401. Tears of the giraffe, d'Alexander McCall Smith

Segona part de The Nº1 Ladies' Detective Agency de l'autor mig africà i mig escocès Alexander McCall Smith que ens explica la nova vida de Precious Ramotswe, feliçment compromesa amb un home íntegre i bo de nom Mr. J. L. B. Matekoni. La primera decisió de la nova parella és òbvia, "on ens instal·lem?". No cal gaire debat entre ells per concloure que el nou habitatge de la detectiu a Zebra Drive serà el lloc escollit. Tota una declaració d'intencions que demostra des de bon començament que serà ella la qui tallarà el bacallà de la família. Estem davant d'un matrimoni que trenca els motlles de la tradició africana i que sembla que l'autor vol posar de model. La feina no apreta al despatx de la detectiu, fins que un bon dia arriba un cas extraordinari. Una dona blanca d'origen nord-americà presenta el seu cas: el seu fill va desaparèixer deu anys enrere, un noi "amb cor africà". Mentre tant la novel·la ens va mostrant també les bones virtuts i la categoria humana de qui ha de convertir-se en marit de la detectiu, en J.L.B. Matekoni.

Mma Ramotswe és un personatge absolutament entranyable. En tot moment actua amb la bondat de cor més sincera, ja sigui en l'àmbit familiar com en el laboral. Serveixi d'exemple dues situacions d'aquest segon títol de la sèrie:

- La secretària de l'agència s'il·lusiona amb un augment de categoria laboral i la Precious, per motivar-la i donar-li opcions a la seva vida, es menja l'orgull inicial i li ho permet. 

- El futur marit s'enreda i hostatja a casa seva dos infants d'un orfenat que visita sovint per a fer reparacions a la furgoneta que tenen. Els adopta sense consultar-ho amb la seva futura muller i tem que ella reaccioni abandonant-lo. Realment el que fa ella és reafirmar el seu compromís amb ell en senyal d'admiració.

Una sèrie de llibres realment extraordinària que t'enganxen per la senzillesa, la intel·ligència i sobretot per la dolçor emocional que s'escapa per tot arreu.

400. The hound of the Baskervilles, d'Arthur Conan Doyle

La lectura 400 del meu recull coincideix amb la primera que faig al Club de Lectura Virtual de la Biblioteca de Tarragona, que en el cas d'aquesta novel·la condueix la Margarida Aritzeta. 

He llegit The hound of the Baskervilles d'Arthur Conan Doyle en anglès, de manera que encara he aprofitat més l'oportunitat de treballar aquest títol protagonitzat pel conegut detectiu londinenc Sherlock Holmes. En aquesta ressenya no em ve gaire de gust fer una anàlisi acurada del llibre, sinó que més aviat m'agradaria donar una simple opinió. La novel·la té lloc a Devonshire a principis del segle XX, un lloc que ell mateix ja és un dels protagonistes de l'obra. L'ambient fred, feréstec i misteriós ajuda molt a crear un clima d'allò més adient pel desenvolupament dels fets. Un gos enorme apareix al vespre als aiguamolls i es carrega el pobre senyor de Baskerville, sembla ser que a conseqüència d'una antiga maledicció llegendària que persegueix aquest llinatge familiar. L'arribada de l'hereu des de Canadà provoca la contractació de Holmes per part del Dr. Mortimer, l'home que no vol que la història es repeteixi amb el nouvingut. 

En general m'ho he passat molt bé, he anat seguint el ritme que ens marcaven des de la biblioteca i he acabat ràpid perquè tenia moltes ganes de saber el desenllaç. Crec que m'ha agradat més el desenvolupament de l'argument que no pas el final, massa senzill per un cas pretesament molt complicat. Molt interessant també el paper de secundari de luxe del Doctor Watson, un home constantment humiliat pel Holmes, però que és un gran "portador de la llum que ens il·lumina" segons ens diu el detectiu. 

En definitiva, un títol i un autor de primera que m'ajuden a assolir les 400 ressenyes, una fita personal humil però que celebro amb joia literària.

