido, de Javier Sierra

Quan portes 400 pàgines d'un llibre, s'acosta el final de la història i et resulta del tot indiferent com acaba, la cosa no funciona. Així ha estat aquest El ángel perdido de Javier Sierra, una novel·la que havia agafat amb moltes ganes, però que dues setmanes després de lectura diària considero que ha estat una pèrdua de temps. Ho dic perquè tinc una pila considerable de llibres pendents i aquesta història no m'ha atrapat en absolut. Una barreja de novel·la d'acció, misteri, esotèrica i històrica sense base lògica: unes pedres màgiques que quan estan en contacte entre elles pots parlar amb Déu mitjançant els àngels. Au va, quina mena de relat és això, sense el dinamisme del Clive Cussler i amb una mena de poti poti entre un dolent armeni, una atractiva arqueòloga espanyola, el seu marit climatòleg segrestat, un policia gallec marxista, la CIA, el President dels Estats Units, les pedres d'Adam i l'Arca de Noé. Infumable. Amb l'empara dels drets del lector abandono la lectura quan ja faltaven unes 100 pàgines i així recuperar-me de la indignació que porto. Les expectatives eren molt altes (La novela més esperada tras La cena secreta) i el resultat bastant tebi. No entenc com el mateix escriptor de La cena secreta hagi escrit aquesta novel·la.

56. La Cena Secreta, de Javier Sierra

La Cena Secreta de Javier Sierra és un bon llibre. De fet, personalment crec que va de més a menys. Curiosament vaig gaudir més passant les primeres pàgines de la novel·la que no pas a les darreries de la història. L'argument és força interessant, especialment quan el detectiu de torn no és ni més ni menys que Fra Leyre, un frare dominic expert en desencriptar enigmes. Per altra banda, la majestuosa figura de Leonardo da Vinci dóna un toc de nivell cultural de primer ordre, bàsicament en tot el relacionat en la confecció del Cenacolo o L'últim sopar, l'excepcional obra del geni toscà. La tasca consisteix en treure l'entrellat sobre el que s'amaga darrere d'aquest quadre tan reconegut a nivell artístic. Entra en joc el catarisme i la relació que aquest té amb Leonardo. El frare dominic segueix les pistes que el van conduint poc a poc fins a la resolució de l'entrellat i ... anar fent. Bé, des del meu punt de vista és una lectura molt vàlida pel que fa al repàs de coneixements generals dins de l'àmbit medieval. Penso que La Cena Secreta de Javier Sierra és una novel·la especialment ben documentada, les descripcions de les diferents obres d'art estan molt ben detallades i l'espectre social curosament retratat. La trama és dinàmica, els personatges molt diversos i les localitzacions adients a la història. Està bé haver estrenat Javier Sierra, un home que diuen que ha entrat en les llistes de libres més venuts a tot el món. Per tant, bona lectura si t'agraden els misteris i la novel·la històrica de qualitat!