392. La princesa de Jade, de Coia Valls

La princesa de Jade de Coia Valls és el gran primer llibre d'aquesta escriptora. Descriu la crònica d'un viatge des de Constantinoble fins a l'actualment molt popular Wuhan a la recerca d'un important misteri. Emmarcat a mitjans del segle VI dC, una expedició formada per un grup divers de membres (mercaders, soldats, teixidors, monjos nestorians), reben l'encàrrec de l'emperador Justinià d'anar a la Xina i descobrir el secret de la seda. Aquest ho fa per seguir les darreres voluntats de la seva moribunda esposa Teodora, un dels pesos pesants de la primera part de la novel·la, i per trencar les exigències econòmiques imposades pels perses en les transaccions comercials.

Escrita en primera persona d'indicatiu (m'ha costat molt superar la sensació que llegia una notícia o un telegrama), l'argument gira al voltant de les vicissituds, perills i aventures que viuen el grup d'expedicionaris. Poc a poc el viatge esdevé un d'aquells viatges interiors de retrobament amb un mateix que avancen cap al desconegut. M'agrada mot aquest concepte del doble viatge com a metàfora de la vida. Haver de desprendre'ns de càrregues supèrflues i anar renunciant a allò que ens impedeix canviar és un bon consell en el difícil periple que és el nostre dia a dia. Es tracta de treure llast amb coses materials, problemes que ens angoixen i persones més o menys tòxiques que ens envolten. També m'ha agradat molt la idea del camí del nostre viatge, el qual si el mires enrere el veus petit, minúscul i com va desapareixent. El camí que va quedant són els records i jo afegiria que fins i tot, la nostàlgia. Un altre tema a destacar és la magnífica descripció dels indrets recorreguts, ciutats i accidents geogràfics que es van trobant pel camí. Aquí hi ha una gran tasca d'investigació i documentació que s'ha de valorar detingudament. Té molt de mèrit centrar una història tan remota en l'espai i en el temps com aquesta, on trobem episodis tan exòtics com escenes quotidianes de famílies kirguís.

333. La Cuinera, de Coia Valls

Començo la meva opinió tirant potser de blasfèmia literària (espero que si algun dia la Coia Valls llegeix això em perdoni): aquest llibre m'ha recordat molt algun dels llibres de la Isabel Allende, on el personatge principal és una noia jove que ha d'obrir-se camí en una època i en una societat molt adverses. Per tant, dona jove emprenedora que ha de lluitar contra els privilegis d'una societat estructurada per classes i on el seu paper es resumeix a un rol merament secundari i testimonial. Constança arriba a Barcelona procedent de Lima a finals del segle XVIII i es troba en una mena de "ciutat en construcció", on les dificultats polítiques i les diferències socials estan a l'ordre del dia. Constança coneix gent i ambients diversos, des de l'alta societat fins als barris més baixos i denigrants de la ciutat. Allà conviurà amb nobles d'alt llinatge i amb humils i coratjosos joves revolucionaris. Poc a poc la noia va superant els obstacles que es va trobant a la vida i serà mitjançant el seu talent més preuat: la cuina, que s'anirà fent un nom i la seva vida quedarà lligada per sempre més a aquest do. D'aquesta manera pot fer-se a ella mateixa i determinar amb el seu caràcter els designis del seu propi destí. Valenta i coratjosa, coneixedora de les seves armes, utilitzarà fins i tot la seducció (sense massa pudor ni escrúpols), per assolir les fites marcades. En definitiva crec que és una novel·la magnífica en el marc i en l'ambientació, però que no m'ha atrapat amb aquella contundència que a priori m'havia pensat. Potser perquè m'ha recordat massa a alguna de les novel·les de l'escriptora xilena que he mencionat abans. Em plau enormement haver trobat aquest estil de novel·la en català i escrita per una de les nostres i estic força satisfet de la seva lectura.