395. The No. 1 Ladies' Detective Agency, d'Alexander McCall Smith

The No.1 Ladies' Detective Agency d'Alexander McCall Smith és un dels llibres mítics de la meva biblioteca. El vaig comprar a Anglaterra fa una pila d'anys i em va servir per començar la saga de la simpàtica investigadora privada Mma Precious Rammotse.
Ambientada en una actual Botswana, la detectiu es dedica a resoldre casos sorprenents i amb cert misteri dels seus convilatans. Per tal de fer-ho, la perspicaç africana ha de recórrer al seu enginy i capacitat personal, sent capaç de trobar qualsevol detall que l'ajudi a treure l'entrellat dels misteris. Durant la narració es va coneixent el dia a dia de la protagonista i descobrim força aspectes de la seva personalitat, passat familiar i vida quotidiana. Es tracta d'una lectura dolcíssima, atractiva en grau màxim i molt agradable.
Els casos es van succeint de forma relaxada a poc a poc, com si fossin petites historietes amb el referent de la detectiu. Es reivindica clarament la figura de la dona africana, exemple de supervivència i  element indispensable pel desenvolupament de la societat. El marc físic i geogràfic també és força atractiu, on el desert del Kalahari marca la frontera de l'Àfrica entranyable de Botswana amb la resta del continent. L'autor homenatja aquest petit país, el seu, demostrant que malgrat la seva joventut democràtica, es tracta d'un país valent i amb coratge per a desenvolupar-se amb èxit, no només econòmicament, sinó també socialment.
En definitiva, una lectura magnífica que seguirà durant tot l'estiu, ja que tinc fins a 11 títols d'aquesta sèrie. Em va molt bé per practicar l'anglès i agafar un hàbit de lectura en aquesta llengua.

289. The man from Beijing, de Henning Mankell

El millor dels llibres del Mankell és que sempre tinc ganes de llegir-los. Ja no sé quants n'he llegit en els darrers anys, he perdut el compte. No obstant avui he vist que tinc 14 exemplars i em sona que màxim em falten un parell. No obstant, no recordo gaire els primers capítols de la sèrie del Wallander i potser torno a començar tranquil·lament. De moment he enllestit The man from Beijing i la veritat és que no m'ha agradat massa. D'un assassinat brutal al nord de Suècia passem a la recerca d'un sospitós, no tant sospitós, xinès de Beijing. M'ha semblat més una trama política que no pas una novel·la negra, on l'autor ha volgut posar de manifest el nou poder emergent del gegant asiàtic. El cas és que l'assassinat múltiple passa a un segon pla que ens duu a conèixer la realitat del poble xinès i a les seves noves polítiques d'expansió econòmica per Àfrica. De Suècia a Xina i de Xina a Àfrica. La història gira "una mica" al voltant d'una jutgessa sueca que investiga pel seu compte la barbàrie ocorreguda al nord del seu país. Casualment descobreix una pista que la policia local no té intenció de seguir i és així com ella es troba investigant pel seu compte. Un casual viatge a Xina la portarà a conèixer l'hermetisme d'un país que fa i desfà en l'ordre mundial, però amb aquella sensació de "jo mai he trencat un plat". Sincerament he trobat a faltar el Mankell de perfil més psicològic i he trobat el més reivindicatiu (aquell de Daniel o Tea-bag). Per altra banda el llibre és una mica un compendi de diferents històries, entrelligades entre elles, això sí, però sense un fil conductor que t'atrapi. Bé, una bona lectura, llarga (550 pàgines en anglès) i força interessant per a aquests dies de calor.

286. Camille, de Pierre Lemaitre

Arriba un moment que les novel·les de Lemaitre s'acaben semblant entre elles a causa del girs inesperats que ja no són tan inesperats. Vas llegint  Camille de Pierre Lemaitre pensant que seguint la lògica habitual, aquest cop la víctima ha de ser el mateix Camille. Per tant, arribes a la meitat de la novel·la amb les expectatives ben altes i les hipòtesis al peu del canó. 

En un atracament amb molta violència a una joieria de París una dona (la parella de l'investigador) és brutalment colpejada, fins pràcticament matar-la. En Camille fa tots els possibles per portar el cas ell en persona, malgrat la sorpresa que això causa a la Prefectura, ja que el comandant pertany a homicidis i no a robatoris. Un home intenta matar la supervivent en l'hospital on es recupera miraculosament de l'assalt. El sospitós de tot plegat és un antic delinqüent amb molts precedents policials i que sembla que ha tornat fort. Camille es salta tots els procediments policials per tal d'atrapar el lladre i assaltant de la seva promesa. La particular manera de fer i la situació personal i psicològica del comandant marcaran de ple la seva actuació. 

