191. The spy who came in from the cold, de John le Carré

M'agradaria poder dir que a partir d'ara em llegiré totes les novel·les d'espionatge que tinc (que són moltes), però això és impossible, perquè tinc tantíssims llibres pendents que necessitaria unes quantes vides de propina. El fet de voler llegir en anglès m'ha fet destriar per la biblioteca de casa tot el que pugui trobar, encara que sigui per a re-llegir. En principi The spy who came in from the cold, de John le Carré, es tractava d'una re-lectura, però per variar, no em recordava de res. Per tant, tinc les sensacions pròpies de sorpresa i admiració davant d'una de les millors obres d'espionatge de la història. Ho dic després d'haver llegit una bona pila d'aquests llibres, molts d'ells del mateix le Carré. Encara recordo una antiga conversa amb l'Antoni on vam arribar a la conclusió que ja n'hi havia prou de llegir aquest individu. Suposo que la fama de l'escriptor britànic devia començar amb aquesta novel·la espectacular emmarcada en la guerra freda i amb el mur de Berlín com a teló de fons. Els britànics porten diversos agents dobles perduts i decideixen entrar en acció. Per això utilitzen en Leamas, un gat vell dur de pelar. Leamas arriba a l'Alemanya de l'Est i inicia el seu rocambolesc joc de veritats i mentides. Res més es pot dir. Tot és una partida d'escacs on cada moviment té la seva raó de ser. Una trama intel·ligent, potser una mica lenta a efectes estilístics, però que et transporten realment a la guerra freda. Molt, però que molt recomanable.

10. Una verdad delicada, de John le Carré

Reconec que llegir John le Carré en castellà és com llegir Pérez Reverte en francès, però bé, vaig aconseguir aquest exemplar molt econòmic i vaig decidir tirar pel dret. Ja fa força dies que vaig acabar Una Verdad Delicada, el qual va acompanyar-me durant les meves caminates d'estiu per aquests camins de Déu. Ha coincidit que aquesta setmana hem anat al cinema a veure El hombre más buscado, la versió cinematogrpàfica de The Most Wanted Man, un altre llibre d'en Le Carré i que també tinc a mitges, a l'igual que mitja dotzena més. De vegades penso que seria bo anar acabant tot allò que un comença, a l'estil de "¡Acaba lo que has empezado!" i alleugerir una mica la tauleta de nit carregada de volums a mitges.

El cas és que Una Verdad Delicada és més que un llibre, és un exercici de reflexió moral que em va deixar trastocat i que va en l'estil del Le Carré ètic. La lectura se'm va fer pesada al començament, ja que col.locar totes les peces al tauler era un exercici de precisió lent i metòdic. Els personatges em semblaven arquetips correctes que havien de desenvolupar el seu paper en aquest sistema. Cadascú en el seu rol, professionals dels seus àmbit i executant ordres sense pensar en res més. El problema sorgeix quan sorgeix l'ètica, el preguntar-se si el que fem està ben fet. La conseqüència difereix segons l'individu i el seu concepte moral, car no tothom té els principis ètics en la mateixa alçada. De fet, estem parlant d'una novel.la, però com dic, em va resultar més un exercici de reflexió. No crec que es pugui fer una gran pel.lícula d'aquesta història, com s'ha fet amb The Most Wanted Man, el públic potser podríem trobar-la poc dinàmica.