374. El sentido de un final, de Julian Barnes

Qualitat. Aquesta paraula defineix la literatura de Julian Barnes, un home que em transporta en el temps, ara fa uns 20 anys. Va ser llavors que vaig llegir El lloro de Flaubert i un parell de títols més. Fa poc vaig aconseguir aquest altre llibre, El sentido de un final, i la meva sensació és tan positiva que no dubto que rellegiré els tres anteriors que tinc. Aquest llibre va obtenir el Premi Booker 2011 i em sembla una distinció d'allò més merescuda. La lectura d'aquest llibre ha estat una delícia. Reflexions de qualitat sublim i una anàlisi acuradíssima de la psicologia dels personatges m'han atrapat des de la primera pàgina. 

Tony Webster explica la seva ruta per la vida, la qual quedarà marcada pel suïcidi d'un antic company de l'escola. Al més pur estil Murakami (menys centrat en l'amor i més en altres vessants humanes), l'autor descriu els esdeveniments del protagonista al llarg de la seva vida després de la tràgica mort de l'amic. La funció de Veronica, parella dels dos nois, recorda sorprenentment al Tokio Blues, encara que en aquesta ocasió el desenvolupament dels fets és força diferent. Tony trenca amb els seus amics i viu apaciblement una vida mediocre de persona normal. Lluny de grans fites, el protagonista és un home que no controla la seva vida, sinó que la situació és a l'inrevés i, segons l'autor, la vida el controla a ell. En definitiva, aquest és un llibre que val molt la pena llegir, emmarcat en un Londres que m'apassiona i amb un estil dinàmic. Entreteniment literari sublim.

80. Antes de conocernos, de Julian Barnes

Vaig llegir dos llibres de Julian Barnes ara ja fa més de 15 anys: El Lloro de Flaubert i Talking it over. Ni recordo de què anaven, però sí l'impacte que en aquell moment em van produir. Recordo com si fos avui un ex-company de la universitat, un tal Raül si no recordo malament, que em va recomanar efusivament el primer que he mencionat mentre vam topar pel carrer Major. Per tant, en Julian Barnes no és un autor nou per a mi, sinó un vell company que he recuperat accidentalment i que ha aparegut de nou també accidentalment. Amb aquest exemplar entro de nou a la literatura amb majúscules, deixant de banda una mica el meu sobtat esperit aventurer. El protagonista de Antes de conocernos desenvolupa la gelosia en estat pur amb caràcter retrospectiu. El fet de descobrir una pinzellada del passat desconegut de la seva parella porta l'individu a una dimensió d'autodestrucció impressionant. Poc a poc el que sembla una curiositat esdevé una investigació en tota regla de les relacions anteriors de la seva dona, definit tot plegat com un compendi d'adulteris amb noms i cognoms. La lectura és profunda, carregada de sensacions i vivències personals. Jo diria que el valor d'aquesta lectura és precisament l'autèntica provocació que causa en el lector. Hi ha hagut moments que la gelosia del protagonista m'exasperava, era un tema malaltís difícil de suportar. Per sort, el llibre no és massa llarg, ja que amb prou feines podria aguantar gaires més capítols.