La novel·la està dividida en tres parts, una per cada dia que transcorre en el desenvolupament dels esdeveniments. I... a partir d'aquí ja no es pot dir res més, perquè en les novel·les d'en Lemaitre és molt fàcil caure en el parany de l'espoilerisme. He llegit aquest exemplar de l'autor francès en anglès i reflexionat en català. Un llibre magnífic que posa l'autor francès al capdamunt dels meus preferits en aquest moment. 

280. Scorpia Rising, d'Anthony Horowitz

Scorpia Rising d'Anthony Horowitz és el novè títol de la saga Alex Rider que fa més de 10 anys que llegeixo. Tot va començar molt temps enrere quan vaig buscar a Londres un llibre juvenil que m'ajudés a llegir en anglès i estigués prou divertit. Vaig descobrir aquest autor i fins avui he anat llegit periòdicament algun dels títols que s'anaven publicant. En motiu del meu viatge a UK de la setmana passada vaig trobar els tres darrers exemplars pendents i de seguida em vaig posar per feina. Sóc molt feliç alimentant el nen que porto dins, així que m'agrada molt gaudir de les aventures del súper espia adolescent.

En aquest cas l'Alex es veu embolicat en una trama orquestrada per l'organització d'ultra dolents Scorpia que pretén desestabilitzar les relacions entre el Regne Unit i els Estats Units. En una trama enrevessada, però fàcil de seguir, l'Alex acaba lluitant frec a frec amb el seu doble, el qual intenta carregar-se la Secretària d'Estat nord-americana. Un merder inexplicable, però lleuger i sense més pretensions que la de distreure al personal. Acció estival trepidant i en anglès que m'han fet passar una estona d'allò més entretinguda i que necessito per a desconnectar de llibres més complexos. Un cop acabat t'adones que per llegir això millor mires una pel·lícula d'acció i vas que xutes, però més de 400 pàgines en anglès són un plus que em motiva i que suma actius en el meu diccionari mental de la llengua anglesa. Podria dir que oci i aprenentatge es donen de la mà en un llibre bastant fluixet, però que fa la feina que se li demana. 

279. Eleven minutes, de Paulo Coelho

Necessitava llegir en anglès i mai saps per on et sortirà en Coelho. De vegades en alguns dels seus llibres he trobat bons consells de vida i altres cops més aviat em podria haver estalviat el temps. Basant-nos en l'objectiu principal (el de llegir en anglès) estic francament content. Des del punt de vista literari la cosa ha començat bé, però finalment no he aguantat més.

La idea és interessant i ens porta a l'arrel de les causes de la prostitució. Una noia brasilera arriba a Suïssa, esdevé una prostituta intel·lectual (això sí) i comença a analitzar l'essència de la seva professió. Fins a la meitat del llibre he tret un bon profit pedagògic, ja que jo realment no he arribat tan lluny sobre l'estudi d'aquest mercadeig sexual. A partir de la meitat del llibre he començat a pensar amb en Jordi Folck i sobre la crítica brutal, sincera, destructiva que amb tota la raó del món faria d'aquest rotllo sumaríssim que es diu Eleven Minutes. La vida d'una prostituta que reflexiona sobre l'amor, el sexe, el dolor, la misèria, l'ànima, el cos t'acaba esgotant de tal manera que m'he aferrat a les pàgines per tal de no llençar el llibre al contenidor blau (i un llibre no s'ha de llençar mai). No nego que endolcir la prostitució té el seu què, ja que la protagonista es fa estimar, però no deixa de ser un negoci difícil d'assumir venut amb aquests tons tan simpàtics. La noia pateix, però Coelho la fa patir "amb amor". Sort que troba una mena de príncep blau que li explica que això de "patir" no és tan saludable, però ...tela telita el tema... Bé, deixo el llibre sense acabar, estranyíssim en mi. Ho deixo a la pàgina 260, quan faltaven menys de 30. M'és absolutament igual com acaba, bé o malament, m'és indiferent. Faré un final obert i decideixo que acaba bé. Total, porto diverses hores d'anàlisi de les relacions sexuals amb estranys i penso que he arribat a tenir prou informació sobre el tema. He llegit en anglès oi? Doncs ja està bé!

