376. Els 155 manaments, de Moisés Peñalver

Els 155 manaments de Moisés Peñalver és un llibre que ja vaig ressenyar quan aquest encara no existia com a tal. Va ser quan em vaig proposar llegir tots els autors que conformaven els Assassins del Camp de forma individual. En aquell moment vaig pensar que els articles publicats cada dia al Més Tarragona formaven un tot homogeni. Allò era un embrió de llibre! 

No obstant, ara m'adono que aquest cop he fet una lectura del tot diferent a les anteriors. Habitualment llegeixo els articles del Moisés en moments "complexos", com són els següents:

- Quan la Juny em porta el diari a la fila de l'entrada de l'escola i llegeixo l'article en els 20 segons que tenim per pujar les escales,

- Quan quedo amb la dona per fer un cafè després de treballar i vaig llegint entre línies mentre ella em parla i jo dissimulo,

- Caminant direcció a l'escola amb l'exemplar voleiant-me a les mans, vigilant cotxes i saludant nens,

- Treballant a les xarxes de l'escola a la Sala de profes rodejat de companys que observen com estic al facebook,

- Quan passejo la gossa, trec un paper per recollir la tova recent feta, descobreixo la cara del Moisés al paper i aprofito per llegir l'article...

Així doncs, aquest llibre dignifica totalment la lectura dels manaments i permet assaborir com es mereix la ploma enginyosa i la subtil ironia del Mestre Peñalver. Realment pots pair cada missatge, cada porció de la màgia dels relats fent la correcta digestió del producte sense estrés innecessari. És indubtable que l'estil lleuger, dinàmic, simpàtic i proper dels diferents textos, tots deliciosament salpebrats per la finíssima i intel·ligent ironia de l'autor, complau al lector en gust i en necessitat. Sí, considero que en un moment conjuntural con aquest, la lectura dels manaments són una necessitat. Fart de males notícies i humor de dubtós gust, caspós, irrespectuós i de vulgaritat màxima, en Moisés fa humor del que m'agrada i com m'agrada, ...l'envejable sentit de l'humor anglès que de vegades trobo que es practica poc. 

Moisés Peñalver fa aquell humor entre lletres (intellectus) que concentrat en un breu relat et proporciona una dosi precisa i preciosa de dopamina.

Ara se m'obre un estrany dilema: prestar el llibre o recomanar-lo als meus amics i que se'l comprin. No obstant, tinc la sort de tenir amics que traspuen sensibilitat literària i ben segur que voldran un exemplar propi. Més que res perquè a tots ens farà molta il·lusió trobar-nos un dia amb l'autor en algun lloc mític de la ciutat, parlar-ne i prendre a casa un exemplar particular signat. 

(Perquè endur-te a casa 155 manaments de la taula de la llei signada per un personatge bíblic d'aquesta magnitud no té preu)

Per cert, que el llibre sigui boníssim és un fet constatable per qualsevol lector. El fet que el meu nom i la meva persona apareguin en un manament no rebaixa la qualitat del compendi, ni farà que es venguin més o menys exemplars. El que sí fa és omplir-me d'orgull i provocar un cert rebombori espiritual en la meva humil persona. Quan torni a escoltar allò del "Mestre, quin és el manament més gran de la Llei?" segur que neix en mi una rialleta a la cara.

Moltes gràcies Moisés per aquest llibre.

Per molts anys!

328. Putas a la fuerza, de Moisés Peñalver

Putas a la fuerza de Moisés Peñalver era un llibre pendent que no havia llegit perquè no en tenia cap ganes. Evidentment que el tema no em venia gens de gust, ja que conèixer històries reals de patiment màxim no és el tipus de lectura que busco. Així i tot em vaig posar a la feina perquè bàsicament demà em trobaré amb el bo d'en Moisés i volia portar els deures fets. 

Bé, un cop acabat el llibre puc manifestar que les sospites eren del tot certes. La prostitució forçada és repugnant i t'omple de ràbies. El llibre recull un seguit d'episodis viscuts ens primera persona de noies de països humils que, amb falses ofertes de treball, viatgen a llocs com Espanya per tal d'exercir de prostitutes. Cada cas és més patètic que l'anterior i anar fent. La part final del llibre en Moisés la dedica a fer un repàs informatiu sobre legislacions europees i d'alguna manera ofereix un bri d'esperança localitzant i donant a conèixer entitats socials de suport a dones que es troben en aquestes lamentables situacions. 

Un llibre d'aquells necessaris per conèixer realitats, que per dures que siguin, et presenten la part més fosca de la humanitat. Acabo amb un certa sensació d'angoixa i de tristesa que sap greu, però que pot ser-me útil per sentir empatia si algun dia he de trobar-me amb algú que hagi passat per això. Bé, demà podré conversar una mica amb l'autor i segur que aprofundiré en més detalls.

