410. Si quan et donen per mort un dia tornes, de Lluís Llort

Si quan et donen per mort un dia tornes de Lluís Llort és el primer llibre que llegeixo mitjançant la plataforma de la biblioteca digital e-biblio. Es tracta del tercer títol del cicle de novel·la negra i criminal que aquest estiu estic seguint de la Biblioteca Pública de Tarragona i que coordina la Margarida Aritzeta. El fil argumental gira al voltant dels primers anys de maduresa de l'Agustí, un barceloní que tot just ha fet 18 anys i que per desavinences amb la família començarà un inesperat viatge de 14 anys i mig que el durà a l'altra punta del món. El que havia de ser un senzill viatge a Pamplona per Sant Fermí es convertirà en un atroç viatge personal a l'infern. El llibre està estructurat en base a capítols en versió flash backs, amb anades i tornades al present. Malgrat aquest efecte, la novel·la es segueix prou bé perquè no és molt llarga i els esdeveniments que es succeeixen estan bastant clars. L'Agustí comença el seu periple a Pamplona, continua per la verema del sud de França, agafa un vaixell cap a Brasil, travessa Sud-amèrica, acaba en una presó mexicana i retorna a casa després de molts perills i vicissituds. La seva vida cau a l'infern absolut i la tornada a Barcelona ja es tracta d'una qüestió de supervivència. La família el rep amb molta alegria malgrat el patiment que els ha causat en tots aquests anys. El passat que arrossega ha d'adaptar-se a un present encara viciat de ressentiment i un futur del tot incert. L'equilibri psicològic per gestionar aquesta situació crea en l'Agustí un moment de màxim interès, ja que les decisions que prengui poden determinar la resta de la seva vida. M'ha agradat molt aquesta novel·la malgrat que no l'he llegit sobre el paper, que és la manera com gaudeixo més de la lectura.

303. La reina de diamants, de Bennasar, Llort, Macip, Moreno

La reina de diamants de Bennasar, Llort, Macip i Moreno és una obra d'art arquitectònica. Enriu-te'n del Norman Foster, Santiago Calatrava i companyia. 

Aquest cop no parlaré gaire de l'argument del llibre, sinó de l'estructura que presenta. He flipat molt, ja que que m'he posat en la pell de cada escriptor i valoro amb admiració la peça creada de forma col·lectiva. De fet, m'han vingut al cap multitud de preguntes que m'agradaria fer als autors de la novel·la. El cas és que cada autor escriu una part del text global, des de la posada en escena de tot plegat, passant pel nus i acabant amb el desenllaç. Lògica construcció d'una novel·la, però amb l'aportació, el tarannà propi i el mestratge de cada escriptor. De l'experiment a l'èxit, perquè així és com jo entenc aquest llibre. Ha de ser difícil compaginar tots els ingredients propis de cada autor per a desenvolupar un argument, uns personatges i un marc coherent. No sé com ho han fet (m'imagino que amb hores de treball), però llegir aquest llibre és ser testimoni d'una fita literària. 

En el fons no deixa de ser com quatre llibres en un: un assalt a un xalet de la Costa Brava, un dels assaltants s'escapa, una trobada "complicada" dels personatges principals i un tancament del joc. M'ha sorprès la duresa verbal i el sexe, però entenc que la sordidesa del gènere ja porta certs ingredients afegits. La contraportada parla dels girs inesperats, certament, n'hi ha un especialment sorprenent.
Com a lector recomano molt aquest llibre, una bona història, entretinguda i absolutament interessant pel format. Només per això, ja val molt la pena.