277. The eye of the needle, de Ken Follett

Fa 15 anys vaig llegir The eye of the needle de Ken Follett. Aquesta setmana ho he tornat a fer perquè m'ha vingut de gust, malgrat la quantitat de llibres pendents en cartera. M'ha fet il·lusió tornar-hi. Vaig estar un temps llegint aquest autor per no perdre l'anglès, una tasca d'allò més complicada a causa de la feina d'aquella època a la fàbrica. Crec que vaig arribar a llegir més de 10 títols diferents. Ara estem a les portes d'un nou viatge a Anglaterra i em venia de gust recuperar una lectura de les que fan afició. 

A part dels grans best-sellers d'en Follett, l'autor galès disposa d'un bon nombre de títols de novel·les d'espionatge o emmarcats en la II Guerra Mundial. En aquest cas un espia alemany en territori britànic intenta arribar al nord d'Escòcia per tal d'embarcar en un submarí alemany. Recordo perfectament haver après la paraula rendezvous. Amb ell porta un dels secrets més importants del moment, les fotografies d'una falsa base militar nord-americana al sud d'Anglaterra que faria pressuposar un desembarcament a Normandia. Arribar o no al punt de fugida podria fer canviar les estratègies militars dels dos bàndols i el desenllaç de la guerra. Una història trepidant, carregada d'acció i molt útil per a distreure's en setmanes pre-estiuenques de primeres calors. El més important de tot ha estat la pràctica intensa de l'anglès, ja que porto al voltant de 1.000 pàgines en el còmput dels darrers dos llibres. L'anècdota és que el meu company José Vicente em va comentar que existeix la pel·lícula i que era molt bona. Curiós.

275. The Pyramid, de Henning Mankell

Sembla ser que després de publicar les 8 entregues de l'inspector Kurt Wallander, en Henning Mankell va escriure una preqüela. Així doncs, després d'alguns anys d'haver llegit totes aquestes novel·les he pogut tornar als inicis de la sèrie. Ha estat una experiència interessant, ja que he recordat al pobre inspector de l'actualitat i he descobert els motius de la seva complicada vida. Una vida marcada per la fatalitat dels esdeveniments, un divorci que fa mal emocional, relacions complicades amb el seu pare i amb la seva filla i una sèrie interminable d'exemples de la crueltat de la natura humana.No m'estranya que l'home acabés bevent whisky com si fos aigua i més sol que un mussol. 

A part de tot això aquest llibre és un compendi dels primers cinc casos de l'inspector, des de ben entrada la seva joventut fins al moment inicial de la primera novel·la de la sèrie, Faceless killers. 

He de reconèixer que en Mankell m'agrada, però trobo a faltar un punt de color a la seva vida, tot sigui dit. Inicia el seu recorregut vital amb a penes 20 anys i amb la investigació d'un possible suïcidi, el del seu veí. De seguida l'ansietat per resoldre els casos l'anirà apartant dels seus éssers estimats i l'individualisme i l'obsessió podran amb un home de natura noble, però amargant. Els primers casos acaben de forma nefasta i les perspectives de futur no són fàcils. El relat The Pyramid podria funcionar com una novel·la independent, ja que arriba a les 200 pàgines i té una ànima pròpia. Wallander ha d'investigar un estrany accident d'avió que s'esdevé prop de la frontera. 

Destaco la lectura del text en anglès i les hores que he necessitat. 

Així dóna gust practicar una llengua i per aquest aspecte li dec molt al bon d'en Mankell.

I ja no tinc més ganes d'escriure sobre aquest llibre, encara que m'agradaria retornar a llegir la sèrie sencera. Em recorda aquells temps perduts en torns de nit allà a la fàbrica...

194. The Redbreast, de Jo Nesbo

Diversos factors han intervingut en la meva vida aquesta setmana que han retardat la finalització de les lectures que portava. Primerament val a dir que The Redbreast de Jo Nesbo és una peça de caça major de més de 600 pàgines que he llegit en anglès. Per altra banda, al mateix temps estic compartint temps de lectures amb un Clive Cussler de també 500 pàgines. La cirereta del pastís que m'ha impedit la lectura sense fre d'aquests llibres ha estat la visualització de la sèrie televisiva The line of duty, de la qual he vist tres temporades en una setmana. 

