430. La decisió de Manperel, de Jordi de Manuel

Viktor Nikolàievitx Manperel és un tipus estrany, matemàtic de professió i geni mundial de la seva matèria. Malgrat haver resolt una de les qüestions matemàtiques més complexes del món i haver aconseguit un dels premis més prestigiosos possibles, ell renuncia al premi d'un milió d'euros i decideix continuar vivint aïllat i allunyat de la vida social en el seu retir voluntari en una illa russa a tocar del Pol Nord. Allà viu amb la seva mare envoltat de tundra en un pis miserable, gel, aurores boreals i apunts numèrics. Un bon dia comença a rebre missatges orals gravats del seu difunt pare, que li va comunicant que la seva presència al món és molt més important del que es pensava. Els missatges els hi porta el cap de l'oficina de correus de la miserable oficina del poble, persona amb la qual farà una bona amistat. Aquest llibre és força curiós, perquè vas passant les pàgines i realment non saps què està passant. Acabo el llibre amb la conclusió que el final em decep molt, ja que l'autor tira de fantasia i a mi aquest gènere se m'escapa del tot. Una bola metàl·lica i un gos esdevenen la clau de vota que justifica una experiència vital que semblava molt potent i que no li he trobat el sentit. El llibre té un punt filosòfic, en tant que provoca la reflexió sobre l'essència de l'existència humana. Realment he passat bastant ràpidament les pàgines finals, potser pel desinterès o per la desconnexió que he patit. Crec que no he estat el candidat ideal per llegir aquesta novel·la, encara que el marc geogràfic ha estat espectacular, la psicologia dels personatges força interessant i el desenvolupament argumental prou original.

278. Cels taronges, de Jordi de Manuel

Primeríssima i curta (molt curta) lectura de les vacances d'estiu 2019. Cels taronges de Jordi de Manuel és el segon títol que llegeixo d'aquest autor i que m'ha aportat diverses sensacions. En primer lloc una petita decepció, ja que vaig interpretar que entrava en una saga concreta, la de l'inspector Marc Sergiot, i per aquí ha passat l'home de forma bastant ràpida i superficial. Suposo que encara no he trobat la novel·la on figura com a protagonista principal. Ja arribarà. 

Comento que malgrat la brevetat de la història la intensitat de la trama no baixa, al contrari, et manté amb certa tensió. Un jove ha estat segrestat i el lector viu l'angoixant situació amb manifesta preocupació. Els mossos investiguen les últimes activitats del noi i les darreres companyies que l'envoltaven abans dels segrest. Entren diverses peces al tauler, diferents vides, diverses personalitats i un vincle comú universitari que conforma el cercle d'íntims del noi. Un segrest orquestrat per uns sinistres personatges que demanen un rescat i amenacen el pare del jove amb la destrucció d'unes suposades rondes aèries ubicades a la ciutat de Barcelona. Tot plegat una amalgama d'interrogatoris policials, sospitosos i desenllaç fugaç per part d'un subestimat inspector dels Mossos encarregat del cas. Una novel·la breu i molt útil per passar una bona estona d'intriga. De vegades hi ha gent que pensa que aquest format breu queda curt. No és el meu cas, a mi ja em va bé aclarir el misteri sense donar massa voltes a l'assumpte. Una bona lectura estival sense cap mena de dubte.
Ja en l'anterior novel·la com en aquesta noto com si l'autor volgués fer una contundent crítica a determinats "invents" arquitectònics de les grans ciutats. No ho fa directament, vaja, penso que és com si volgués provocar un anunci preventiu de l'estil: "compte que aquí hi ha gent que vol fer rondes aèries". Això seria intolerable, cal prevenir el ciutadà abans... no seria d'estranyar que algú ho fes volar pels aires...seria fatal...

268. Tres somnis blaus, de Jordi de Manuel

Ostres, tinc molt mala relació amb la "literatura onírica" ...si és que aquest tipus de literatura existeix, és clar. Em costa molt seguir la narració de somnis, ja que entre d'altres coses no entenc ni els reals. Interpreto que els somnis ens volen dir alguna cosa, que remenen misteris per resoldre del subconscient i, per tant, els somnis literaris (els de ficció) encara els entenc menys. No obstant, i malgrat aquesta reflexió del tot innecessària per part meva, he llegit un llibre de somnis, de somnis blaus.

Tres somnis blaus de Jordi de Manuel m'arriba via twitter. Per algun motiu que no recordo vaig topar amb aquest autor barceloní que desconeixia i que presenta una bona col·lecció de títols publicats. Aquest en qüestió és una novel·la negra molt breu que té tres somnis com a punt de contacte entre els tres personatges principals de la trama. Els misteriosos somnis es repeteixen contínuament en les ments dels protagonistes: somnis blaus turquesa, blaus del cel i d'aigües blaves que es presenten en el marc d'una Barcelona "deshidratada" i on apareix un cos esquarterat a bocins i escampat pel Parc de la Ciutadella.

A part del tema dels somnis, la història m'ha agradat força. No tenia jo avui un dia especialment feliç i he decidit bloquejar els pensaments negatius amb la lectura d'alguna cosa diferent. El resultat és satisfactori, una lectura molt breu (massa diria jo), amb un cas d'aquells tipus televisiu i un contrapunt poètic o metafòric en forma de somnis. 

Molt correcte tot plegat i si trobo un altre llibre d'aquest autor me'l llegiré ben gustós.