287. Quimaira, de Valerio Massimo Manfredi

Quimaira de Valerio Massimo Manfredi és un llibre passable, de fet molt passable i tirant a justet. Ha estat una d'aquelles lectures superficials que et porten a una pretesa història trepidant i et trobes realment amb una pel·lícula insulsa i amb molt poca substància. Un arqueòleg investiga una tomba etrusca i descobreix un phersus. Interpreto que això devia existir i sembla molt interessant, encara que dubto que en aquest llibre hi hagi alguna cosa més destacable. El Phersus en qüestió és un tipus d'enterrament ritual etrusc amb maledicció inclosa on el mort és dipositat en un feretre conjuntament amb una fera terrible. Ambdós, bèstia i mort, conviuran junts la resta de l'eternitat. El descobriment i posterior obertura de la tomba activa la maledicció que acaba fent estralls en un petit poble italià. La fantasia pren un protagonisme especial que ensorra la plausible historicitat de la novel·la. Personatges absolutament superficials (que s'enamoren com si res), una història molt pobra (amb apunts de terror) i una bèstia mitològica/inventada són els ingredients d'un llibre que ni t'atrapa ni t'aporta res. Probablement he llegit llibres i novel·les molt més interessants en les darreres setmanes i aquest títol m'ha deixat  una mica tocat. Sorprèn també que en alguna ressenya que he trobat per internet destaquin el ritme de l'argument i que s'hi trobin puntuacions altíssimes sobre la qualitat del text. Com tot això és molt particular, jo vaig a la meva i particularment penso que si no hagués llegit aquesta història no hauria passat res.

1. El Caballero Invisible, de Valerio Massimo Manfredi

Amb certa il·lusió escric una ressenya d'un llibre tres anys després de la darrera vegada... realment això seria un bon  parèntesi literari! Bé, el cas és que ni recordava la manera d'entrar al bloc, ni sabia com havien evolucionat els blocs, ni res de res. Re-inicio, doncs, les meves opinions literàries amb El Caballero Invisible de Valerio Massimo Manfredi. 

D'entrada val a dir que vaig comprar aquest llibret per només 1 euro al mercadet dels diumenges de la Part Alta, pensant més en el bon negoci que havia fet que no pas en el llibre en sí. Una història que vaig llegir en dos passeigs: un dia de mar i un altre de muntanya, ...i és que són només 90 pàgines de cavallers templaris i de viatges a través de les muntanyes ibèriques. Poca plana per a tanta història, però precisa en l'argument i ambiciosa en el misteri. Un final sorprenent, algunes mencions històriques a la nostra llengua catalana i una narració en primera persona que crea força complicitat amb el lector són els punts forts que en destacaria.
La primera lectura de l'estiu 2013 ha estat doncs una novel·la històrica de l'italià Manfredi en terres castellanes, amb personatges catalans, protagonistes occitans i amb final gallec a Santiago de Compostela!