Probablement aquesta sèrie ha influït negativament en la meva opinió sobre la novel·la del Nesbo. The line of duty és tan espectacular que em costava trobar el gust a la història del noruec. Aquests dies he anat a dormir intentant posar les peces del trencaclosques dels episodis de la sèrie i no m'he trobat massa atrapat amb el llibre. L'inspector Harry Hole investiga la compra d'un súper fusell automàtic del mercat negre que òbviament acabarà matant a algú. La trama està súper ben construïda i realment la novel·la està molt ben feta. Durant tota la novel·la l'autor ens convida a seguir dues històries paral·leles que acabaran confluint, una al front est de la Segona Guerra Mundial i una a principis del 2000. Les connexions dels neo-nazis noruecs de l'actualitat amb el crim organitzat i policies corruptes són clau per entendre els secrets de l'argument. En Hole va fent la seva investigació amb l'estil que el caracteritza, amb aquella anarquia tan gastada dels detectius alcohòlics traumatitzats. De fet, menys Hercules Poirot tots els detectius moderns semblen extrets del mateix motlle. Bé, l'antiheroi descobreix la veritat, salva la humanitat i la seva vida de perdedor continuarà amb la paradoxa de ser el millor en el seu ofici.

191. The spy who came in from the cold, de John le Carré

M'agradaria poder dir que a partir d'ara em llegiré totes les novel·les d'espionatge que tinc (que són moltes), però això és impossible, perquè tinc tantíssims llibres pendents que necessitaria unes quantes vides de propina. El fet de voler llegir en anglès m'ha fet destriar per la biblioteca de casa tot el que pugui trobar, encara que sigui per a re-llegir. En principi The spy who came in from the cold, de John le Carré, es tractava d'una re-lectura, però per variar, no em recordava de res. Per tant, tinc les sensacions pròpies de sorpresa i admiració davant d'una de les millors obres d'espionatge de la història. Ho dic després d'haver llegit una bona pila d'aquests llibres, molts d'ells del mateix le Carré. Encara recordo una antiga conversa amb l'Antoni on vam arribar a la conclusió que ja n'hi havia prou de llegir aquest individu. Suposo que la fama de l'escriptor britànic devia començar amb aquesta novel·la espectacular emmarcada en la guerra freda i amb el mur de Berlín com a teló de fons. Els britànics porten diversos agents dobles perduts i decideixen entrar en acció. Per això utilitzen en Leamas, un gat vell dur de pelar. Leamas arriba a l'Alemanya de l'Est i inicia el seu rocambolesc joc de veritats i mentides. Res més es pot dir. Tot és una partida d'escacs on cada moviment té la seva raó de ser. Una trama intel·ligent, potser una mica lenta a efectes estilístics, però que et transporten realment a la guerra freda. Molt, però que molt recomanable.

188. Chase, de Dean Koontz

Chase de Dean Koontz va ser el primer llibre d'aquest autor que vaig comprar i llegir. També es tracta d'un dels primers llibres que va escriure aquest home tan prolífic. Va ser a Greenwich (Londres) deu fer uns nou anys, probablement a finals de juliol. Recordo entrar en una llibreria de segona mà, comprar-lo per dues lliures i començar a llegir-lo al primer pub. El llibre em va encantar i va determinar que aniria seguint aquest autor nord-americà tan desconegut per a mi fins al moment. La gràcia de les històries d'en Koontz radica en el concepte més psicològic de les diferents situacions presentades. M'agrada també la senzillesa de les trames i alhora el toc d'originalitat present. En aquest cas hem de viatjar en el temps i aterrar als Estats Units a principis dels 70. El protagonista és un jove veterà del Vietnam que pateix la síndrome post-bèl·lica (o com es digui) i retorna a la societat urbanita després del seu pas per la selva. La culpa el persegueix, i més encara quan és rebut com un heroi al seu poble. Mentre va recuperant-se del seu contratemps emocional, en Chase és testimoni d'un assassinat. L'assassí s'escapoleix i converteix el veterà en la nova víctima. El perseguidor esdevé perseguit i així anem fent. Una història entretinguda que he volgut recuperar aquest estiu de noves i velles sensacions. Quan miro la meva biblioteca i penso en tot el que he llegit en la meva vida em sap greu no haver començat abans a fer aquest recull. Però bé, en tot cas re-llegir també és tota una aventura i un apunt de nostàlgia sempre necessari, ja que darrera cada llibre llegit segur que hi ha un record!

