Les filles del fred de Camilla Läckberg és un llibre que se m'ha fet llarg per l'extensió, però que m'ha agradat pel contingut. Una cosa no anul·la l'altra, i per tant, podem donar aquesta lectura com a satisfactòria. Una nena apareix ofegada en una zona costanera d'una tranquil·la vil·la sueca on en Patrik Hedström és el cap de policia. Sorprenentment la nena té restes de cendra i d'aigua dolça als pulmons, de manera que no pot haver mort ofegada al mar, sinó en un altre lloc. La policia inicia les investigacions qüestionant els parents més propers i van apareixent sorpreses una darrera l'altra. Tothom té algun secret que cal ventilar, ja que tots els sospitosos viuen de coartades molt poc creïbles. El pare, la mare, els avis, els veïns,... tots tenen petits secrets que emboliquen la trama de valent. Mentre tant es va narrant la història paral·lela d'una noia sueca de principis de segle que acabarà tancant el cercle de tot plegat. Realment la història paral·lela m'ha semblat més interessant que la general.
Com dic ha estat una novel·la llarga, però amb força tocs d'interès i certs misteris. No és la típica novel·la de sang i fetge, però sí que la mort d'una nena dóna el toc de negror contundent propi de les trames nòrdiques. L'estil de barrejar dues èpoques m'ha semblat molt interessant, ja que d'alguna manera mostra com el passat marca indefectiblement el present i el caràcter de la nostra personalitat. Potser sí que he notat que és una història massa psicològica, amb molts anàlisis de conductes individuals i poca activitat policíaca. No seria acció trepidant, sinó més aviat penso que aquesta novel·la tindria un caire introspectiu i de creació de personalitat. Bé, tanco el tema suec pel moment.