264. Tirant de paper, de Lena Paüls, Moisés Peñalver (i d'altres)

Em sento en una persecució literària d'aquelles que fan feredat. Mentre preparo la xerrada de la setmana vinent del Club de Lectura de Dominiques de la Margarida Aritzeta i d'en Moisés Peñalver l'ombra d'en Jordi Folck em va atrapant poc a poc. El cas és que ahir vaig començar Tirant de Paper (i altres contes de Barcelona) que em va regalar en Moisés i vaig descobrir que en Jordi va ser el Comissari de l'Any del Comerç i la Cultura 2018 i entenc que com a tal, el promotor d'aquest recull de contes breus relacionats amb el món del comerç barceloní.

Bé, no és fàcil això d'escriure un conte breu tal i com insinua en Folck en el simpàtic pròleg Oh capità! Oh capitana!. En aquest cas es demanaven dos requisits als participants del projecte: "bastir la narració en un comerç i fer-hi aparèixer un mot clau, ocult entre  el riu de lletres". Primer em pensava que era el mateix mot clau en tots els contes, un fet que m'ha donat una bona dosi de feina. Jo buscava paraules claus, repetides en cada conte, fins que desesperat, he acabat per preguntar al Moisès com anava la cosa. Resulta que cada autor tenia una paraula clau, en el cas d'aquest últim, la paraula clau era "merceria". Aaaaah, ara ja ho entenia tot. Cada autor porta un espai físic de marc espacial, ja sigui merceria, llibreria, biblioteca, botiga de gèneres de punt...

15 contes breus amb un eix vertebrador formen aquest eclèctic compendi de petites històries que et fan passar una estona distreta. Concretament en el cas d'en Moisés La merceria d'en Lluc representa un espai carregat d'història, on el local roman i les persones passen. L'autor barreja present i passat en el marc d'una copisteria del segle XXI i una merceria del segle XVIII. Els habitants de dues èpoques creen una simbiosi de personatges, on la màgia i els salts al passat i al present fan possible dues realitats paral·leles que convergeixen en una sola. Sovint m'he preguntat qui vivia a casa meva de la Part Alta abans que jo, qui va concebre fills i qui va morir on jo dormo plàcidament. El passat és el passat i la seva ingerència un simple joc de la imaginació. Si no recordo malament en Moisès ja jugava amb els salts en el temps en els Assassins del Camp i el seu relat El saxòfon.
Molt xulos també altres contes del recull, algun d'ells d'allò més entranyables. Gràcies Moisès pel teu obsequi i per donar-me a conèixer altres autors. Ja la vas embolicar bastant amb el recull de l'Aritzeta i ara hi tornes! Ets un amic literari perillós i insaciable!

"Els manaments de Moisés", de Moisés Peñalver

(Aquesta és la ressenya d'un llibre que de moment encara no existeix. Desconec si algun dia l'autor arribarà a publicar un recull d'articles amb aquest títol, però si un dia neix la criatura, jo ja hauré dit la meva. El millor de tot és que cada dia ens arriba un capítol al Més Tarragona i les necessitats de moment les tenim cobertes)

No he llegit cap llibre de Moises Peñalver Núñez, no cal. Cada dia una nena de l'escola em porta un exemplar del Més Tarragona i faig una ullada ràpida als "Manaments de Moisés". D'aquesta manera enceto el dia amb una petita rialla😁. Subtil, intel·ligent, agut, "campechanu", simpàtic...ho té tot aquest home. I sobretot irònic, que no falti la ironia en aquest món sovint tan avorrit carregat d'esperits tristos. Espero que si algun dia publica un nou llibre sigui un recull dels articles del Més. Ho petaria. Té molt mèrit això de publicar cada dia un breu relat sobre l'actualitat en clau d'humor. En Moisés és un mestre d'aquest gènere, el té controlat a la perfecció. Només de llegir el títol del "manament del dia" ja tens ganes de saber quina serà la bestiesa que et farà somriure uns segons abans de tornar a la realitat. Però això no és tot. Gràcies a una senzilla conversa on vam parlar del seu conte inclòs als "Assassins del Camp", vaig decidir llegir el recull de relats negres compilat per la Margarida Aritzeta. I després, vaig decidir llegir tots els altres autors de forma independent. Per tant, gràcies Moisés per la rialla diària (efímera, però molt útil) i per obrir-me el camí dels "altres assassins". I no, no ets innocent. Ets culpable de regalar-nos uns segons de felicitat cada matí. ("Genial", tu m'entens!)😁
Assassins del Camp (i 15)