186. The Witch of Portobello, de Paulo Coelho

Una nova lectura en anglès del ja clàssic Paulo Coelho, aquest cop The Witch of Portobello. Just fa un any, per aquestes dates enllestia Veronika decides to die i ara m'he animat amb aquest altre títol.
La lectura ha començat molt bé, molt dinàmica i molt dolça. A partir d'un personatge principal, Athena, la resta de convidats a la seva vida van narrant la seva relació amb ella. Una tècnica narrativa molt interessant que treballa molt els personatges secundaris, ja que és a partir d'ells que vas coneixent el tarannà i la força personal de la noia. La primera part de la novel·la ens explica com Athena viu a Londres en la llar d'una família libanesa refugiada a la capital britànica. La noia descobreix que no és filla biològica dels seus pares, sinó que va ser adoptada en un orfenat romanès. Athena recupera els seus orígens i inicia un viatge físic i espiritual. Mitjançant la dansa assoleix un nivell de desconnexió de l'ànima que l'ajuda a conformar el seu nou renaixement.
Cap a mitjans del llibre el tema màgic i esotèric pren més rellevància i jo començo a perdre'm una mica (hi ha hagut moments que ni em trobava). De nou la meva racionalitat s'imposa categòricament i, encara que sóc molt empàtic envers els seus pensaments i vivències, no comparteixo massa el camí que pren la història. Haig de reconèixer que tanta màgia, esoterisme i viatges astrals em fan perdre el sentit de la realitat. Fins aquí he gaudit molt de la lectura, però a partir de la meitat de la novel·la ha entrat en Coelho en estat pur, el mestre espiritual. Es veu que la primera part està inspirada en fets reals i la segona ja és collita pròpia de l'escriptor. Tot gira entorn de la feminitat de Déu encarnat en la figura d'Athena. La demostració pública de la seva existència té unes conseqüències fatals que demostren que la nostra societat no està encara preparada per mostrar la cara femenina de la divinitat. La veritat és que no podia aguantar els darrers capítols, que he trobat tan allunyats de mi que he patit per poder acabar el llibre. El llibre val molt la pena perquè el personatge principal té un potencial enorme i esdevé un gran referent femení. Per part meva, he acabat esgotat. Prefereixo altres novel·les del mateix autor.

184. The good guy, de Dean Koontz

The good guy de Dean Koontz és una lectura espectacular en anglès que he gaudit en un temps rècord perquè estava súper enganxat. Haig de reconèixer que el primer llibre que vaig llegir d'aquest home no em va atrapar gens, però poc a poc he anat agafant el tranquillo i ara ja espero el següent. En aquesta novel·la el protagonista és un "bon noi" que mentre es pren una cervesa en un bar es troba accidentalment en un estrany embolic. Un home li dóna un sobre amb deu mil dòlars i una fotografia on apareix una noia. Resulta que aquest l'ha confós amb un assassí a sou que arriba posteriorment quan el primer ja ha marxat. El "good guy" s'ho pren con un tema personal, decideix prendre partit i es dedica a avisar i defensar la noia. L'assassí iniciarà una persecució en tota regla subestimant en tot moment el potencial del protector de la noia i demostrant que farà qualsevol cosa per fer la feina encomanada. L'acció és trepidant i les emocions es disparen en tot moment. Un lectura estival fresca, simple, sense cap tipus de pretensió i apropiada per desconnectar de temes massa acadèmics. Evidentment et vas imaginant la trama com si d'una pel·lícula nord-americana es tractés i on pots veure tots els ingredients habituals. Recomanable per passar una bona estona i per seguir practicant anglès. 

180. Black coffee, d'Agatha Christie

Molt bona lectura en anglès de la reina del misteri. Aquest cop Hercule Poirot ha d'investigar l'assassinat d'un científic que ha mort enverinat després de prendre's un cafè ben carregadet. El verí l'ha matat tot just davant de tots els protagonistes i en el precís moment en que el detectiu belga entrava per la porta de la típica mansió britànica. A partir d'aquí, i com és habitual en les novel·les de l'escriptora anglesa, els personatges van desfilant mentre presenten les seves candidatures a innocent o culpable. El majordom, el secretari, la germana, la mare, la neboda, la jove o un misteriós personatge anomenat Dr. Carelli són els sospitosos de la història. El capità Hastings fa la seva necessària tasca de contrapunt simpàtic de l'enginyòs i visionari Hercule Poirot. De quan en quan va bé llegir algun d'aquests llibres de l'Agatha Christie, ja que segueixo pensant que tenen una vigència absoluta. Resulta molt interessant comprovar que la deducció i la perspicàcia com a mètode d'investigació sempre són un actiu a tenir en compte, i més encara en la nostra societat carregada de suports tecnològics. Les novel·les de la reina del misteri semblen innocents avui en dia, però no s'han de subestimar gens, ja que no tenen res a envejar al material que llegim en l'actualitat. 

178. The snowman, de Jo Nesbo

The snowman de Jo Nesbo ha estat el primer pes pesant d'aquest estiu 2018, amb més de 500 pàgines en anglès que han costat el seu esforç. Dels cinc llibres que he llegit aquests primers quinze dies de juliol, aquest ha estat en el que més temps ha calgut invertir. Un cop més m'he endinsat en l'atmosfera Nesbo i en una investigació dirigida pel prototípic inspector Harry Hole. De nou un serial killer va deixant les seves petjades en el marc del fred nòrdic, entre Oslo i Bergen. Aquest cop es tracta de crims en els quals el misteriós Snowman deixa un obsequi de comiat al costat de les víctimes: un ninot de neu per mort. Un nen és testimoni de l'adulteri de la seva mare i com manen els cànons de la biologia (novel·lística i negra), el nen creix traumatitzat per tota la vida. Les víctimes del nen vints anys després seran mares amb fills, els pares dels quals no serien la parella actual de la mare. És el que té ser un assassí potencial i que la vida et provoqui... Els crims, com sempre per aquests nòrdics, són escabrosos i certament salvatges. El cas és que en Hole haurà d'anar seguint el recorregut que l'espaviladíssim assassí va marcant com si d'un joc es tractés. Ha estat una bona lectura, encara que aquest cop he pillat de seguida qui era el psicòpata. Això m'ha ajudat molt, ja que sospitar d'un dels personatges des del principi ajuda a entendre millor la resta de la trama. Bé, una nova novel·la d'en Nesbo i anar sumant llibres d'aquest autor i de literatura escandinava en general. 

137. A woman of no importance, d'Oscar Wilde

Acaba la temporada de lectura del 2017 amb 53 llibres llegits i amb grans perspectives pel proper 2018. El darrer exemplar ha estat A woman of no importance, una altra obra de teatre de l'irlandès Oscar Wilde. Evidentment es tracta d'una re-lectura, però aquests dies s'acabava l'any i he volgut esprintar una mica per tal d'assolir una xifra digna de lectures. Pel 2018 ja tinc previstos grans volums i re-lectures fascinants de gent com Mann, Shakespeare, Follett o Forsyth. Pel que fa a aquesta història val a dir que l'autor decapita satíricament la societat aristocràtica anglesa de tal manera que entenc que acabés tenint més enemics que amics. Fins i tot em sembla estrany que tractant-se d'una de les primeres obres de l'autor en Wilde fos tan valent de presentar-la públicament. El retrat que es fa de l'alta societat anglesa és tan satíric i burlesc que fins i tot sembla insultant. La superficialitat de l'aristocràcia britànica queda en tan evidència que sorprèn. Només es salva "la dona sense importància" que desprèn els valors més humans i que posa cadascú la seu lloc. La hipocresia i la mentida de la classe alta de la societat es posen de manifest i demostren un fet que encara avui es pot constatar: les normes estan bé pels altres, però no per nosaltres, que fem els que ens dona la gana. Bé, fins aquí el curs literari 2017, bon any, bon vent i barca nova.

135. The importance of being Earnest, d'Oscar Wilde

Quan tants anys enrere vaig començar a tenir una biblioteca amb cara i ulls no podia faltar l'estanteria dedicada a Oscar Wilde. Formava part d'un espai dedicat als autors preferits i que no havia rellegit en cap moment en els anys posteriors. El fet és que acabo el 2017 tenint instal·lada la nova biblioteca personal i m'han vingut ganes de tornar a llegir antics clàssics. The importance of being Earnest, d'Oscar Wilde em sona d'haver-lo llegit fa tot just uns 17 o 18 anys, probablement a la fàbrica on treballava, allà amagat entre canonades i camions cisterna. Ara mateix no em sonava com anava la història, però segur que en el passat vaig gaudir de la seva lectura tant com ho he fet ara. Aquesta breu obra de teatre és brillant, absolutament entretinguda, divertida, irònica i amb un anglès ben fàcil per poder-lo seguir sense dificultat. Els personatges són encantadors, realment l'essència de la literatura de Wilde. Les ironies quasi que superen en quantitat les simple frases de la narració, on s'inclou la celebèrrima sentència All women become like their mothers. That is their tragedy. No man does. That’s his. Es tracta d'una comèdia romàntica emmarcada al Londres de finals del segle XIX on s'ironitza sobre la natura del matrimoni, de les convencions socials i de la hipocresia general de l'aristocràcia. En Wilde fa retrats ben simpàtics d'aquests personatges que fan que l'estil sigui dinàmic, senzill de seguir i que realment et sedueixi amb facilitat. He rigut mentre llegia, un fet extraordinari si tenim en compte que l'autor va escriure aquesta obra fa més de 100 anys. Hi ha genis que haurien de ser de lectura obligatòria pels segles del segles i l'Oscar Wilde és un dels millors.

133. Life expectancy, de Dean Koontz

Aquests han estat uns magnífics dies de Nadal que m'han permès fer un esprint literari de primer nivell. Després dels festivals de l'escola i d'acabar amb la feinada pròpia de final del primer trimestre, vaig començar a audio llegir el Life expectancy, de Dean Koontz. Més de 500 pàgines en anglès que he devorat en una sola setmana, tot  compartint el temps amb el London del Rutherfurd, i que també acabaré en breu. Pel que fa al llibre del Koontz, val a dir, que m'ha encantat. Ha estat una veritable sorpresa i un autèntic divertiment seguir la vida (més aviat el destí) del protagonista d'aquest llibre. Neix un nen i amb ell una profecia que inclou les cinc dates més terribles de la seva vida. La història que s'esdevé a continuació és la del seguiment de la seva predestinació, els perills predefinits que marcaran la seva vida. Uns personatges absolutament entranyables i un estil ideal fan d'aquest text un passa-pàgines apassionant. En Jimmy Tock és un protagonista meravellós, completament "normal", carregat d'una bonhomia absoluta que atrapa al lector des de la primera pàgina. El dia del seu naixement porta sota el braç les cinc dates que obren tot el misteri del seu esdevenidor, les quals fan que personatges i lectors visquin el futur amb "expectatives" diverses. El mateix autor fa un interessant joc de paraules entre "l'esperança i les expectatives de la vida", deixant clar que cal tenir moltes expectatives per tal de poder assolir el màxim d'objectius vitals. En definitiva, un llibre espectacular on l'amor surt victoriós i derrota clarament al mal. Recordant una mica els altres llibres del mateix autor, penso que aquest ha estat el que més m'ha agradat. 

131. Green Hills of Africa, by Ernest Hemingway

He tingut l'ocasió de llegir i escoltar mitjançant l'audiobook del youtube el Green Hills of Africa de l'escriptor nord-americà Ernest Hemingway. Es tracta d'un llibre de no ficció amb personatges reals, on el principal protagonista és el mateix autor, la seva dona i un bon amic. Els tres es troben de safari per Tanzània amb l'objectiu únic de caçar. En primer lloc m'agradaria aclarir que he trobat que l'estil literari i la qualitat del text són extraordinaris, realment a l'alçada d'un súper escriptor com en Hemingway.  La narració dels fets propis d'un safari i la descripció dels ambients que el caracteritzen són tan llunyans del meu tarannà personal que he arribat a sentir autèntic menyspreu per la novel·la. He trobat que la personalitat de l'autor resulta bastant desagradable: un home obsessionat pels trofeus, per l'enveja, amb un concepte de la moralitat humana bastant allunyat del meu. Les sensacions que viuen els caçadors, totalment respectables, em provoquen autèntica repulsió. Detesto aquest afany per matar animals i les excuses que el mateix autor arriba a fer em semblen grolleres i repugnants. La caça en un safari l'he viscuda com la viu el mateix autor, com un repte personal inexplicable de carregar-se éssers vius. L'autor/protagonista fins i tot arriba a insultar les víctimes innocents, fent-ne una mena d'exercici intrèpid de valentia i honor. No entenc el concepte de la caça i no he entès la satisfacció extrema amb la que es viu el fet de cobrar una peça. Curiosament l'autor viu un remordiment ben curiós en el moment en què deixa ferida una peça, un fet que l'arriba a causar una culpabilitat encara més estranya: matar és normal, ferir és una salvatjada. No obstant l'argument, el llibre és literàriament molt bo.